• L'autor d'?El final de todos los inviernos' s'endú la 17a edició del guardó

Arrabal, Gavaldà i Campamà, guanyadors del Martí i Pol, ahir al Comunal de la capital Foto: TONY LARA

Ahir al matí esmorzàvem amb la notícia que el canillenc David Arrabal prepara un patracol de zombis, el primer atac de morts vivents –ni que sigui de ficció– de què es té notícia en aquest racó de món. Ho deia la competència, brrr. I per si no n'hi havia poc, a la tarda teníem ració doble d'Arrabal amb sorpresa inclosa: l'autor d'El final de todos los inviernos és el nou, flamant i pelut premi Miquel Martí i Pol de poesia, guardó que s'ha endut amb un poemari titulat Miratges i que el jurat del premi –integrat per Elena Aranda, Eva Arasa i Manel Gibert– va glossar «per la qualitat i la profunditat de les imatges, que connecten amb la tradició poètica». Una sorpresa majúscula, aquesta d'Arrabal canviant la sang i el fetge, els àngels caiguts i els morts vivents pel vers clàssic, la rima i el ritme. I una notícia excel·lent perquè el confirma com una de les plomes més inquietes del nostre panorama literari, capaç d'alternar gèneres i, sobretot, de fer-se un nom absolutament al marge de les notres capelletes (que n'hi ha). Ara falta que la Biblioteca Pública faci el pas que falta: que a més de convocar els premis Martí i Pol, en promogui la publicació, cosa que probabement seria molt més profitosa que no la (simple) dotació econòmica del guardó. Així no es donarien casos pintorescos com que no hàgim tingut més notícies dels últims guanyadors del premi, des de Toni Caus fins a Rebeca Salcedo, passant per la mateixa Arasa. I si n'hem tingut notícia, ha sigut de forma marginal.

Val a dir que al costat d'Arrabal també va resultar premiada en la vetllada d'ahir Teresa Bernadó, amb un accèsssit en la categoria Recull per Tan sols moments, solament moments, només moments, que segons el jurat «presenta un dietari poètic amb una veu fresca, fet de flaixos emocionals que juguen amb múltiples formes d'expressió». En la modalitat de Poema, el jurat va premiar amb la grossa Viure com no, de l'encampadana Cristina Gavaldà, de qui el jurat va destacar que «expressa a través d'imatges suggerents la vivències i les sensacions que acompanyen l'evocació de l'absent». Finalment, en aquesta mateixa categoria l'accèssit va recaure en Faust Campamà, pel poema Encara, «un divertiment sobre el procés de l'escriptura poètica escrit amb enginy i ironia». La cerimònia, presidida pel ministre de Cultura, va tenir lloc al teatre Comunal de la capital, i va estar amenitzada per l'espectacle 7 poetes, dirigit per Irina Robles i protagonitzat per la rapsoda Teresa Colom i l'acròbata Meritxell Rabassa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.