PUBLICITAT

Celtas Cortos, cap de cartell de la festa major laurediana

  • La rumba de La Pegatina i l'ska d'Strombers completen la programació
EL PERIÒDIC
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
El líder de Celtas, Cifu, al concert de Sant Joan del 2010 a Encamp. Foto: ISABEL DRETS

Una de dos: o els programadors d'aquests país es van quedar enganxats al Tranquilo majete de fa un quart de segle i no se'n poden estar de revisitar-lo cada cert temps, o la tropa de Jesús Cifuentes, Cifu, els fa unes condicions tan especials, però tant, que els és impossible de resistir-s'hi. El cas és que Celtas Cortos semblen abonats als nostres escenaris: el 2007 van actuar a Ordino –quan el Roser encara se celebrava amb música, ¿recorden?–, fa dos anys van amenitzar el concert de Sant Joan d'Encamp, i ara tornen una altra vegada a Sant Julià: serà el 31 de juliol a la plaça de la Germandat, en l'última nit de la festa major laurediana i amb Vivos y directos acabat de sortir del forn. Res de nou, en realitat, perquè es tracta com diu el títol d'una recopilació de grans èxits enregistrats en directe durant l'última gira –la que el 2010 va recalar a Encamp, precisament. Així que no hi falten els megaclàssics de la banda: des del canònic 20 de abril fins a Cuéntame un cuento, Tú eres el mejor i El emigrante. Que no n'hi falta cap, vaja. ¿Que Celtas Cortos constitueix una proposta pelet suada? Probablement, però tingui el lector en compte que l'any passat el cartell de la festa major incloïa una vella glòria com Marta Sánchez.

Serà, ja s'ha dit, el 31 de juliol, i caldrà veure com respon el públic, perquè a Encamp la cosa va anar més aviat fluixeta. És clar que l'entrada al Prat Gran costava 10 euros, i a la plaça de la Germandat serà lliure. Convida el comú; és a dir, el ciutadà. Per al públic menys carrossa, el programa ha reservat la nit del 30 de juliol amb un programa doble i canyero: La Pegatina i Strombers. Els primers també són repetidors –van desfilar el 2008 pel Testarrock– i compareixenan amb el tercer disc al sarró: es titula Xapomelön –amb dièresi: ells són així– i afegeix unes engrunes de merengue, cúmbia, disco i ranxeres a la base habitual de rumba urbana i el toc gamberro marca de la casa. Strombers, de la seva banda, també venen amb criatura nova: es diu Jrujenjúnjel, combina sense manies i com és tradiciço en la banda de Cardona ska, reggae, rock i el country i ja des del títol es percep la vocació decididament iconoclasta.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT