PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Peñarroya veu clau saber gestionar la por a perdre

El tècnic no es preocupa en pensar si en cas de derrota la directiva pot plantejar la seva destitució

Per JOAN JOSEP BLASCO

Joan Peñarroya després de comparèixer en roda de premsa.
Joan Peñarroya després de comparèixer en roda de premsa. | Tony Lara
Concentració màxima. I confiança plena, perquè no hi ha una altra. La Lliga Endesa torna i de quina manera, amb un duel que marcarà el futur dels dos implicats. El BC MoraBanc Andorra rep dissabte a La Bruixa d’Or Manresa. O el que és el mateix, els dos últims classificats cara a cara, que sortiran amb l’objectiu de superar en victòries al rival i de passada, deixar-lo tocat, per seguir omplint el sac de derrotes consecutives amb la que arriba.

L’aturada de la Copa del Rei l’ha aprofitada el MoraBanc no només per preparar el matx, sinó també per fer teràpia de grup i donar dies de descans. «Crec que els hi venia bé tant en l’aspecte físic com per desconnectar una mica», assenyala l’entrenador del conjunt andorrà, Joan Peñarroya. Després de vuit derrotes consecutives, i de trobar-se penúltim empatat amb el cuer, guanyar es converteix en un acte d’imprescindible compliment. I pot suposar una llosa. «La pressió la portem ja en les últimes setmanes. El que està clar és que és un partit molt important, juguem amb un rival directe, que està en la mateixa situació que nosaltres. Però més que pensar en això i en el que significa, el que hem de fer és pensar en nosaltres, borrar aquest negativisme que portem tots a dins perquè perdre tants partits ens fa estar en una situació poc agradable».

En l’anterior enfrontament a casa es presentava un partit igual de vital, que va sortir creu. En aquella ocasió va pesar massa la pressió. Res va sortir bé des del salt inicial. «Estarem més preparats a nivell mental per afrontar aquest partit. El dia de Guipúscoa el teníem massa marcat com que era sí o sí, i que ens anaven a sortir les coses» , però no van donar el nivell  i “ens vam venir a baix”. El calendari es va completant, la situació no millora, pel que «el que sí que és una evidència és que després d’haver passat dues jornades des del partit de Guipúscoa es fa més important i més transcendent». Poc marge d’error queda, i per no agreujar-ho tot «l’equip necessita guanyar i treure’s una part d’aquesta angoixa que porta i recuperar el camí de la victòria per adquirir confiança».

Un dels aspectes a controlar durant el matx és gestionar la por a perdre. «Quan estàs en aquesta situació i el partit és d’aquestes característiques aquest és un aspecte molt important de saber portar-lo. És qüestió que no t’afecti, que un no deixi de ser un mateix», assenyala Peñarroya. El Manresa és una entitat que porta anys patint. Econòmicament i esportivament, vivint sempre al límit i salvant la categoria a l’últim moment. I aquesta és una forma de vida que dóna bagatge per afrontar moments difícils com aquest. «El rival és més expert que nosaltres perquè porta tota la temporada en aquesta situació i com a club també hi porta molts anys», en canvi, al MoraBanc «ho estem paint» i «l’única manera que això no t’afecti és que la teva concentració i energia sigui grupal, de bloc, i després centrar-te en el joc exclusivament i intentar extreure’t de tot el que envolta el partit». De tot se n’aprèn. «Has de saber conviure-hi», i afrontar-ho amb maduresa: «Lluitar pel que està lluitant en aquests moments el club no és fàcil i no tenim l’experiència ni en el club els últims anys ni molts dels nostres jugadors, perquè no ho han viscut mai. No és el mateix la tensió o la pressió, o com afrontes els partits quan lluites per assolir objectius guanyadors, que quan estàs en una situació com aquesta».

No hi ha ultimàtum
La situació es pot agreujar encara més i davant aquesta possibilitat, l’entrenador no valora que el seu lloc a la banqueta pugui estar en perill. Només el preocupa vèncer a La Bruixa d’Or. «La sensació és la de preparar-me per ajudar l’equip a guanyar», assenyala, i no vol sortir-se del guió establert en la preparació: «Em centro en les coses que depenen del que jo faig. De la resta no». El camí a seguir el tenen clar i interioritzat. «Al club, en la direcció esportiva, des del president fins l’últim, tothom està a mort amb el projecte i l’equip. I creuen en el que fem». Un dels secrets per assolir la permanència és «estar tots junts». Sens dubte, «són moments que ens agradaria no viure».

Comenta aquest article

PUBLICITAT