Experimentada Castellví analitza l'estat de la ciència, ahir. Foto: ORIOL LLAURADÓ

La força de l'experiència viscuda i el seu idil.li inacabable amb el medi natural, especialment el marí, ha convertit Josefina Castellví en una erudita de la biologia i en una dona capdavantera a l'hora de divulgar aspectes relacionats amb la ciència. És conscient que encara queda molt de camí per recórrer, però tot i els anys acumulats de feina, no ha perdut la il.lusió per transmetre al màxim de persones possible els coneixements adquirits durant la seva trajectòria.

--¿De quina manera es va produir el seu nomenament de presidenta de la Universitat d'Estiu?

--Vaig rebre una trucada a final de l'any passat. Al principi vaig posar- hi traves, fa deu anys que estic jubilada i no paro de treballar. Si bé estimo molt Andorra, hi vinc des de molt petita, i al final no vaig saber dir que no. El tema era atractiu.

--¿Aconseguir reunir els ponents ha estat una tasca fàcil?

--No és gens senzill. És la feina de moltes persones, de professors, d'antics conferenciants, etcètera. I després s'ha de posar una data a qui tothom li vagi bé. És impossible, per això hem decidit ampliar la programació i portar ponents que ens semblaven molt interessants fora de les dates concretes de la Universitat d'Estiu.

--¿Com vendria aquesta edició de la Universitat d'Estiu?

--La temàtica és molt àmplia, la natura s'influencia per molts aspectes i nosaltres l'analitzem des de molts punts de vista, però la realitat és que tots estudiem un fet únic. L'important és que tot vagi lligat, per tal de millorar el coneixement i les noves estratègies de vida. I aquesta és la voluntat de la Universitat d'Estiu, veure millor com funciona el planeta per poder entendre'l millor i actuar millor.

--¿Com qualifica l'actuació humana envers el planeta?

--Considero que no som males persones. En general no hi ha la voluntat de fer les coses mal fetes, es fan mal fetes per desconeixement. Per aquest motiu, la solució passa perquè, fins que no coneixem les coses plenament no hem de prendre decisions, perquè tot el que fa l'home té repercussions en el medi. Però això és difícil, estem parlant de dos llenguatges diferents: el de la ciència i el de les administracions.

--¿Creu que la ciència es divulga correctament, o s'hauria de promocionar més?

--El fet científic és absolutament necessari de transmetre, però moltes vegades els que fallem som els divulgadors. S'han de donar a conèixer les investigacions amb unes paraules que puguin ser enteses per tothom. Exposar les nostres idees com si estiguéssim a un laboratori no és efectiu, la gent ho rebutja. Però he pogut constatar que si aconsegueixes entrar al públic, despertes la seva curiositat i et demanen més. I aquest és el camí que s'ha de seguir.

--¿En quin punt es troba el coneixement humà dins de la ciència?

Falta molt encara. Tot i que darrerament s'han fet passos gegants en el coneixement, com tot allò relacionat amb el genoma humà. És un moviment accelerat, perquè com més coneixes, més fonaments tens per conèixer molt més en menys temps. Des de l'estudi de la biologia molecular, aquest camí s'ha accelerat, ara per conèixer el genoma d'una espècie pots tardar molt poc, abans es parlava de quatre anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.