PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Guerra oberta entre Espot i la Unió Sindical

Ubach acusa a DA de no tenir en compte en el projecte de llei els seus suggeriments // Des del Govern asseguren que la modificació del text recull una part important de les demandes

Per IMAR MARTÍNEZ

El secretari general de la Unió Sindical d'Andorra, Gabriel Ubach, durant una roda de premsa
El secretari general de la Unió Sindical d'Andorra, Gabriel Ubach, durant una roda de premsa | ÀLEX LARA
En plena campanya electoral i sent un moment convuls amb l’ambient crispat ja de per si, ahir va començar un nou front de discussió que de ben segur portarà cua. En aquest cas el motiu de la disputa és el projecte de llei qualificada de les mesures de conflicte col·lectiu, que inclou aspectes tan susceptibles de crear punts de debat com el dret a vaga.
 
La caixa dels trons la va obrir el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, qui va acusar al ministre de Justícia i Interior en funcions, Xavier Espot, de no tenir en compte els comentaris i suggeriments que els hi van fer arribar en referència al projecte de llei, i va afegir que «ni tan sols van ser debatudes». Per la seva part, Espot va negar taxativament l’afirmació, i va mostrar la seva «sorpresa» perquè la modificació del text recull «una part significativa» de les demandes exposades per l’USdA i per la resta de col·lectius i d’actors socials. Per aquest motiu, al ministre en funcions li sembla «fora de lloc que digui que s’han tirat per la borda les seves observacions».
 
Acusacions creuades / Els dos protagonistes es van acusar l’un a l’altre de fer electoralisme aprofitant el moment polític del país. Ubach va denunciar que el que està «fora de lloc» és que «amb un govern en funcions i en plena campanya electoral, ens arribi un projecte de llei en el qual el Govern d’Antoni Martí continua apostant per un diàleg inexistent». Espot va respondre afirmant que, tot i estar dissolts el Consell General, els ministres han de seguir treballant, i que s’havien compromès a donar una resposta als col·lectius involucrats en la modificació de l’esborrany. A més, va tornar l’acusació d’electoralisme a Ubach, afegint que s’han d’interpretar les paraules del línder sindical «des d’una perspectiva electoral», perquè en les manifestacions que ha fet durant les últimes setmanes «ha mostrat de forma diàfana quin és el seu posicionament polític, donant consignes de vot que sempre deixen al marge el partit que ara governa en funcions». Espot va sentenciar afirmant que, si no és des d’aquestes perspectiva, la crítica «és difícil d’entendre. I és que, de fet, Ubach va demanar explícitament que «qui no vulgui votar als partits progressites i vulgui votar a la dreta, si us plau, que voti als Liberals». 
 
Antecedents / A mitjans de novembre el Govern es va reunir amb tots els interlocutors socials als quals se’ls hi va transmetre un primer esborrany del projecte de llei qualificada reguladora de les mesures de conflicte col·lectiu. Segons Espot, se’ls hi va fer la presentació i els agents socials van demanar un termini per poder fer aportacions, de forma que els hi van donar un mes, fins mitjans de desembre. Els implicats els hi van fer arribar els comentaris i observacions «per totes les vies». 
 
A partir d’aquí, des del ministeri de Justícia i Interior van analitzar «cadascun dels comentaris», tenint en compte  el contingut de la Carta europea dels drets socials fonamentals dels treballadors i la interpretació que fa la jurisprudència del comitè europeu dels drets socials. Segons Espot, van decidir quins aspectes es podien adoptar i quins no. 
 
Així, es va elaborar un informe de prop de 50 pàgines en el qual el ministeri de Justícia i Interior es desgrana «tots els comentaris» amb una justificació de per què s’inclouen o es descarten «des d’una perspectiva jurídica, social i econòmica; des de paràmetres objectius».
 
A la carta que el ministeri va fer arribar als agents socials, Espot es posava a predisposició «per continuar dialogant» tot i que la tramitació de la llei quedés frustrada per la dissolució del Consell General. 
 
El contingut final del projecte / Des de l’USdA insistien en què «ni tan sols s’han debatut» les 30 pàgines on argumentaven les seves discrepàncies i criticaven que a la llei, que era sobre llibertat sindical, «no existeixen els sindicats ni tampoc contempla els convenis col·lectius». 
 
Mentrestant, Espot enumerava una sèrie de modificacions «rellevants» que es van incloure en el text final del projecte de llei, algunes d’elles proposades pel sindicat representant per Ubach. Entre d’altres, en el redactat final s’ha eliminat el fet de que els treballadors hagin de comunicar a l’empresari si participen en una vaga; s’ha incorporat una previsió legal que estableix que els membres del comitè de vaga tenen dret a decidir el centre de treball per dur a terme les pressions que tenen encomanades; s’ha eliminat els requisits d’haver de ser elector per poder participar i votar si es convoca una vaga, i s’ha reduït el quòrum mínim de participació dels representats dels treballadors per poder decidir si es convoca o no, passant del 80% al 50%; per últim, també s’ha reformulat el concepte de serveis mínims, que «s’ha limitat estrictament al que són els serveis essencials». 
PUBLICITAT