Atent Pere Blanch, a la redacció d'EL PERIÒDIC. Foto: ORIOL LLAURADÓ

El president del CRE, Pere Blanch, detalla de quina manera la reforma de la Llei orgànica del règim electoral general (Loreg) afectarà la representativitat de molts ciutadans a l'estranger, així com les dificultats amb què es troba el Consell de Residents.

--¿Hi ha marxa enrere en la reforma de la Loreg, que impedirà que els espanyols a l'estranger votin a les municipals?

--Tot i que això ha de passar per la fase d'esmenes i de debat parlamentari, com que ha estat pactada entre els diferents grups polítics, suposem que no hi haurà gaires variacions. Els únics que estan fent alguna cosa en contra de la retallada del vot a les municipals és Coalició Canària, que s'està rumiant si fer un recurs d'inconstitucionalitat. Jo no sé si és inconstitucional o no, el que sé és que això és una retallada de drets que mai no agrada.

--A més, s'establiran uns criteris per a la recollida dels vots a les generals més feixucs que minaran la participació...

--Sí, tot plegat comportarà una complicació addicional. El sistema que ells tenen previst és enviar des de Madrid una informació que hi haurà eleccions i en aquesta informació s'inclourà un prec de sol.licitud. Aleshores hauràs d'esperar que torni a venir i, després, tornar-ho a enviar. Es retallarà el termini per votar per correu. A més, si fins ara es podia votar per correu fins un dia abans de les eleccions, ara només es podrà fer fins a quatre dies abans, deixant els tres últims dies per votar al consolat.

--¿En el cas dels consolats també s'establirien uns criteris de votació més feixucs?

--En principi, a mi em fa por com ho enfocaran, ja que els enviaments del vot que es facin es faran des del consolat, i no a Espanya, com fins ara, i el consolat haurà de tramitar tots els vots de la circumscripció exterior, que aquí es correspon amb el país, i enviar-ho finalment a Espanya en una valija diplomàtica. Això vol dir una càrrega de feina als consolats que ja veurem com la poden suportar, ja que els mitjans són escassos.

--¿Quin paper pot tenir contra la retallada de drets el Consell de la Ciutadania Espanyola a l'Exterior?

--El Consell, des del primer moment en què ens vam assabentar de les intencions de retallar el vot a les generals i autonòmiques, ja ens vam posar en marxa, es va reunir la comissió delegada de participació i va fer un comunicat de negativa rotunda, evitant així un canvi molt més restrictiu. La reacció va aconseguir que aquesta retallada s'aturés, però ara ens trobem amb altres mesures. Nosaltres vam fer un comunicat explicant quina és la posició respecte al vot exterior i també s'ha sol.licitat una entrevista amb la comissió constitucional del Congrés, que està pendent de data. Ara per ara tots estem esperant com es mou fitxa.

--¿Tenen esperança d'introduir algun tipus de canvi que no limiti el dret a vot a les municipals?

--L'esperança és l'últim que es perd. De fet, fa pocs dies, des de Buenos Aires, on hi ha 300.000 espanyols, s'han iniciat noves accions en contra d'aquestes mesures. Però ens temem que havent arribat a un pacte els partits, la cosa no canviï gaire.

--Hi haurà, doncs, espanyols que ni votaran a les municipals del seu lloc d'origen ni tampoc ho faran a les comunals de la terra d'acollida, ja que Andorra encara no ha obert el vot als comuns...

--Bé, i Andorra no és l'únic país en què s'impedeix el vot als estrangers a les municipals, i aquest és un altre fet que des del Congrés no s'ha tingut en compte. Ells han pensat en el resident a l'exterior com si tots tinguessin dret a vot en els països de destí, ja que la situació que predomina a Europa és també la que predomina a l'Amèrica Llatina. Però com li deia, no tothom té aquest dret, com a Andorra. Quan es parla d'emigració a Espanya, el coneixement del tema és superficial perquè no hi ha cap resident a l'estranger amb representació al Congrés.

--Des del CRE, ¿quina sensació tenen després de veure que PSOE i PP prometien tot per als residents a l'estranger i que ara Zapatero y Rajoy pactin per limitar els drets?

--Aquesta és una tessitura complicada, perquè estem lluitant contra el desconeixement a Madrid de quina és la realitat del problema. Estem bastant acostumats al fet que a Madrid no sàpiguen quina és la nostra problemàtica, començant perquè encara molts creuen que som de la Unió Europea. És cert que Andorra és el tercer país en renda per càpita del món, però això no vol dir que tinguem els drets socials que té Europa o que té Espanya. Des del CRE estem treballant perquè a Madrid es conegui la realitat tal com és i no a través de tòpics, i la veritat és que alguna cosa s'ha avançat.

--Aquesta sensibilitat, almenys, s'ha vist en temes com ara el dels fronterers i els últims avenços que s'han aconseguit...

--Sí, i també amb la creació d'una comissió bilateral Espanya-Andorra per temes de tipus laboral i social. També fa dos anys es va fer una reunió de seguiment del trilateral i es va acordar que això continuaria periòdicament, tot i que aquest any encara no hi ha data de reunió, i sí que es nota que hi ha una sèrie d'avenços en aquest reconeixement de la realitat, però sempre estem afectats per un problema global, que és la manca d'una representació pròpia a Madrid.

--També han lamentat que la reforma dels CRE no hagi estat més profunda. ¿Per què?

--La nova normativa s'ha limitat a fer coincidir les eleccions dels CRE amb la renovació del mandat al Consell de la Ciutadania Espanyola a l'Exterior i a aplicar la Llei d'igualtat en la confecció de llistes. En canvi, nosaltres demanàvem canvis com ara que en el cas que només hi hagi una llista, no hi hagi un mínim de participació, ja que quan són dues llistes no hi ha aquest mínim i això és una discriminació. Per això he presentat una queixa al Defensor del Poble dient que em sembla que això vulnera els criteris d'igualtat.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.