• Nicolas Sarkozy va trencar la distància imposada per les barreres i va saludar i encaixar mans amb moltes de les persones aplegades a la plaça del Poble

La Bruni andorrana Una noia del públic s'abraça a Sarlozy, ahir. Foto: TONY LARA

Nicolas Sarkozy va fer gala ahir del carisma, no exempt de controvèrsia, que l'ha fet famós arreu del món. I és que el copríncep francès va actuar com si fos aliè a tot el desplegament de normes protocolàries que acompanyen una visita d'alta volada com la seva i, en diversos moments de la seva fugaç estada al Principat, es va saltar el guió oficial de l'acte per acostar-se a la gent i oferir-los un gest de simpatia. Just després dels discursos a la plaça del Poble d'Andorra la Vella i que l'ONCA interpretés l'himne nacional, Sarkozy va avançar àgilment cap al públic, va apartar una tanca de seguretat i va començar a saludar els nens de Viu l'Estiu, que eren a primera fila, i a encaixar mans amb els ciutadans que s'havien aplegat per veure'l.

Segurament aquesta aproximació al públic estava prevista --la majoria de tanques estaven lligades entre elles amb brides i no es podien apartar fàcilment. Al capdavall, el president de la República francesa i copríncep d'Andorra té molta vista i coneix prou tècniques de màrqueting polític per aparentar espontaneïtat quan, amb tota probabilitat, les seves passes estaven estudiades.

Sigui com sigui, la gent va semblar encantada amb el gest del copríncep, i és que l'oportunitat de fer-se una foto amb el cap d'Estat que, alhora, és un dels mandataris més influents del món, no es presenta cada dia .

Salutació des del Camp

El primer gest de proximitat es va produir pocs minuts després de l'aterratge de l'helicòpter oficial. Un aterratge que, per cert, va aixecar una forta ventada i va provocar un petit incident: es va arrencar una coberta i va anar a espetegar contra un cotxe de la Policia, al qual va trencar un dels vidres.

El copríncep arribava gairebé 20 minuts tard, però quan va baixar de l'aparell ja lluïa la medalla del seu càrrec, conscient que la seva primera visita a Andorra era eminentment institucional. Tan bon punt va haver saludat el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i les altres autoritats que s'havien desplaçat fins al Camp del Consell per rebre'l, Sarkozy va girar en rodó i va alçar la vista cap als balcons, plens de veïns curiosos que no volien perdre's aquest moment històric per al país. Aleshores, el copríncep va començar a agitar la mà, saludant a dreta i esquerra.

Sarkozy semblava encantat amb la rebuda i la cridòria de la gent. Per això, quan el cotxe oficial va arrencar en direcció a Casa de la Vall --el cotxe triat per a l'ocasió era de la marca francesa Citroën--, el cap d'Estat va abaixar la finestreta i va continuar saludant amb la mà. Si hi va haver decebuts, en tot cas van ser totes aquelles persones que s'havien acostat fins al carrer Prat de la Creu i que esperaven pacientment darrere de les tanques, pensant que el recorregut de les autoritats passava per allà.

Els més feliços, per contra, van ser els que es trobaven a la plaça del Poble, o al seu entorn, i que van tenir ocasió d'encaixar mans amb el copríncep o, fins i tot, de fer-s'hi una foto. La plaça del Poble va reunir centenars d'andorrans i andorranes, que van arrencar en aplaudiments en diversos punts del discurs.

Encara que pugui semblar anecdòtic, un dels moments més ovacionats va ser quan Sarkozy va establir un paral.lelisme entre els llegendaris set turons de Roma, que han fet història, i les set par- ròquies d'Andorra. El mandatari va elogiar la fermesa del caràcter andorrà i va oferir el suport de França al país. Sarkozy va demostrar les seves habilitats d'orador i, sobretot, d'algú que sap posar-se la gent a la butxaca.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.