PUBLICITAT

El 'boom' econòmic apropa l'Elisi a Andorra

  • De Gaulle obre un nou cicle de relacions i a partir del 1967, el Copríncep francès es reuneix amb l'episcopal en territori neutral
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Encaixada de mans entre el copríncep De Gaulle i l'ex-síndic Cairat a la plaça major de Sant Julià de Lòria Foto: ANA / FÈLIX PEIG // SFG

La visita del Copríncep i president de la República Francesa, Charles De Gaulle a Andorra, va marcar un abans i un després en les relacions del Principat i de l'Elisi. I és que a més de protagonitzar la primera visita oficial d'un Copríncep francès al Principat, també va inaugurar un nou cicle de relacions amb els andorrans. Amb De Gaulle la visita del Copríncep francès a Andorra i la trobada amb el Copríncep episcopal van quedar instituïdes –almenys una per mandat presidencial. El creixement econòmic i demogràfic del país bé s'ho mereixien, cosa que va quedar clara en els discursos del General. «L'afecte a la tradició no és per si sol suficient per a la vida d'una població, ho sabeu bé», va dir De Gaulle als síndics i consellers, a la Casa de la Vall. I va afegir que «en primer lloc, pel que fa a la vostra població en ella mateixa, ja no pot estar únicament limitada als andorrans de soca-rel, l'heu d'estendre, de mica en mica, integrant-hi les generacions que neixen i que creixen al vostre sòl».

De Gaulle va advertir als polítics que calien canvis en l'agricultura i va apostar pel desenvolupament del turisme. També va defensar que Andorra requeria millors comunicacions terrestres i «telèfon i tota mena de mitjans moderns que són indispensables (...) per fer més fàcil l'activitat turística de les valls». I va concloure que «esteu fent grans canvis, no són desordres». Ja a la plaça Benlloch en ple centre de la capital, el General va renovar la seva implicació en l'ensenyament i va prometre un Col·lège. «El vostre Copríncep (...) està disposat a construir aquí el col·legi de segona ensenyança i tècnic que necessitàveu».

En canvi, De Gaulle no va prometre mai un túnel que relligués Andorra i França, sinó que es va limitar a dir que «arribarà un dia en què caldrà que aquesta carretera»– referint-se al coll d'Envalira– «sigui completada per un túnel terrestre perquè pugueu rebre fàcilment, tant a l'hivern com a l'estiu, un nombre cada vegada més gran de visitants, de turistes, d'amics, que vénen a veure-us».

La continuïtat

Els més de dos lustres que van separar la visita de Giscard d'Estaing de la del General, s'expliquen per la visita fallida de Georges Pompidou que, per problemes de salut, no va anar més enllà de Cahors on es va reunir amb Alanís l'agost del 1973. Però, el 19 d'octubre del 1978, any en què Andorra també celebrava els 700 anys del primer pariatge, el Copríncep Valéry Giscard d'Estaing va poder comprovar que el boom econòmic d'Andorra estava consolidat. I si en els temps de De Gaulle els coprínceps van impulsar la creació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Giscard d'Estaing va impulsar la construcció el Lycée, finançada per l'Estat francès. «He decidit transformar el Col·lège d'Andorra en liceu en ple exercici», i va afegir que «per perpetuar el record d'aquesta jornada es doni a aquest Lycée el nom de Comte de Foix en honor d'aquell que fou signatari dels Pariatges, dels quals avui celebrem el setè centenari».

A imatge dels seus predecessors Giscard d'Estaing també va insistir en la necessitat de modernitzar el país i sobretot les institucions. Després de constatar que la població del país «ha estat multiplicada per sis des del principi de segle» i que «l'economia, fins no fa gaire totalment rural, s'ha diversificat i la prosperitat ha augmentat», Giscard d'Estaing va argumentar que «a aquesta modernització de les condicions i el marc de vida ha de correspondre una adaptació dels costums, dels processos i de les institucions». I va afegir que «és el que jo diria, amb una expressió que he utilitzat en la meva altra funció, la de president de la República Francesa, ‘l'adaptació dins la continuïtat'».

La ‘qüestió d'Andorra' començava a plantejar-se a nivell internacional i al president de la República Francesa se li demanava que clarifiqués el seu rol com a Copríncep d'Andorra, una petició que va anar prenent força, fins que François Mitterrand va demanar al seu homòleg i al poble, d'ajudar-lo a resoldre-la. El repte que plantejava Andorra al Copríncep francès impregnava el discurs de Giscard d'Estaing que també va argumentar que «s'imposa una reflexió conjunta per adaptar les institucions andorranes a les necessitats del nostre temps». I va afegir que «Els nostres objectius són, en efecte, comuns. Es tracta de preservar l'essencial de les tradicions que des dels llunyans Pariatges garanteixen la personalitat andorrana tot creant les condicions d'una gestió més eficaç i d'una participació més responsable del poble andorrà en els assumptes del país».

Giscard d'Estaing va fer una visita llampec a totes les parròquies d'Andorra. Els periodistes de l'època recorden que anaven darrera la comitiva presidencial a tot gas, per seguir tots els moviments del Copríncep.

La negociació amb la CEE

El següent Copríncep preconstitucional, François Mitterrand, va faltar a la visita del seu primer mandat i no va viatjar a Andorra fins al setembre del 1986. El país vivia moments d'incertesa per l'entrada d'Espanya i Portugal a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), Mitterrand ho va esmentar en les seves al·locucions tant al Consell General com a lal plaça del Poble davant de centenars de ciutadans. «Avui el sistema d'intercanvis no és el mateix amb França i Espanya: demà, Andorra haurà de conèixer un règim harmonitzat» va aclarir, afegint que «sapigueu que el vostre Copríncep està aquí per donar-vos suport en l'escena europea». Però Mitterrand estava més preocupat per altres qüestions com la modernització de les institucions i sobretot «la delimitació, l'aclariment necessari de competències dels uns i dels altres». I va insistir en que «el president de la República Francesa, Copríncep d'Andorra, no veu més que avantatges en el que les atribucions dels diferents poders siguin clarament definides». El compte enrera estava llançat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT