PUBLICITAT

Sodoma i Andorra

  • El famós artista de cabaret Georg Kreisler va fer una parodia de l'obra de Max Frish per a la radio el 1962
LAIA F. MAROT
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Lectura dramatitzada de l'obra Andorra de Max Frisch. Foto: TONY LARA

L'arxivística a través d'Internet és un món que cada vegada més està aconseguint obrir accessos i donar l'oportunitat de trobar petits tresors. En un d'aquests arxius perduts a la xarxa s'hi troba l'audio : Sodom und Andorra (Sodoma i Andorra).

El primer cop que hom llegeix Sodom und Andorra, pot pensar que a algun il·luimant se li ha acudit castigar Andorra a la manera bíblica i serà destruïda amb una pluja de foc i sofre, com a càstig pel comportament dels seus habitants viciosos i corruptes, o bé – aquells menys religiosos i més irònics – que ja s'ha fet la gran parodia del país. Ni una ni l'altra. Vaja, si és una parodia, però no del país, si no de la famosa obra teatral de Max Frisch, Andorra.

Qui la va realitzar va ser l'artista de cabaret, cantautor, compositor i poeta procedent de família austríaca, Georg Franz Kreisler, l'any 1962, per emetre en diversos capítols a emissores austríaques i alemanyes. Per als curiosos, Preiser Records en va fer una edició en CD el setembre del 1999.

Kreisler va ser un mestre del llenguatge, tant verbal com a corporal, i era tot un virtuós en l'ús dels gestos i la mímica. L'artista, com li va passar a Frisch, es va crear forces enemistats a Suïssa, país que el titllava de Nestbeschmutzer (terme pejoratiu que es refereix a les persones que viuen de manera alternativa per criticar les estructures socials).

Des del punt de vista estilístic, les cançons de Kreisler, que de vegades poden ser classificades com a surrealistes o de l'absurd, són moltes vegades enigmàtiques, estan fortament marcades per l'humor negre, i sovint contenen una crítica social i política aguda i mordaç (Georg Kreisler era un anarquista reconegut). Moltes d'aquestes cançons, han passat a ser considerats grans clàssics, especialment a les zones de parla alemanya.

El 1994 va guanyar el Goldenes Ehrenzeichen der Stadt Wien, reconeixement atorgat per la ciutat de Viena, el 2003 el Premi Pantheon (concurs d'artistes de cabaret alemanys), i després de molts altres premis i reconeixements, el 2010 va guanyar el Premi Friedrich Hölderlin.

L'elecció del nom

A aquetes alçades la majoria coneix l'obra teatral de Max Frisch Andorra, fins i tot s'ha pogut llegir traduïda al català gràcies a Editorial Andorra (el 2009? i veure'n la lectura dramatitzada a les Fontetes (el 25 d'octubre de 2010).

Frisch sempre va assegurar que el nom escollit per l'obra no tenia cap relació amb el país, i que Andorra era un model per retratar una societat (la de la seva Suïssa natal). L'elecció del nom per a la obra que Frisch va publicar 1961, va ser un tema que la revista Portella va analitzar amb profunditat en el seu primer número. En aquest, Wofgang Rhein defensa que l'obra no té res a veure amb el país ( «res de res») i parla de la falta de respecte de Frisch cap als andorrans, per escollir aquest nom per fer servir de metàfora de la seva terra natal: «un petit país, fins i tot molt petit, i les gents que l'habiten són ben curioses. Tan desconfiades com ambicioses, desconfien de tot allò que prové de fora de les seves valls» i que és un model per a «la desconfiança i l'ambició; per a la por dels judicis aliens; per al pensament basat en prejudicis paralitzadors; pera a les asseveracions farisees que neguen tota culpa»...

En canvi, Hans Richter, ressalta que l'important és que l'obra parla «d'un model de societat. Qualsevol societat. I aquesta història està situada allà, perquè potser Andorra dóna l'escenari ideal. Perquè allà hom ho té tot a la vista. Perquè allà qualsevol canvi, per petit que sigui, es nota. I potser perquè situar el drama a Suïssa era massa directe per a un autor suís».

Així doncs, Andorra no parla del país i Sodoma und Andorra, tampoc, qualsevol semblança amb la realitat doncs, deu ser pura coincidència. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT