PUBLICITAT

I al Claror, sempre Pera

  • El còmic torna per la festa major de Sant Julià amb 'La doble vida d'en John'
  • 'Un déu salvatge' i 'American buffalo', primers muntatges de la Temporada
A. LUENGO
SANT JULIÀ DE LÒRIA

La cartellera teatral d'aquest racó dels Pirineus ha entrat definitivament en un bucle espai-temporal. Cada temporada sembla un clònic de l'anterior: pura rutina. L'excusa, ja saben, és la crisi sempiterna, que ho justifica tot. Els responsables polítics, convertits en mers gestors, només hi entenen de números. I la consigna és ara omplir. Ho van admetre obertament les conselleres Cano i Aguilar, al gener passat. El teatre ja no pertany al regne de les arts sinó al de la comptabilitat. I val a dir que els programadors, els tècnics que se suposa que coneixen el mercat, s'hi han plegat sense dir ni piu: un any sí i l'altre també desfilen pels escenaris del país els mateixos actors --o cosins germans de perfil idèntic-- amb muntatges gairebé clavats. Arribarà el moment --i no trigarà gaire-- que no caldrà ni que ens presentin la temporada, perquè l'aficionat amb un mínim d'olfacte podrà endevinar la cartellera amb un mínim marge d'error. Per començar, només caldrà que busquin l'última de Joan Pera, i segur que l'encerten. Si hi afegeixen l'obra en gira de l'estrelleta televisiva de torn i els inevitables Pastorets, ja tindran la cartellera de tardor pràcticament feta. Per confeccionar- la, no cal ni pensar. De fet, no cal ni programador, ni conseller.

Per confirmar la diatriba anterior només cal fixar-se en el muntatge de la festa major laurediana i en les primeres obres confirmades de la Temporada 2010-2011. Sant Julià confia per enèsima vegada en el ganxo popular de Pera, que el 22 de juliol portarà al Claror el seu últim vodevil, La doble vida d'en John, en l'enèsima visita del mataroní als nostres escenaris: l'última vegada, al febrer, amb La glòria del mercat; la penúltima, a l'octubre del 2009, amb El joc dels idiotes. Consellers i programadors tenen les espatlles cobertes, perquè Pera compta les funcions per plens monumentals, incontestables. Però convindria que algú es parés a pensar si és aquesta --omplir i només omplir-- la funció del teatre públic. Pera deixa a La doble vida d'en John les vel.leïtats d'autor de La Glòria del mercat --aquell monòleg-homenatge a la figura materna amb què va desfilar pel Centre de Congressos de la capital-- i torna al terreny conegut de la comèdia de situació amb aires vodevilescos: en aquest cas, s'embarca en un text de Ray Cooney apte per a tots els paladars, en companyia de Lloll Bertran --com al Joc dels idiotes-- i Rosa Serra (La jaula de las locas, Matar al presidente). I tots, a les ordres del televisiu Àngel Llàcer, un altre nom amb ganxo. La doble vida d'en John és un text que busca la rialla --Riu, riu, rialla-- per la via fàcil, amb Pera en un paper fet a mida: el d'un taxista, el John del títol, que porta dues famílies i dues vides paral.leles al costat de les seves dues esposes: una italiana esmolada (Lloll) i una andalusa submissa (Serra).

UN REZA I UN MAMET
Pel que fa a la Temporada conjunta, al cartell ja conegut --les Faules de La Fontaine, amb direcció d'Ester Nadal i a càrrec de l'Escena Nacional, a l'octubre, i els Pastorets, al desembre--, s'afegeixen dues funcions de perfils ben diferents: Un deu salvatge (el 21 d'octubre, al Claror) i American Buffalo (2 de desembre, al Centre de Congressos). La primera combina un elenc eminentment mediàtic --Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Vicenta Ndongo i Roser Camí-- i un text de certa ambició dramàtica, fins i tot sociològica, que firma Yasmina Reza: dos matrimonis que es reuneixen per solucionar una baralla escolar dels respectius fills, i que n'acabaran replicant el comportament violent. Atenció a la direcció, de Tamzin Townsend. Tant Madaula com Boixaderas són habituals del Claror, on han desfilat els últims anys amb Cap al tard i Espectres. American Buffalo és, per acabar, un Mamet amb tots els ets i uts que el director Julio Manrique va convertir en una de les sensacions de l'última temporada barcelonina. Com és habitual en el dramaturg nord-americà, la trama és el de menys --tres pobres diables que preparen el robatori d'una valuosa moneda-- i el que importa de veritat són les relacions de poder, d'amistat i de negocis que es teixeixen entre ells. En el repartiment destaca la presència d'Ivan Benet, contrabandista a Contres?, el curt de Ruiz Claverol. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT