• El Comú culmina la reestructuració del Departament de Cultura iniciada al juny
• Els nous càrrecs substitueixen dos històrics com ho eren Escribano i Tinturé

El Centre Cultural La Llacuna, seu de l'Escola d'Art i de l'Institut de Música de la capital. Foto: TONY LARA

Curs nou, vida nova. Vet aquí un lloc comú que aquest any serà més vàlid que mai per a l'Institut de Música i l'Escola d'Art de la capital. L'un i l'altra estrenen director --cap de servei, segons la terminologia administrativa que gasta el Comú-- i obren una nova etapa que culmina el procés de reestructuració engegat al juny pel Departament de Cultura. Un procés controvertit que ha tingut com a principals víctimes col.laterals dos històrics de la casa: Carme Tinturé --ahir mateix complia 65 anys: va ser el seu últim dia a l'Escola-- i Josep Maria Escribano, exdirector de l'Institut de Música, que va ser separat del càrrec el 30 de juny tot i que conserva la direcció artística de la Temporada de Música. El Comú va confirmar ahir els noms dels substituts: el guitarrista David Sanz, fins ara cap d'estudis de l'Institut, i l'historiador Joan Lluís Ayala, que procedeix del Departament d'Esports. El primer exerceix des de l'1 de juliol; Ayala s'incorporarà a l'Escola d'Art a la tercera setmana de setembre, segons el director de Cultura, Albert Villaró. Es compleix així el compromís de la consellera, Maite Cano, de cobrir les dues places "amb gent de la casa i a través d'un procés de promoció interna".

El cert és que el nomenament de Sanz es veia venir: professor de guitarra i consumat intèrpret, es va incorporar a l'Institut al 1999 i des del 2005 hi exercia com a cap d'estudis. A partir d'ara --el curs comença oficialment el 13 de setembre-- serà el responsable directe de la vintena de docents i dels tres centenars i mig d'alumnes que estudien al centre. Ahir mateix avançava les línies mestres d'una gestió que serà --diu--

"eminentment continuista", i que va resumir en la voluntat d'"oferir una oferta pedagògica de qualitat i participar activament en les activitats artístiques de la parròquia i del país. És a dir, el que s'ha fet durant els 22 anys de mandat d'Escribano". Més sorpresa --molta més, tot sigui dit-- ha generat la designació d'Ayala al capdavant de l'Escola d'Art: en primer lloc, pel perfil del nou director, historiador de formació però que prové d'un àmbit tan allunyat de les noves responsabilitats com ho és el Departament d'Esports, on fins ara exercia com a monitor de les Escoles esportives. I sobretot, per la "precipitació" amb què --segons professors de la mateixa Escola d'Art-- s'ha gestionat un nomenament que no es va conèixer fins aquest dimecres, quan el curs comença l'endemà de Meritxell. Villaró admetia ahir que s'ha apostat per un perfil professional "diferent" --de Tinturé, s'entén, a qui d'altra banda va qualificar com a "insubstituïble"-- i que se li encomanarà la feina d'exercir de "corretja de transmissió, d'intermediari entre les inquietuds d'alumnes i professors i el Comú". Ayala assumirà la gestió dels 11 docents i prop de 200 alumnes de l'Escola.

EL COMÚ PROPOSA Tant en el cas de Sanz com en el d'Ayala, la iniciativa va sorgir del mateix Comú, que els va plantejar la possibilitat d'assumir les noves responsabilitats. Val a dir que al juny, quan es van començar a covar els canvis al Departament de Cultura, la corporació va oferir la plaça de director de l'Escola d'Art a un dels professors del claustre, i que aquest s'hi va negar, mentre que Sanz va ser la primera opció des del començament. A diferència dels seus antecessors, que exercien com a caps d'àrea, Sanz i Ayala ho faran només com a caps de servei, un esglaó per sota en l'organigrama. L'altre gran canvi que ha comportat la reestructuració és la supressió de les secretaries de cada escola i la implantació d'una finestreta única a la planta baixa de la Llacuna, oberta des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. Una proposta molt criticada pels professionals de la casa, però que està resultant "un èxit", segons Villaró.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.