• La proposició parteix de la Constitució, les lleis, la tradició i la pràctica diària
• La visita de Sarkozy posa de manifest la necessitat d'aquest text específic

El Síndic, amb el el president portuguès, Aníbal Cavaco Silva. Foto: ONA MORANTE

Sindicatura va trametre recentment als grups parlamentaris un esborrany de proposició de llei anomenada de protocol i cerimonial amb la voluntat de consensuar un text en aquest àmbit entre totes les forces polítiques, segons la informació a què va accedir ahir l'ANA. En aquest cas, la mancança d'un cos legislatiu en matèria protocol.lària evidenciada els últims anys davant d'una multiplicitat d'actes i, sobretot, l'organització de visites de destacades personalitats, hauria jugat un pes fonamental, com és el cas de la imminent visita del copríncep francès, Nicolas Sarkozy, la setmana vinent.

L'esborrany de la proposició de llei de protocol i cerimonial consta de 23 articles i dues disposicions finals. En l'exposició de motius es justifica la necessitat de fer el text legal perquè "cada vegada esdevé més necessari poder disposar d'una llei que reguli" l'ordre protocol.lari de les autoritats en els actes i cerimònies de caràcter públic. Per fixar aquest ordre, s'assenyala al text, "s'ha seguit la Constitució i les lleis, la tradició i també el costum de la pràctica diària", de manera que la llei preservaria "la preeminència per les autoritats, institucions i entitats".

APLICACIÓ NACIONAL
En l'articulat del text s'especifica que l'àmbit d'aplicació de la llei seria únicament en el territori nacional i en les representacions diplomàtiques a l'estranger. Es distingeixen dos tipus d'actes: els de caràcter general --convocats i organitzats pels coprínceps, Consell General, el Govern, Consell Superior de la Justícia (CSJ) i comuns-- i els de caràcter especial --convocats i organitzats per la resta d'institucions i entitats. Mentre que els de caràcter especial es regeixen per un protocol únic, en el qual l'ordre de procedència després dels coprínceps és primer per al Síndic general i després per al cap de Govern, els actes de caràcter general tindrien un ordre específic en funció de la institució que l'organitza.

Els coprínceps disposarien del primer lloc protocol.lari en tots els actes, mentre que el Síndic general i el cap de Govern s'alternarien en la procedència en funció de quina és la institució organitzadora. Així, en els actes convocats i organitzats pels coprínceps, el Síndic general passaria per davant del cap de Govern, mentre que els organitzats pel CSJ i els comuns, el cap de Govern aniria per davant del Síndic general. Aquest equilibri entre els dos màxims mandataris de les dues institucions ja no seria necessari en el cas dels actes organitzats pel Consell General o pel Govern, ja que al ser-ne els organitzadors ostentarien la presidència dels seus respectius actes.

CÒNSOLS DAVANT DELS SECRETARIS
Després d'aquestes tres figures, els següents llocs en l'ordre protocol.lari no variarien gaire, independentment de l'acte. A partir del quart lloc hi anirien, per aquest ordre, els representants dels coprínceps, el president del CSJ, el president del TC, el representant dels cònsols, el subsíndic general i els presidents dels grups parlamentaris --ordenats de major a menor nombre de consellers generals--, presidents de les comissions legislatives, els consellers generals, els ministres i els cònsols majors i menors, ambaixadors residents i els acreditats, el Raonador del Ciutadà, el president del Tribunal de Comptes, el cap de l'AAPD, el president del Tribunal Superior de Justícia, el de l'INAF, el fiscal general, els secretaris dels serveis dels coprínceps, el secretari general del Consell General, el de Govern i, finalment, els secretaris d'Estat. Enlloc apareix la figura de cap de Gabinet del cap de Govern.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.