PUBLICITAT

Marcos Sanza. «Els joves tenen les condicions, però han d'entrenar, posar il·lusió i sacrifici»

RAFA MORA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Marcos Sanza, el passat diumenge a la marató de Valladolid que va guanyar amb un temps de 1h 07min 03s Foto: EL PERIÒDIC

Marcos Sanza (Aranda de Duero, 1977) és en l'actualitat el millor atleta del Principat. El llum que il·lumina l'atletisme. Acaba de guanyar la Mitja marató de Valladolid el passat cap de setmana, i amb autoritat. Però el seu objectiu és un altre.

–Tres primers llocs aquest any en Mitja marató. Està en plena forma.

–Burgos, Sabadell i Valladolid, sí. També vaig fer San Sebastián i també em va anar bastant bé, vaig acabar 11è però vaig ser el primer no africà. De moment estan sortint bé les coses.

–¿Té algun objectiu concret? ¿Alguna marató?

–Sí, estem preparant la marató d'Amsterdam, que és el 19 d'octubre. Queda només un mes i aquestes càrregues serveixen per a la preparació.

–Els cronos són similars en cada Mitja que ha guanyat, sempre al voltant de l'hora i set minuts. ¿Està content o ha buscat rebaixar aquesta marca?

–Realment no massa... A Valladolid anava amb la intenció de fer molt millor marca, volia fer una hora cinc minuts o una hora sis minuts baix, però la carrera va sortir molt lenta i, bé, hi ha coses que no es poden controlar. Però crec que estic per fer molt menys.

–¿Es veu per fer-ho millor?

–Sí, sí. Vaig arribar a meta i no és que estigués massa cansat. Notava que tenia un altre ritme, un altre canvi.

–D'acord, però va deixar els marroquins a més de tres minuts.

–Bé, però suposo que ells van veure que no podien amb mi i van relaxar una mica. Tampoc no és normal que ells facin una hora deu minuts.

–¿Quina és la seva millor marca en aquesta distància de 21,097km?

–1h 05min 04s, a Granollers. Diria que al 2008, però no ho recordo bé.

–¿I creu que podria batre-la?

–Preparant-la bé, sí. Ara mateix crec que estaria per fer 1h 05min. No sé si per fer marca però sí per ser molt a prop. Em trobo bastant bé.

–Ara l'objectiu és la marató d'Amsterdam, ¿quina és la marca que busca?

–Estem treballant per rebaixar la marca. En el meu cap tinc la idea de fer 2h 19min, 2h 18min, més o menys. Però a veure com va perquè una cosa és dir-ho i una altra molt diferent fer-ho.

–¿Això és un ritme de...?

–Entre 3min 16s o 3min 18s el quilòmetre, més o menys. Bàsicament es tracta d'intentar fer-ho per sota del ritme de 3min 20s.

–¿Quin és el seu rècord en els mítics 42,195km?

–2h 22min. Vaig a Amsterdam per poder millorar-la. Em veig amb possibilitats, però després hi ha temes que no podem controlar com ara el temps, si plou, si fa vent, si corres sol o en grup, que t'aixequis bé aquell dia, que no et senti malament el sopar... Hi ha mil factors. Però bé, el més important és portar ben fet l'entrenament i jo crec que això va en el bon camí. I optimisme no em falta.

–¿Coneix Amsterdam? ¿L'afavoreix aquesta cursa per poder assolir l'objectiu?

–No, no la conec però m'han dit que és bastant bona, molt plana, al nivell de la mar i fins i tot alguns moments per sota del nivell de la mar. Suposo que sortirà bastant gent, hi haurà atletes africans que sortiran molt ràpid, i després a veure si puc trobar un grup que vagi al meu ritme, que és ja el més complicat. Potser em toca córrer sol.

–¿Però tindrà dorsal d'elit?

–Sí, surto al davant del tot en primera fila amb els africans i el més important és això, que en tenir dorsal elit pots anar amb la teva beguda i deixar-la on toca per beure i així no arriscar-te a que alguna cosa que et donin et senti malament. Això és important també.

–¿Com aconsegueix dorsal d'elit? Haurà d'acreditar marques, suposo.

–Sí, s'ha de parlar amb els organitzadors i els dius les marques que tens, el currículum esportiu que tens, i llavors ells valoren si és factible.

–¿Està content amb la temporada que porta fins ara?

–Bé... més o menys. Vaig començar tard la temporada perquè vaig tenir problemes físics, i vaig anar molt retardat. Després, mentre jo anava posant-me bé la gent ja portava molts més quilòmetres que jo i em costava molt estar amb ells. Però poc a poc vaig anar agafant el ritme i, bé, al final tot arriba i et poses al nivell.

–També aquest any s'ha prodigat per algunes curses de muntanya.

–La muntanya la faig una mica fora de temporada. Vaig acabar la temporada d'hivern, el cros, la Mitja de San Sebastián, i després un parell de setmanes un petit break per recuperar una mica, i llavors és quan aprofito per fer muntanya per agafar forces en les cames i desconnectar una mica de l'asfalt. Però això dura poc.

–¿És important desconnectar?

–Sí, perquè no pots estar tot l'any a tope, tant a nivell físic com mental. Fer un petit respir, regenerar la musculatura, la ment, fer altres coses, oblidar-te una mica de les carreres... encara que siguin pocs dies, després ho reprens amb més ganes i és important. Qualsevol persona que vulgui millorar ho ha de fer.

–Ara mateix vostè és el millor atleta d'Andorra. ¿Com veu l'atletisme del país?

–No sé què dir-te. Hi ha Toni (Bernadó), que tothom sap qui és, que ha estat arrossegant problemes físics tot i que ja sembla que està millor del genoll. Miquel Vílchez també està molt bé en perxa, superant-se cada dia, i ara a veure els xavals, que són els que han d'anar empenyent. Hi ha Pol Moya, que té molt futur en fons, ara fent 800, 1.500, però amb una progressió molt bona, corrent bastant bé i entrenant poc, així que si s'hi posa de debó, ho farà molt bé.

–És l'únic o hi ha algú més?

–No, n'hi ha algun altre, com Carlos Gómez, Nil Graells, són els que han d'anar cap amunt. Tenen les condicions, però han d'entrenar, posar il·lusió i sacrificar-se. També Guillem Dalmau, que està amb nosaltres i en un any ha millorat molt.

–¿Quins són els pròxims objectius abans de la marató?

–La cursa d'Anyós i el 10k que organitzem nosaltres la setmana següent.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT