Pintat defensa l’aportació dels comuns a la riquesa nacional
Pintat és partidari de mantenir el model d’Estat constitucional
Josep Pintat va aprofitar ahir la seva visita a la Massana per mostrar el seu suport als poders locals i reivindicar el model constitucional que dóna competències les parròquies. Pintat, que va donar per segura la victòria liberal a la Massana, va recolzar la llista de Carles Naudi i Judith Pallarés i va alertar que en aquestes eleccions de l’1 de març «es juga el futur d’Andorra». En un discurs molt procomuns, el candidat a cap de Govern va insistir en què cal mantenir el model d’estat segons marca la Constitució «que dóna molta importància a les parròquies».
Com a exemple es va referir a la Massana i la seva diversificació d’oferta i desestacionalització, i va proclamar que espera que Naudi i Pallarés tinguin un «pes específic al Consell General». Ja des d’una perspectiva més general, va recordar que totes les parròquies han fet esforços per ser motors econòmics, motiu pel qual va defensar la presència de 14 consellers territorials al Consell General. Entrant més en detall, es va referir a l’article 4.14 de la llei de competències comunals que «permet a cada comú desenvolupar les seves activitats, i així ha de continuar sent».
Pintat va desautoritzar la proposta d’SDP i PS de canviar la llei electoral perquè, va dir, «qui doni suport a aquestes llistes deixarà les parròquies al marge del Consell General». Tampoc va sortit ben parat DA, de qui va afirmar que va promoure una modificació de les transferències «per la porta del darrere». Sobre la proposta liberal, va defensar que aposta per una «representació del territori al Consell General, perquè en cas contrari el progrés es veurà condicionat». També en clau local, Pintat va mencionar Caldea, les pistes d’esquí o Naturlàndia com a exemple d’infraestructures que les parròquies han potenciat i que està aprofitant Andorra Turisme per fer una promoció nacional. «El projecte liberal no s’aguanta sense la representació de les parròquies», va reiterar l’excònsol de Sant Julià de Lòria durant el seu discurs procomuns.
No obstant això, es va mostrar partidari de fer canvis en les transferències per evitar duplicitats i va lamentar que «la despesa de l’Estat estigui creixent de forma exponencial, i en el cas del sistema sanitari és un desgavell».
consum / Pintat va proposar una fórmula per incentivar el consum: «Pressió fiscal moderada i despesa controlada», i va defensar que els comuns puguin destinar «els seus diners allà on creguin més convenient, han de poder gestionar el seu pressupost per portar el benestar», constatant que «avui en dia són les infraestructures turístiques dels comuns les que generen riquesa al país».
Per la seva banda, Carles Naudi va garantir que «la Massana es farà escoltar al Consell General, i va criticar que els anteriors consellers generals de la parròquia no hagin convocat cap reunió «per escoltar els massanencs».
Majoral acusa el Govern de voler acabar amb els comuns
El cap de la llista territorial de Liberals d’Andorra+Unió Laurediana, Josep Majoral, va defensar ahir que els comuns són institucions reconegudes per la Constitució i han de tenir delimitades les seves competències i els recursos necessaris per prestar servei als seus administrats. En aquest sentit, Majoral va carregar contra la congelació de les transferències que ha fet l’actual Govern en funcions i va reclamar una taula de debat amb el Consell General, el Govern i els comuns per definir les competències dels comuns i evitar duplicitats.
«El Govern actual ha volgut d’alguna manera acabar amb els comuns escanyant-los a nivell financer i ho ha intentat passant per la porta del darrere», va manifestar Majoral.
El número u liberal per Sant Julià de Lòria va afegir que només per al comú lauredià, la congelació de les transferències ha suposat quatre milions d’euros de menys en tres anys i això «té un impacte molt gran sobre les seves arques». Preguntat sobre si creu que hi ha hagut manca de diàleg per part de l’actual Govern en funcions, Majoral va respondre convençut que «això és una evidència».
I va anar més enllà en dir que «bona mostra de les formes que han tingut és que un ministre de la talla del senyor Riberaygua va saltar per aquesta qüestió, i tot perquè el senyor Martí no volia anar a proposar als comuns el que ell mateix no hauria acceptat quan era cònsol major d’Escaldes-Engordany».
Ld’A anul·laria la reforma del pla de jubilacions dels funcionaris
Josep Pintat i Jordi Gallardo es van reunir ahir amb els sindicats de la Policia i van analitzar les reivindicacions dels col·lectius i els canvis que ha promogut el Govern de DA. De la trobada va sorgir la proposta dels liberals de congelar, en data d’1 de juny, la reforma de les jubilacions. Així ho va explicar Gallardo després de la reunió, durant la qual es va posar sobre la taula la necessitat d’aprovar una llei de seguretat ciutadana que «garanteixi els drets dels ciutadans i doni suport als policies».
Pel que fa al pla de jubilacions, Gallardo va comentar que s’hauria d’estudiar com fer-les sostenibles i sempre respectant els drets adquirits i aplicar els canvis amb una visió de futur sense perjudicar el col·lectiu.
El número dos de la candidatura nacional es va mostrar molt crític amb «la doble tisorada que s’ha fet a les retallades dels salaris dels empleats de l’Administració», i tenint en compte que s’ha introduït un IRPF, Ld’A proposa suprimir la retallada salarial a partir dels 3.000 euros. Gallardo va indicar que dins dels cos de la Policia «hi ha un neguit per l’arbitrarietat de la llei de jubilacions».
La conseqüència d’aquests canvis és que molts policies estan valorant la possibilitat de prejubilar-se, un fet que Gallardo va apuntar que representaria «un buit important perquè molts són persones amb anys d’experiència o comandaments, i es produiria un canvi que esperem que no passi».
El candidat liberal va voler aclarir que quan parla de les pensions de jubilacions es refereix a tots els funcionaris, «però sobretot als del cos de la Policia que van fer una aportació del 2% del seu salari».
llei de seguretat ciutadana / Pel que fa a la futura llei de seguretat ciutadana, Gallardo va explicar que servirà per definir els drets de les persones detingudes i també aclarir fins a on arriben les actuacions dels policies per «evitar ambigüitats».
Finalment, Gallardo va lamentar que en tota la polèmica amb els funcionaris «s’ha fet entendre que els grans mals del país és la funció pública».
Com a exemple es va referir a la Massana i la seva diversificació d’oferta i desestacionalització, i va proclamar que espera que Naudi i Pallarés tinguin un «pes específic al Consell General». Ja des d’una perspectiva més general, va recordar que totes les parròquies han fet esforços per ser motors econòmics, motiu pel qual va defensar la presència de 14 consellers territorials al Consell General. Entrant més en detall, es va referir a l’article 4.14 de la llei de competències comunals que «permet a cada comú desenvolupar les seves activitats, i així ha de continuar sent».
Pintat va desautoritzar la proposta d’SDP i PS de canviar la llei electoral perquè, va dir, «qui doni suport a aquestes llistes deixarà les parròquies al marge del Consell General». Tampoc va sortit ben parat DA, de qui va afirmar que va promoure una modificació de les transferències «per la porta del darrere». Sobre la proposta liberal, va defensar que aposta per una «representació del territori al Consell General, perquè en cas contrari el progrés es veurà condicionat». També en clau local, Pintat va mencionar Caldea, les pistes d’esquí o Naturlàndia com a exemple d’infraestructures que les parròquies han potenciat i que està aprofitant Andorra Turisme per fer una promoció nacional. «El projecte liberal no s’aguanta sense la representació de les parròquies», va reiterar l’excònsol de Sant Julià de Lòria durant el seu discurs procomuns.
No obstant això, es va mostrar partidari de fer canvis en les transferències per evitar duplicitats i va lamentar que «la despesa de l’Estat estigui creixent de forma exponencial, i en el cas del sistema sanitari és un desgavell».
consum / Pintat va proposar una fórmula per incentivar el consum: «Pressió fiscal moderada i despesa controlada», i va defensar que els comuns puguin destinar «els seus diners allà on creguin més convenient, han de poder gestionar el seu pressupost per portar el benestar», constatant que «avui en dia són les infraestructures turístiques dels comuns les que generen riquesa al país».
Per la seva banda, Carles Naudi va garantir que «la Massana es farà escoltar al Consell General, i va criticar que els anteriors consellers generals de la parròquia no hagin convocat cap reunió «per escoltar els massanencs».
Majoral acusa el Govern de voler acabar amb els comuns
El cap de la llista territorial de Liberals d’Andorra+Unió Laurediana, Josep Majoral, va defensar ahir que els comuns són institucions reconegudes per la Constitució i han de tenir delimitades les seves competències i els recursos necessaris per prestar servei als seus administrats. En aquest sentit, Majoral va carregar contra la congelació de les transferències que ha fet l’actual Govern en funcions i va reclamar una taula de debat amb el Consell General, el Govern i els comuns per definir les competències dels comuns i evitar duplicitats.
«El Govern actual ha volgut d’alguna manera acabar amb els comuns escanyant-los a nivell financer i ho ha intentat passant per la porta del darrere», va manifestar Majoral.
El número u liberal per Sant Julià de Lòria va afegir que només per al comú lauredià, la congelació de les transferències ha suposat quatre milions d’euros de menys en tres anys i això «té un impacte molt gran sobre les seves arques». Preguntat sobre si creu que hi ha hagut manca de diàleg per part de l’actual Govern en funcions, Majoral va respondre convençut que «això és una evidència».
I va anar més enllà en dir que «bona mostra de les formes que han tingut és que un ministre de la talla del senyor Riberaygua va saltar per aquesta qüestió, i tot perquè el senyor Martí no volia anar a proposar als comuns el que ell mateix no hauria acceptat quan era cònsol major d’Escaldes-Engordany».
Ld’A anul·laria la reforma del pla de jubilacions dels funcionaris
Josep Pintat i Jordi Gallardo es van reunir ahir amb els sindicats de la Policia i van analitzar les reivindicacions dels col·lectius i els canvis que ha promogut el Govern de DA. De la trobada va sorgir la proposta dels liberals de congelar, en data d’1 de juny, la reforma de les jubilacions. Així ho va explicar Gallardo després de la reunió, durant la qual es va posar sobre la taula la necessitat d’aprovar una llei de seguretat ciutadana que «garanteixi els drets dels ciutadans i doni suport als policies».
Pel que fa al pla de jubilacions, Gallardo va comentar que s’hauria d’estudiar com fer-les sostenibles i sempre respectant els drets adquirits i aplicar els canvis amb una visió de futur sense perjudicar el col·lectiu.
El número dos de la candidatura nacional es va mostrar molt crític amb «la doble tisorada que s’ha fet a les retallades dels salaris dels empleats de l’Administració», i tenint en compte que s’ha introduït un IRPF, Ld’A proposa suprimir la retallada salarial a partir dels 3.000 euros. Gallardo va indicar que dins dels cos de la Policia «hi ha un neguit per l’arbitrarietat de la llei de jubilacions».
La conseqüència d’aquests canvis és que molts policies estan valorant la possibilitat de prejubilar-se, un fet que Gallardo va apuntar que representaria «un buit important perquè molts són persones amb anys d’experiència o comandaments, i es produiria un canvi que esperem que no passi».
El candidat liberal va voler aclarir que quan parla de les pensions de jubilacions es refereix a tots els funcionaris, «però sobretot als del cos de la Policia que van fer una aportació del 2% del seu salari».
llei de seguretat ciutadana / Pel que fa a la futura llei de seguretat ciutadana, Gallardo va explicar que servirà per definir els drets de les persones detingudes i també aclarir fins a on arriben les actuacions dels policies per «evitar ambigüitats».
Finalment, Gallardo va lamentar que en tota la polèmica amb els funcionaris «s’ha fet entendre que els grans mals del país és la funció pública».