Patrimoni inclou el Colomer de la Cotxa de les Bons a l'Inventari General
- Constitueix un dels exemplars destacats de l’arquitectura vernacular del país
- És l’únic colomer d’Andorra que té elements defensius, un fet que es pot relacionar amb la seva proximitat a la torre dels Moros
ANDORRA LA VELLA
Patrimoni Cultural ha declarat el Colomer de la Cotxa de les Bons com a bé inventariat. El colomer està situat a la part alta del poble de les Bons i constitueix un dels exemplars destacats de l’arquitectura vernacular del país, tant per la seva antiguitat com per la singularitat de l’edifici, així com per la tipologia a la qual pertany, la de colomer de torre. La Cotxa és l’únic colomer d’Andorra que té elements defensius, un fet que es pot relacionar amb la seva proximitat a la torre dels Moros, i que ens està indicant que va ser construït durant un període d’inseguretat.
El colomer forma part d'un conjunt de construccions que té com a eix central la torre amb una data de construcció anterior al segle XVII, envoltada per una sèrie d’annexos agroramaders, una era i un mallador que hi van ser afegits al darrer quart del segle XIX. El colomer és una torre de planta quadrangular, amb coberta d’un sol vessant.
Les quatre façanes, incloses les que han quedat envoltades de construccions posteriors, estan arrebossades de calç. A la part més alta aquesta capa d’arrebossat és més fina i llisa, a la vegada també hi sobresurt filera de lloses horitzontals; les dues coses tenien com a objectiu evitar l’accés de depredadors al colomer. El forat d’envol per a les aus estava a la façana sud i estava dividit en dos orificis rectangulars.
Interiorment, la torre té una planta baixa, un pis i un cap de casa. La planta baixa havia estat emprada com a cort. El pis més alt s’usava com a colomer, amb nínxols per als nius de les aus a les quatre parets, dels quals se n’ha conservat unt total de 102 (cal tenir en compte que manca part d’una de les parets originals).
El pis central és el que presenta unes característiques que li confereixen una gran singularitat respecte als altres colomers conservats: en primer lloc, la decoració de la fusteria, les llindes i les bigues, a base d’incisions que arriben a dibuixar creus i flors, seguint motius propis de l’art popular andorrà; en segon lloc, els festejadors de la finestra de la façana, un element que se sol trobar a les finestres de les cases pairals més antigues i, sobretot, les espitlleres que s’obren a tres dels murs i que li atorguen caràcter de torre de defensa.
Les quatre façanes, incloses les que han quedat envoltades de construccions posteriors, estan arrebossades de calç. A la part més alta aquesta capa d’arrebossat és més fina i llisa, a la vegada també hi sobresurt filera de lloses horitzontals; les dues coses tenien com a objectiu evitar l’accés de depredadors al colomer. El forat d’envol per a les aus estava a la façana sud i estava dividit en dos orificis rectangulars.
Interiorment, la torre té una planta baixa, un pis i un cap de casa. La planta baixa havia estat emprada com a cort. El pis més alt s’usava com a colomer, amb nínxols per als nius de les aus a les quatre parets, dels quals se n’ha conservat unt total de 102 (cal tenir en compte que manca part d’una de les parets originals).
El pis central és el que presenta unes característiques que li confereixen una gran singularitat respecte als altres colomers conservats: en primer lloc, la decoració de la fusteria, les llindes i les bigues, a base d’incisions que arriben a dibuixar creus i flors, seguint motius propis de l’art popular andorrà; en segon lloc, els festejadors de la finestra de la façana, un element que se sol trobar a les finestres de les cases pairals més antigues i, sobretot, les espitlleres que s’obren a tres dels murs i que li atorguen caràcter de torre de defensa.