• Andrés Luengo realitza una conferència sobre el paper del país en la Primera Guerra Mundial

El periodista Andrés Luengo, durant la seva conferència al CAEE, dijous passat. Foto: TONY LARA

Estem a principis del segle XX, en el context de la Gran Guerra, en la qual Andorra també hi va tenir el seu paper. El periodista Andrés Luengo va oferir dijous passat al CAEE la xerrada Andorra durant la primera guerra mundial: refugi de desertors, així doncs, el titular ja ens diu quin rol hi va jugar el país, això sí, més que refugi, el que va ser és «un lloc de pas».

Històries de persones amb noms i cognoms de les quals no se'n coneix gaire, i que, algunes vegades «generen més dubtes que respostes».Una de les fonts del periodista va ser la tesi de l'historiador Miquel Ruquet, Desertors i Insubmisos de la Gran Guerra, «perquè molts es van declarar insubmisos», com és el cas del conegut geògraf al país, Marcel Chevalier. En la investigació de Ruquet, dels 242 desertors identificats a la zona de l'Arieja – atenció! només representaven el 0'6%, una mitjana més baixa que la de les desercions a França, que era del 0'75%– , n'hi ha cinc que es queden a Andorra: Paul Louis Authier, que va desertar el 8 d'agost de 1917, Bernard Irard, que va deserta 24 d'agost de 1916 – Luengo explica que cal tenir en compte que molts van aprofitar el primer permís que es va donar als soldats, el juny del 2015, per fugir: «primer hi va haver un entusiasme nacional , però després d'haver vist que significava la guerra de trinxeres, s'ho repensen a l'hora de tornar al front... i més si tenen la frontera a prop de casa» – Julien Pierre Carbonne, Benoit Durand i Joseph Prieto. Aquest últim «és potser el cas més interessant, ja que es va acabar convertint en el dirigent de la principal manufactura de tabac del país» (podria haver estat un protegit del Síndic o potser del Secretari del Consell).

França, des del primer moment, va estar preocupada per les desercions i el paper dels contrabandistes, «hi havia una espècie de psicosi»: el fet que diverses vegades s'extremés la vigilància a la frontera i la seva insistència en aquest tema, «suggereix que Andorra era un colador» i un tràfic constant de gent. De fet, fins i tot es van pujar les recompenses per «estimular la diligència dels duaners», de 25 a 50 francs.

Un dels documents més ‘sucosos' dels quals va parlar Luengo, trobat a l'Arxiu Nacional, és un informe del comissari especial de Foix, ja acabada la guerra, en el qual s'identificaven diversos passadors. Qui eren els passadors? «andorrans sospitosos de ser contrabandistes i germanòfils», és a dir, espies alemanys. I per què sospitaven d'ells? En primer lloc «per la seva mala fama contrastada», i en segon lloc «per la seva situació administrativa privilegiada», que els permetia passar tranquil·lament la frontera.

Entre aquests noms, Bonaventura Coma, Gil Pintat o Guillem Adellach, que es dedicaven al contraban de mules, Joan Bringuer, propietari d'un café , o J.N., veí d'Ordino i assenyalat com a «molt perillós» i que afavoria la deserció, segons l'informe. Com va acabar la història d'aquests homes, però, no se sap.

Luengo va voler finalitzar la xerrada parlant dels tres andorrans que si van participar activament en la Primera Guerra Mundial, a la Legió Estrangera, com és el cas de Benet Huget, de Sant Julià, que va morir per la causa Aliada al Marroc. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.