PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

I a la tercera, hi va haver debat

Els candidats de Sant Julià exposen, ataquen i repliquen

Per R. M. S.

Saboya, Cucalón, Majoral i Lorente, ahir al plató de la televisió andorrana, abans de l’inici del programa.
Saboya, Cucalón, Majoral i Lorente, ahir al plató de la televisió andorrana, abans de l’inici del programa. | TONY LARA
Tercera cita televisiva de la campanya electoral, i per fi es pot parlar de debat. Tot i les llibretes, tot i les habituals lectures de textos precuinats, ahir els quatre candidats per Sant Julià de Lòria van tenir el ritme de permetre els espectadors esperar algunes converses interessants, alguns atacs-respostes que fins i tot es podien titllar d’emocionants, tot i que en política ja se sap que sortir-se del discurs penalitza.

En qualsevol cas, tant Gilbert Saboya (DA), Josep Maria Cucalón (PS+Verds+IC+Independents), Josep Majoral (Ld’A) com Jordi Lorente (SDP) van saber entrar en la polèmica –ja ens conformem, tot sigui dit, amb un mínim per valorar la batalla dialèctica– que va tenir el seu punt àlgid en les polítiques que envolten la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En aquest punt es va seguir el guió, marcat per un Majoral que només semblava tenir bales per a Saboya, que bregat en aquestes batalles responia sempre amb dades i un somriure, com si tingués el bou agafat per les banyes, o com si, en tot cas, cregués que fos així.

I no anava desencaminat, perquè el candidat de DA mantenia la postura relaxada, només fent ús dels seus apunts fora de pantalla, i sempre esperant els atacs dels rivals. En una paraula, preparat. La resta, tot i tenir tot escrit i ben marcat, intentaven amb els seus gestos semblar en aquesta línia, i tampoc seria exagerar dir que en alguns moments, més distesos, ho aconseguien, perquè el debat, més enllà de les diferències programàtiques, també va tenir moments per a alguna broma. «Visco al món d’Alícia en el país de les estadístiques», va dir Saboya. «S’ha de fer, s’ha de fer, s’ha de fer», va imitar Majoral al ministre en funcions. «Jo quan surto de casa és com si sortís d’un pit-lane de la fórmula u», va afirmar Lorente per exigir més seguretat en l’avinguda Francesc Cairat de Sant Julià, en referència al problema del trànsit en la parròquia. O el «disbarat de campionat» amb que Cucalón va nomenar la llei que permet construir a 20 metres d’edificis protegits.

Però en la seriositat de la situació, les dades fins i tot s’escoltaven bé. I d’aquests n’hi va haver. «35.739 persones en la seguretat social en 2014, i 34.50 en 2015», va recriminar Majoral a un Saboya que era el seu objectiu. Ara bé, en quant a milions d’euros, les xifres ja van començar a ballar quan es va parlar del túnel, de la circumval·lació, de Naturlàndia, d’Andorra Turisme, o dels «1.100 milions d’euros de reserves de la CASS que donen fins al 2029», segons Saboya, que va voler respondre així als atacs quan se li demanava per la «campanya de la por», segons Cucalón, instaurada pel Govern pel que fa al servei de seguretat social. Al final, un debat debat, i perdonin la reiteració, amb algunes idees i també impostures, però aquestes van de sèrie i n’estem acostumats.

Comenta aquest article

PUBLICITAT