• La recerca de feina pot ser un camí frustrant, amb pedres durant el trajecte en forma de decepcions
• Els tallers que ha encetat la Creu Roja cerquen que no decaigui la constància i donen consells per assolir l'objectiu

Participants al taller de coaching motivacional de la Creu Roja, ahir. Foto: TONY LARA

Són molts, cada vegada més, malauradament. Són més perquè la massa laboral es redueix a passes gegants, i per tant, també perd capacitat d'absorbir a persones que volen integrar-se al món del treball. Les persones que busquen feina, en conseqüència, es mouen en un terreny cada vegada amb més competidors i més negre. L'efecte generat és clar: Pèrdua d'optimisme, frustració, inseguretat, depressió i trencament de relacions familiars i personals.

La Creu Roja Andorrana és conscient del túnel negre en el que viuen aquestes persones. I per aquest motiu organitza des de fa dos mesos tallers motivacionals, que cerquen aixecar l'ànim dels extreballadors, alguns dels quals porten mesos buscant sense èxit i carreguen a les espatlles molts «no encaixes amb el que estem buscant» .

Ahir eren una quinzena les persones que van participar al taller. Volien escoltar que no tot està perdut, que d'aquí poc se'n sortiran. En definitiva, positivisme. «L'actitud és la diferència», va exposar la psicòloga de Psico B, que s'encarrega de dur a terme aquest bri de motivació.

Però no és fàcil. Al taller hi havia administratives, botigueres, camioners, treballadors de la construcció... I comencen a estar desesperats. «Jo vull ser dependenta, però és que no hi ha feina, ja no sé a quina botiga anar perquè fins i tot les administratives es posen a vendre roba», va exposar una de les participants. I l'administrativa, al seu torn, també es mostrava pessimista després de males experiències a les entrevistes: «Et vens i et diuen que tens el perfil, però que el problema és l'edat, són ells els que ens tanquen les portes i ens desmotiven». Aquesta participant va explicar que tampoc li serveixen els cursos que ofereix el Servei d'Ocupació, «no em serveix de res que m'ensenyin a com reiniciar l'ordinador si no et va el ratolí», va lamentar.

Un altre dels participants, camioner, estava disposat a treballar del que fos, «però és que no hi ha feina ni de rentar plats».

Aquest era el panorama. Negatiu, pessimista. El taller té l'objectiu de canviar aquest estat d'ànim, «motivar-los emocionalment», va exposar Anna Arias, de la Creu Roja. En aquests dos mesos han atès a una quarantena de persones, i Arias reconeix que cada vegada tenen més demanda.

Els consells, un tema d'actitud

El coaching motivacional busca assolir el màxim estat d'eufòria dels participants. «Em de ser agosarats, el màxim d'ambiciosos», els va explicar la psicòloga. I per aconseguir-ho, cal prendre's el que ella va anomenar «píndoles», pastilles per trobar-nos millor i per tant, tenir més probabilitats de trobar feina.

Alguns són petits detalls, d'altres són estats mentals difícil de canviar. En primer lloc, tenir clar què és el que sabem fer i fins a on podem aspirar. I arribats en aquest punt, formar-nos si cal per aconseguir-ho. «Potser és ara el moment per posar-nos, de nou, a estudiar», va plantejar la psicòloga.

La importància és no posar-se barreres en els objectius. En to de metàfora, «si jo vull fer una cursa i només entreno per fer-ne la meitat, només correré la meitat de la cursa», va exposar l'encarregada del coaching.

Però no es tracta només de posar-se metes, també s'ha de planificar com arribar a aquesta meta. Cal calendaritzar el nostre objectiu. Posar-nos unes tasques diàries, setmanals, que ens mantinguin actius, concentrats, perquè «buscar treball és en sí mateix, un treball». Per tant, vuit hores de jornada laboral per millorar el currículum, fer trucades a les empreses i sortir al carrer a buscar feina.

Amb l'objectiu definit i establert en el temps, cal que la sort ens vingui a buscar. Per aquest motiu la psicòloga va destacar la importància d'explicar a les màximes persones que busquem feina, de vestir bé, d'arreglar-se, d'anar sempre amb el currículum a la mà perquè «mai saps a qui et pots trobar». En definitiva, que si no ens publicitem nosaltres ningú ho farà.

Tot és un tema mental. Anar a una entrevista amb optimisme, fingir si cal, mostrar confiança, mostrar que s'està «supermotivat, superfeliç», una impressió que causarà bona impressió a l'entrevistador.

Els participants al taller van sortir ahir amb grans dosis de positivisme. La psicòloga va deixar clar que una cosa és parlar, l'altra és fer-ho. Es creure's el que, en molts aspectes, és una mentida, i actuar a partir d'aquesta.

Però tot és començar, i no hi ha res a perdre en provar-ho. Com un dels presents ahir al taller, que tal com va venir va marxar. Només es va apropar a la Creu Roja per donar les gràcies ja que havia trobat feina. Ell ja no cal que es cregui més la falàcia. Ara ja és una realitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.