• El probablement millor nedador de la història d'Andorra deixa l'alta competició en tenir altres prioritats

Hocine Haciane es prepara per competir en una de les proves de l'Europeu de Petits Estats, el juny passat a la piscina dels Serradells Foto: ÀLEX LARA

Hocine Haciane es retira definitivament. Ara, sense marxa enrera, sense dubtes. Mirant al passat queden, entre d'altres competicions, cinc participacions en Campionats del Món, tres Jocs Olímpics i sis Jocs dels Petits Estats en els quals va conquerir fins a 25 medalles a més d'arribar a estar entre els 16 millors del món en els 400 metres estils en piscina curta i arribant a ser el 22è del món –abans dels Mundials de Montreal 2005– en piscina olímpica. És, molt probablement, el millor nedador que ha tingut Andorra en la seva història i deixa l'alta competició perquè amb 26 anys considera que té altres prioritats.

Haciane ja havia anunciat al gener del 2006 que ho deixava. Llavors, però, tenia 21 anys i tal i com recorda «estava saturat». Entrenava a Andorra, llavors no hi havia tants nedadors del seu nivell com hi ha ara i tenia massa tanta pressió a sobre que es va cansar de la solitària i sacrificada vida que té un nedador professional. Però llavors era molt jove, tenia tota una carrera a mig fer i al juliol del 2007, quan estava veient per la televisió els Mundials de Melbourne, va notar de nou la papallona a l'estómac i va decidir tornar a les piscines.

Ara la situació és ben diferent. Han passat cinc anys des d'aquell intent de retirada i ara, amb 26 primaveres, el nedador, veu la vida des d'una altra perspectiva. «Podia aguantar uns anys més però ha d'aver una predisposició...», va reconèixer deixant clar que ja no està mentalitzat per més.

El cert és que quan era a Londres fa un mes encara no ho tenia clar. Però el repte més gran per al gruix de nedadors és anar a uns Jocs Olímpics, ell n'ha estat als d'Atenes, Pequin i Londres i els de Río de Janeiro són ja massa lluny. A quatre anys, quan en tingui 30. «He decidit cremar una etapa, ho tinc clar. Tinc altres plans professionals», va sentenciar a mode de decisió irrevocable.

SENSE TRISTESA / Haciane va admetre que li fa «coseta» deixar-ho. Per una banda li hagués agradat continuar però ell, ambiciós, també va deixar caure que si ho fa és «per dedicar-m'hi al 100%» i això és el que el frena per continuar nedant com ha fet fins ara. No ho deia, però, amb l'amargura i la tristor amb que va anunciar la retirada fa quatre anys, quan estava realment saturat; aquesta vegada ho diu convençut, melancòlic, però alhora content per la trajectòria esportiva que ha tingut des del 2001, quan encara no havia complert els 15 anys i ja va poder viure la primera experiència olímpica de renom com van ser els Jocs dels Petits Estats de San Marino.

Haciane, que els darrers anys ha estat entrenant al CN Mediterrani de Barcelona, continuarà residint a la Ciutat Comtal i treballant en el seu club com a professor de fitness. Com a entrenador de natació no s'hi veu: «Nedant era bo però ensenyant no serveixo», va admetre sincer. El que sí que li agradaria és seguir vinculat a la Federació Andorrana de Natació. El temps ho dirà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.