PUBLICITAT

«L'estàtua més alta que he fet mai»

  • Una quarantena de persones assisteixen a la inauguració de l'embelliment del cim del Comapedrosa H El grup de Landry Riba 'Love it' amenitza 'La gran fita' amb un concert a ritme de swing
LAIA F. MAROT
LA MASSANA

Periodic
Els cònsols de la Massana amb altres membres de la corporació durant la inauguració de l'estàtua'La gran fita' al cim del Comapedrosa Foto: EDUARD COMELLAS

El 22 de setembre del 1858 tenia lloc la primera ascensió documentada al cim del Comapedrosa. Els seus protagonistes: el brigadier José Mellid de Bolaño, Antonio de Moner i José López, per part espanyola, i el síndic Francesc Duran, el subsíndic Joan Moles i un tal Josep Povida, per la part andorrana, foren els encarregats d'aquesta fita. Els sis formaven part de la comissió hispanoandorrana que en aquella època delimitaven la frontera entre els dos països –una frontera que erròniament pensaven que passava pel Comapedrosa-.

156 anys i 6 dies després, una altra comissió coronava el cim amb un objectiu molt diferent: inaugurar la estàtua de Joan Canal, La gran fita, que des de divendres passat és la que presideix les altures del país. Els protagonistes de l'expedició van ser el mateix Canal, el cònsols de la Massana, David Baró, i Raúl Ferré, la consellera de Cultura i Medi Ambient del Comú, Jael Pozo, juntament amb Enric Torres, la representació d'Andorra Turisme, d'altres membres de la corporació i de la trentena de persones que van pujar per participar en aquesta celebració.

Malgrat la boira, que «quasi no me la deixa veure», va riure Canal, l'escultor, va dir estar molt content d'haver inaugurat «l'escultura més alta que he fet mai», Tot i que no tenia clar com quedaria – «no la vaig poder venir a muntar jo»– i l'escultor tenia els seus dubtes, finalment va admetre haver quedat molt satisfet.

L'estructura de ferro i les tres pedres és un homenatge «a les pedres viatgeres; que surten de les muntanyes, rodolen per les tarteres, arriben al riu i volen sempre arribar el mar», i també amaga la seva pròpia aventura per pujar al cim: l'helicòpter no la va poder deixar a dalt de tot, i van ser tres treballadors del Parc del Comapedrosa els que van haver de pujar els 100 kg que pesa l'últim tram (en aquest racó de diari, el nostre petit homenatge als tres).

Canal va guanyar el concurs, «només un podia estar aquí dalt i ha estat ell amb molts mèrits, i avui ha pogut venir fins aquí, això ja demostra la seva satisfacció». I per a l'escultura més alta, calia una «inauguració d'alçada, a 2.943 metres». Baró va dir que «la gran fita ha estat poder fer la celebració al cim amb tota la participació que hi ha hagut».

Pel cònsol era important l'embelliment del pic més alt d'Andorra amb la taula d'orientació i també colocant-hi «un símbol», aquesta estàtua de Canal «que hi encaixa perfectament»: la gent fa un esforç per arribar-hi, «i el pic es mereixia que també féssim l'esforç» per embellir-lo. La idea va néixer de l'òrgan rector del Parc i del Comité Consultiu ara farà un any, i el Comú va decidir tirar-ho endavant amb la col·laboració d'Andorra Turisme i de l'Associació de Pagesos i Ramaders, que «són els que, de fet, han regalat aquesta obra d'art aquí al cim amb la seva aportació econòmica».

Després de l'aplaudiment i el discurs del cònsol al cim, tota l'expedició va baixar al refugi del Comapedrosa on la Margeritte esperava amb el dinar que tancarà la temporada d'aquest refugi. I per posar la nota musical – sense tenir en compte la cançó del Comapedrosa que alguns van cantar al cim– el grup de Landry Riba, Love it, a ritme de swing va tancar una jornada inoblidable. Per cert, estaran a la Fada Ignorant el 10 d'octubre, molt recomanable. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT