• La selecció femenina ha d'esperar deu hores a Roma i compra una pilota d'handbol per assajar

Salt Un partit del femení. Foto:

El viatge aeri de la delegació tricolor femenina a Bucarest tenia una escala prevista a Roma. Micelli i les jugadores van aterrar a la capital italiana a la una del migdia de divendres, amb mitja hora de retard, i el vol cap a la capital romanesa ja havia sortit. Diguem que va ser una feinada, i més sabent que el pròxim vol cap a les terres dels Càrpats sortia a les 22.30 hores.

Havien de passar gairebé deu hores allà. Com Tom Hanks a La Terminal, però en petita escala. Es preguntaran què van fer per matar l'estona... "Vam comprar una pilota d'handbol i vam entrenar als voltants de l'aeroport", va relatar Christophe Micelli. Això és actitud i consciència de responsabilitat. Perquè Roma és preciosa i de temps, en tenien per voltar-hi. ¿S'imaginen l'actor nord-americà...?

Van demostrar que no anaven de turisme. No tenien l'oval, però es van apanyar amb el que hi havia per fer un últim entrenament en el lloc menys indicat, vistes les circumstàncies. El dia es va fer etern, ja que fins a les dues de la matinada l'expedició no va arribar a l'hotel de Bucarest on es concentrava. Cinc horetes de son i a les set del matí de nou dempeus perquè era l'hora de la veritat.

Les declaracions de Miceli després del torneig ho diuen tot. Recordem-les: "En aquest torneig ho han donat tot i una vegada més vull destacar que estic molt orgullós d'aquest grup. És com una gran família i té futur". Amb aquesta actitud, és per estar-ne, d'orgullós.

Per a més informació consulti l'edició en paper.