Solfa contra la marginació
- Música para Vivir atén seixanta alumnes de dos barris humils de Managua
SANT JULIÀ DE LÒRIA
- Alumnes del taller de guitarra de l'escola de música René Cisneros, que gestiona Música para Vivir a Managua. Foto: ASOCIACIÓN MÚSICA PARA VIVIR
Es diu Música para Vivir i constitueix la concreció d'un dels somnis de Judit Ribas (1962-2009): ajudar els nens i joves dels barris humils del Carib i l'Amèrica Central –on ella va viure durant quasi tres lustres, des del 1987 fins al 2001– a driblar la desocupació, la delinqüència i la drogaddicció. Ella mateixa pianista, guitarrista i flautista, Ribas estava convençuda que la música podia jugar un paper decisiu en aquest partit; ho havia fet durant els deu anys que va residir a Nicaragua, posant en marxa el projecte Música en los barrios, i tenia intenció de reincidir quan va morir, el 2009. I és precisament aquest llegat el que recull l'associació Música para Vivir, que va arrencar ara fa dos anys i que tot just ahir es va presentar en públic a la seu de la Fundació Julià Reig amb un primer i molt encoratjador balanç.
L'associació, que compta amb un pressupost de 20.000 euros aportats per patrocinadors privats, ha posat ja en marxa sengles projectes a Managua, la capital de Nicaragua. I tots dos tenen la música com a argument principal i com a eina de socialització, participació i integració: al barri René Cisneros, l'associació gestiona una escola de música imparteixen classes d'iniciació musical, percussió, guitarra, teclats i cant a mig centenar de nens i joves d'entre 5 i 18 anys; al veí barri del Recreo reben formació una altra desena d'alumnes: «Poden semblar pocs», deia ahir la presidenta de la Fundació Julià Reig, Déborah Reig, «però per a nosaltres són molts, i en projectes d'aquestes proporcions pots fer-hi un seguiment molt més pròxim, ser-hi més a sobre». Aquest és precisament el paper de la violinista i pedagoga Mireia Clua, que s'hi ha incorporat aquest curs per gestionar l'escola i formar el personal que més endavant n'haurà de garantir la continuïtat. L'aula, gestionada per Música para Vivir, forma part d'un complex d'ajuda humanitària aixecat i mantingut des de fa dos decennis en aquets humil barri de Managua per les germanes Missioneres Croades de l'Església, i es tracta –insistia ahir Déborah Ribas– no només de formar musicalment els alumnes i oferir-los una oportunitat de desenvolupament artístic, personal i professional, sinó també i sobretot de socialitzar-los, millorar-ne l'autoestima i la confiança, i d'inculcar-los uns hàbits de compromís. I tot això, des del convenciment que Judit Ribas compartia que la música és un instrument capaç d'incidir en el comportamenmt emocional de les persones i de combatre'n l'angoixas, l'estrès, l'ansietat i la depressió.
Les activitats de Música para Vivir es completen a Nicaragua amb un projecte encara a les beceroles consistent a la recuperació del patrimoni musical del país, mitjançant la catalogació del fons musical conservat a la Universitat de Nicaragua, i pretén en el futur expandir-se a d'altres països de l'Amèrica central i del carib –Judith Ribas va repartir els seus quiinze anys a la zona entre Nicaragua i El Salvador. També té una extensió andorrana: el cocnert anual instituït el 2008 al Museu del Tabac lauredià, i que amb el traspàs de la impulsora es va convertir en un homenatge a la seva memòria. Restringit en les primeres edicions a familiars i amics, a partir d'aquest edició s'obre al públic i es muda a l'auditori Rocafort. Tindrà lloc el 29 de desembre, i a més d'intèrprets locals –una dels objectius és servir de plataforma per als joves músics del país– aquest any tindrà com a protagonistes el cor de l'escola René Cisneros. Una forma molt apropiada de tancar el cercle. H
Per a més informació consulti l'edició en paper.