• L'Any inclou una trobada de pessebristes i recupera el Ball dels Fallaires

Cartell i logotip del centenari creat pe r l'artista Jordi Casamajor. Foto: JORDI CASAMAJOR

Una de les incògnites del Centenari d'Esteve Albert que una dotzena d'entitats i institucions d'aquest racó de món nostre han sigut capaces d'aixecar era si hi hauria (o no) Pessebre Vivent. I la resposat és que no, però sí... O al revés: no es recuperarà el d'Engordany, el primer de tots els Pessebres que es fan i es desfan i la mare de tots els que després van proliferar com bolets a tot arreu on tenien quatre feixes, tres rucs, dos bous i una establia. Era –i es veia veinr– una empresa fora de l'abat d'una iniciativa impulsada des de la societat civil –però molt civil– i amb més entusiasme que pistrinquis. Així que no hi haurà Pessebre a Engordany... però en canvi el Nen Jesús naixerà aquest desembre en viu a Ordino, probablement l'escenari més pessebrista que ens queda per aquí dalt.

L'ànima del projecte és Simó Duró que –diu– que a través del Quart ja havia proposat fa un parell d'anys de tirar endavant un Pessebre Vivent. No se'n van sortir per falta de personal, reconeix, i ara tornen a posar la idea «al carrer» aprofitant el Centenari, amb la idea que la cosa no es quedi aquí, que tingui continuïtat i s'acabi convertint en un atractiu turístic més. És un «primer intent», adverteix, així que no convé esperar un Pessebre «massa ambiciós», però serà el d'Esteve Albert, segons el llibret publicat el 1958. «Tenim el quadre», insisteix Duró, «i a partir d'aquí la feina és nostra: trobar els actors i un pressupost mínim». ¿I on es troba, aquest «quadre»? Exactament, a les feixes que s'estenen rere l'Auditori, un escenari «ideal» que disposa fins i tot d'una mena de seients per al públic, així que l'únic problema que es veu a venir serà el fred, augura amb bon humor. I com que tot està inventat, resulta que el d'Engordany el va resoldre, aquest petit inconvenient, instal·lant unes tuberies d'aigua calenta sota les grades. És clar que ells tenien les fonts termals allà mateix... Sí, però també eren els anys 50, i llavors sí que feia fred de debò.

En fi, que el Pessebre tindrà lloc a Ordino –i amb un preceident, això sí: el que va aixecar fa quatredecennis el mestre Florit, dinamitzador cultural de la parròquia– però Escaldes no n'ha volgut quedar del tot al marge i ha programat una trobada de pessebristes: val que el 20 de setembre no és una data precisament nadalenca, però resulta que és la jornada central del Centenari a Andorra i que caram, no ens posarem ara llepafils: probablement es converteixi en un dels actes més emotius del calendari. No serà l'única recuperació que l'Any Esteve Albert s'ha tret amb bon criteri de la màniga: els Fallaires de la capital treuen també del bagul dels records el Ball dels Fallaires, que va crear a partir del Canigó de Verdaguer, amb coreografies de Rafael Miranda –aleshores direcot de l'Esbart Dansaire– i instrumentació del mestre Roure, i que s'interpretarà la Nit de Sant Joan, després del traspàs de les capes dels Fallaires Majors i Menors. L'Esbart el va fer seu entre el 1984 i el 1987, i després...

Després res: «Fuese y no hubo nada», per dir-ho com, ai, Quevedo. I és per resoldre el semioblit en què ha caigut tant e lpersonatge com l'obra d'Esteve Albert que la Comissió andorrana del Centenari ha posat fil a l'agulla amb la complicitat d'una desena llarga d'entitats i de quatre comuns: Andorra la Vella, Escaldes, Encamp i Ordino. En falten tres, si no ens descomptem, però l'organització confia que s'hi acabin involucrant i afegint actes a una graella que està –insisteix Anna Riberaygua, que coordina l'Any amb Climent Miró– «oberta a tothom, tant a títol particular com institucional». També s'hi ha apuntat el ministeri de Cultura, és clar, que hi dóna el seu «suport» i que penjarà el calendari a la pàgina web. Un negoci rodó perquè resulta que cada etitat que s'adhereix a l'Any Esteve i hi proposa ua activitat se n'ha de fer càrrec del cost.

En fi, que diu Riberaygua que el Centenari constitueix una «ocasió» i una «oportunitat» per recuperar la memòria d'un personatge «que va fer molt per la cultura dels Països Catalans», que «probablement és més conegut a fora que a Andorra» –el país que va descobrir el 1955 i on va moritr el 1995– i autor d'una obra heteròclita i molt prolífica, «poc coneguda i que precisament per això mereix ser difosa: i ara és el moment de fer-ho». ¿Exagera? Facin vostès la prova i demanin: ¿Qui és Esteve Albert? «Humm... Ah, sí: el del carrer d'Escaldes». Doncs això. Val a dir que la comissió del Centenari s'ho ha treballat, i amb l'empenta marca de la casa ha aixecat un programa sorprenentment nodrit, amb prop d'una vintena d'activitats i que arrenca el 28 de març amb una conferència a càrrec de Jordi Pasques amb títol a l'altura del personatge: Esteve Albert i la seva aportació a la cultura universal. No pot ser, no és casualitat que el mateix Pasques sigui el comissari del Centenari promogutu pel departament de Cultura de la Generalitat que va arrencar dissabte a Dosrius.

Hi haurà més conferències (El retaule de Sant Ermengol, Lluís Obiols, 2 de juny), un altre rescat musical (El despertar de les aigües i Interiors, amb partitura de Natalàlia Solà (20 de setembre), les revistes Exlibris i Portella li dedicaran sengles articles, i la Nit Literària li tributarà un homenatge. Vaja, que a partir d'ara ja no hi haurà excusa. Només falta que la seva obra escrita deixi de ser una raresa bibliogràfica i arribi d'una vegada amb normalitat a les lllibreries.

Per a més informació consulti l'edició en paper.