• Caboet reivindica els ?Greuges de Guitart d'Isarn', datat el 1080 i el primer document escrit en català

Pergamí original dels Greuges de Guitart d'Isarn, datat entre el 1080 i el 1095, descobert el 1904 per Miret i Sans i conservat des del 1913 a la Biblioteca de Catalunya Foto: BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Resulta que no són les Homilies el primer text que es conserva en català més o menys modern. El sermonari descobert el 1904 per Miret i Sans a Organyà, i datat entre finals del XII i principis del XIII, s'ha endut la glòria mediàtica, però existeix un document que s'hi avança en més d'un segle. Formava part del mateix paquet rescatat per Miret i Sans a la rectoria d'Organyà, amb la diferència que va ser redactat entre el 1080 i el 1095. ¡Un segle abans que les Homilies! Doncs aquest històric document, avui conservat com el seu il·lustre germà a la Biblioteca de Catalunya (BC), respon al molt prometedor nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet –veí nostre, com veuen– i serà el protagonmista absolut de la jornada que l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet preparar per al 26 de juliol, amb quatre ponències a càrrec dels lingüistes Joan Anton Rabella i Josep Moran i Ocerinjauregui, i dels historiadors Carles Gascón i Susanna Vela. No només això: l'església de Sant Serni de Cabó acollirà a partir d'aquesta mateixa data una exposició permanent amb un facsímil del pergamí, completada amb una sèrie de plafons que detallen la història dels Caboet així com la transcendència dels Greuges.

Un document, aquests Greuges, escrit en català en més de les seves tres quartes parts, fins al punt que –segons la mateixa BC «la part llatina és tan insignificant que es podria considerar el document escrit en català més antic que es coneix». Amb el valor afegit que no es traca ni d'un jurament ni d'un reconeixment de feus, s'allunya per tant de les fórmules recurrents en aquest tipus de documents jurídics i relata fets concrets, i tot plegat amb un llenguatge que «prova de fora definitiva que la nostra lllengua vulgar no sols era ja totalment formada en la segona meitat del segle XI sinó que des d'aleshores no ha patit alteracions essencials».

¿I de què parlen, els Greuges? Vet aquí una relació de les ofenses que el senyor de Caboet, Guitart d'Isern, ha patit a mans de tres dels seus vassalls, castlans de Cabó que se li estan pujant a les barbes: Guillem Arnall i els seus fills Guillem i Mir, que encarnen la nova noblesa que intenta desplaçar l'antiga aristocràcia i que inaugura a la pròspera Catalunya Vella de l'època i que acabarà imposant el feudalisme a compte dels pagesos. Guitart Isarn denuncia que els Arnall han trencat compromisos que li devien com a vassalls seus que són, que l'han insultat tant ell com la seva esposa –dona Gebelina, fundadors per cert de la canònica agustiniana d'Organyà–, que li ha fe el salt amb altres senyors rivals, que han desacatat les seves sentències , que s'han embutxacat rendes que no els corresponen, que han elegit batlles sense autorització, i anar fent. El cert és que no les devia tenir totes, el bo de Guitart, perquè s'acaba encomanant als seus homes i batlles perquè protegeixin la seva dona i el seu fill «quan jo falti». No sabem com va acabar la cosa, però el que ara importa és que ho va explicar en protocatalà del segle XI. El 26 de juliol, més. Molt més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.