• FINS ARA ANDORRA PAGAVA I REBIA UNA CONTRAPRESTACIÓ DUBTOSA

El premi Ramon Llull deixarà de ser exclusivament andorrà i serà rotatori, entre tots els governs que son patrons de la Fundació que té com a seu el Principat. És una sàvia decisió. En realitat, aquest guardó sempre havia estat compartit, excepte en la dotació del mateix. Els 90.000 euros --el premi més ben dotat de les lletres catalanes-- estaven sufragats íntegrament pel Govern d'Andorra que, com a contraprestació tenia la facultat de celebrar l'acte a casa nostra. Aquest "privilegi" comportava a la vegada afrontar tota la despesa de la seva organització. La rendibilitat d'aquesta inversió pot ser discutible. Uns poden pensar que el nom d'Andorra, a nivell cultural, gaudia d'una importància extrema entre els països de parla catalana. Altres, en canvi, eren partidaris de compartir honors i despeses entre tots, perquè el cost de la celebració és molt important i amb els temps que corren no es pot estar per dispendis. Que ho preguntin sino a l'oposició que diu no a pràcticament tota inversió en matèria cultural. La política de grandeur va quedar decapitada per la crisi i el dèficit de les arques públiques. El nou Govern ja va donar el primer pas amb una reducció molt forta del cost organitzatiu, encara que mantenia la dotació del premi. Ara fa un altre pas endavant i es busca una solució que és bona per a tots i que facilita una major participació i treball col.lectiu. Tots aporten els seus projectes que s'aproven conjuntament i s'assumeix la despesa d'acord amb les característiques de cada soci. Fins ara Andorra pagava molt, ara serà menys i no rebaixa la seva influència dins de la Fundació que, a la vegada, racionalitza el seu organigrama. Fer un premi itinerant, d'altra banda, no és una novetat. Recordem que aquesta es la característica del Premi Carlemany i un dels elements mes positius i valorats.

Els premis literaris ja fa molt de temps que estan en discussió. S'hauria d'estudiar amb amplitud el fons i la forma dels mateixos. En el cas del Ramon Llull és ben cert que té una projecció important, però que també ho és la seva inversió. Per un altra banda, la pròpia essència del premi mereixeria un estudi especial. Amb els temps que corren potser no es tracta tant de premiar als coneguts, sinó de descobrir talents. La idea és difícil amb l'estructura actual i la tradició desenvolupada fins ara. Un altra objectiu podria ser premiar una feina consolidada i una carrera ja demostrada, però altres guardons es mouen en aquesta línea. La força que donen les diferents visions que puguin tenir els membres de la Fundació pot servir per tirar endavant projectes diferents dins de la línea ja consolidada. No es tracta que tot segueixi igual, sinó que millori.

Per a més informació consulti l'edició en paper.