• Antoni Riba explica la història del vehicle col·locat els anys 70 a camp de Claror com a refugi

Imatge de la Volkswagen T1 a camp de Claror que els anys setanta van portar per fer de refugi. Foto: ÀLEX LARA

Si heu anat mai d'excussió a camp de Claror, a 2.600 metres, passant pel curiós Pic Negre, l'heu vista. Una Volkswagen T1 de l'any 57, amagada entre les roques per protegir-se del vent. Què hi fa allà dalt aquest vehicle de col·leccionista abandonat a la seva sort? El misteri ens l'ha resolt en Tonet, Antoni Riba Gelabert, un dels protagonistes de la història.

Va ser als anys 70. Riba treballava a l'empresa andorrana Excursions Lito i juntament amb altres companys transportistes –d'Excussions Coll, Excursions Font i altre – organitzaven rutes amb jeep a camp Claror durant les temporades d'estiu. Concretament rutes amb els jeep Unimog (UNIversalMOtorGerät) –de la casa Mercedes. «Era una època en la qual eren molt famoses les excursions amb vehicles tot terreny. Venien turistes de tot arreu, francesos, espanyols, alemanys,anglesos...». Hi pujaven quatre o cincs Unimogs, amb cinc persones a cadascun d'ells i anaven a passar el dia a camp Claror, «en total uns 15 o 20 turistes al dia. Hi havia algun grup però la majoria eren particulars». Primer, però, paraven a fer un bon esmorzar a la Rabassa. Un cop a dalt, dinaven gaudint de les fantàstiques vistes del patrimoni natural del Principat que ofereix el lloc, «fèiem les fotografies i tornàvem cap a casa».

I la Volkswagen? «Llavors al camp no hi havia res. Si volíem fer una paella, un arròs, pujàvem la llenya de la Rabassa. Però quan arribàvem a dalt ens trobàvem que, a l'haver-la deixat a l'intempèrie, se't mullava o se l'emportava algú». Va ser llavors quan Riba i els seus companys van decidir pujar-hi una furgoneta per utilitzar-la de refugi i «deixar-hi les coses tancades a dalt, fos la llenya o el menjar». Però, per què una Volkswagen? «Doncs perquè a l'època era el vehicle més comú aquí a Andorra, era el més fàcil de trobar, i era gran» i per tant, els hi servia bé com a magatzem: «Pujàvem un dia si i un dia no, potser cada dia, i el que sobrava del dia anterior ho deixàvem allà».

Però a l'època, un vehicle com aquest era impossible que pogués arribar per si sol a camp Claror, i pujar-la no va ser fàcil. «Ho vam fer remolcant-la amb un jeep, només hi havia les rodes», i quan van arribar a dalt, «la vam colgar amb pedres».

S'ho passaven tan bé allà dalt, que «la gent que venia un estiu repetia l'estiu següent, era molt bonic allò». Hi havia molt bones amitats i molt bon rollo, un ambient molt sa i molt agradable. «Baixàvem per un lloc que es diu la Peguera, allí hi ha una font, i allà trèiem la botella de Ricart, amb l'aigua fresca... Els francesos es posaven més que contents!».

L'abandó

«Això era de veritat Andorra als anys 70, amb aquestes excursions amb els jeeps tot terreny i no el que es va fer després»... Després arriben les carreteres enquitranades i autocars tancats, «i ja no és el mateix, la experiència és molt diferent».

Riba va plegar de les Excursions l'any 1987. A partir de llavors, «encara n'hi ha hagut algú que ha anat pujant, però s'ha utilitzat com a refugi». A la llarga, la Volskwagen de Riba i els seus companys «la gent la va fer servir per altres coses. Menys de refugi servia de tot. Està abandonada, bruta i de qualsevol manera».L'Andreu Victòria, president del Club Escarabats a Sac Andorra, va explicar que «algun pastor l'utilitza per guardar-hi alguna cosa pel bestiar» i va afegir que «segur que més d'un s'ha tancat allà dins».

L'octubre del 2008, els Amics del Volkswagen de Catalunya, van posar a la nostra T1 una placa commemorativa amb motiu del 15è Aniversari dels Club Escarabats a Sac Andorra. Victòria i Riba també hi eren. L'associació catalana es va assabentar que hi havia aquesta Volkswagen i van voler pujar a veure-la, i llavors van decidir posar-li una placa.

Riba recomana a tothom que pugi a camp Claror, no per fer una visita a la Volskwagen que està tan deixada, però sí per gaudir d'aquells paisatges. «És molt maco, això sí, ha de ser un dia que faci bo, perquè si plou és molt perillós, si hi ha tempesta és impossible, en primer lloc, perquè t'hi jugues la vida. Hi ha molts llamps que cauen per aquests pics. I desprès la boira, perquè qui no ho coneix hi passarà una mala estona. Dones voltes pel mateix lloc i t'hi perds». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.