PUBLICITAT

Jeroni d'Herèdia obliga a revisar la datació de Sant Esteve de Bixessari

  • Fins ara es creia que el temple s'havia aixecat el 1701, tal com consta a la llinda
  • En canvi, el pintor català va executar el retaule a la primera meitat del segle XVII
A. LUENGO
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Tècnics de Patrimoni van acabar ahir d'instal.lar el Foto: ORIOL LLAURADÓ / SERVEI DE PATRIMONI

La identificació del Mestre d'Ansalonga amb el pintor Jeroni d'Herèdia, determinada l'any passat per un equip d'investigadors de la Universitat de Girona, obligarà a revisar la datació de l'església de Sant Esteve de Bixessarri i avançar-la probablement més de mig segle. Fins ara es pensava que el temple s'havia aixecat el 1701, segons la data que consta a la llinda de fusta de la porta de la capella. Però resulta que el català Jeroni d'Herèdia, l'autor del retaule consagrat al patró de la capella, va treballar al Principat entre el 1619 --quan rep l'encàrrec de pintar el retaule de Sant Pere d'Aixirivall-- i el 1639, quan el trobem a Canillo firmant el contracte del retaule de Sant Martí. Per tant, és molt probable que Sant Esteve de Bixessarri es construís a la primera meitat del segle XVII, coincidint amb l'estada documentada d'Herèdia al país, i no pas el 1701, com fins ara es pensava i com consta també als panells informatius del monument. Així ho creu Lourdes López, tècnica de restauració del Servei de Patrimoni, que considera improbable la hipòtesi alternativa --que el retaule s'executés originàriament per a una altra església i que es traslladés a Sant Esteve al 1701-- i aposta en canvi per avançar mig segle el naixement de la capella.

En qualsevol cas, Sant Esteve de Bixessarri torna a lluir el retaule bar- roc de Jeroni d'Herèdia: tres taules amb el patró al mig, Sant Miquel i el dimoni a un costat i Sant Andreu a l'altre, amb una escena del Calvari al timpà. Tècnics de Patrimoni van treballar dijous i divendres per instal.lar-lo a l'altar del temple, d'on havia sigut retirat al 2003 per a una intervenció d'urgència: "Tenia aleshores prop del 70% de la policromia aixecada i la peça s'estava a punt de perdre per culpa de la humitat", diu López. El lífting va consistir a fixar la pintura, empastar les zones on s'havien perdut els colors i retocar-les de manera que els buits quedessin perfectament integrats en el conjunt, "que no es notés la intervenció". Finalment, se li va aplicar un vernís de protecció que, a diferència del de l'anterior restauració, practicada als anys 70, no s'esgrogueirà amb el pas del temps. La peça va quedar en dipòsit a Aixovall mentre es resolien els problemes d'humitat de l'edifici, i després va formar part de la mostra Andorra, un profund i llarg viatge. Una destinació òptima perquè --opina López-- "l'ha vist més gent a la Sala d'Exposicions de Govern de la que mai l'hauria passat per Bixessarri".

CÒPIES, NO Ara, però, és hora de tornar a casa, a l'emplaçament per al qual va ser creat: "El criteri general és que les peces estiguin al seu lloc d'origen... sempre que les condicions de conservació ho permetin, és clar. Per això no vam retornar el retaule a Bixessarri fins que no s'hi van practicar les reformes mínimes". Patrimoni va descartar també fer-ne una còpia: "No té sentit si l'obra original es pot conservar in situ sense problemes, com és el cas. Una altra cosa són les creus de terme, molt deteriorades per la intempèrie i que, com s'ha demostrat a Canillo, són especialment vulnerables als actes vandàlics". Val a dir que en aquesta ocasió el retaule no s'ha penjat directament de la paret sinó que s'ha muntat sobre una estructura d'acer inoxidable que el separa del mur i de les possibles humitats.

Amb la restauració del retaule de Sant Esteve, l'única obra atribuïda a Jeroni d'Herèdia pendent de passar pel quiròfan serà el Sant Pere de Sant Jaume de Ransol. Un oli de grans dimensions --fa 186 per 133 centímetres-- que és a més la pintura sobre tela més antiga conservada al país i que, avança López, "es troba en un bon estat de conservació". L'obra andorrana d'Herèdia es completa amb els retaules de Sant Miquel d'Ansalonga, Sant Martí de la Cortinada, Sant Serni de Canillo, Sant Martí de Canillo i Sant Pere d'Aixirivall; la taula de Sant Ermengol de l'Aldosa, la predel.la de Sant Germà, a la parroquial de Sant Julià de Lòria; el Calvari del Comú d'Ordino, i el Sant Ermengol de la casa d'Areny-Plandolit. La pròxima intervenció de Patrimoni serà a Sant Romà d'Erts, per completar la restauració del retaule barroc iniciada l'estiu passat. Està prevista per a aquest estiu, i es farà al mateix temple, sense necessitat de retirar l'obra. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT