Escollit amb un 75% dels vots durant les eleccions primàries que va celebrar el Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López és el candidat de la coalició progressista Junts, a la que s’hi han sumat els Verds, Iniciativa Ciutadana i Independents. Va ser ministre d’Economia durant el mandat de Jaume Bartumeu, i el més jove dels futuribles a cap de govern afirma que ara lidera un equip de persones compromeses amb Andorra i fermes defensores dels drets i les llibertats socials.

 

–Què pot aportar Pere López al país? 

–Crec que el que puc aportar personalment i, evidentment amb el treball amb els companys, és capacitat de diàleg i d’entesa. Penso que ho hem demostrat i amb prudència puc dir que he demostrat que sé dialogar, escoltar i arribar a enteses. Moltes vegades la solució més bona es troba escoltant a cadascun dels col·lectius i ser capaç de canalitzar el que t’estan proposant. La ciutadania té ganes de participar i si aquesta participació produeix uns efectes i s’acaben reflectint en decisions polítiques, la gent té encara més ganes de participar. Els mèrits han de ser compartits amb la resta de forces polítiques i amb els ciutadans.

 

–Us sentiu més forts que al 2011?

–Ens sentim amb un projecte més cohesionat, més íntegre a nivell polític. Les persones que han tingut més rellevància política al PS des de l’inici, són amb nosaltres. I bona part dels rostres més coneguts i més vinculats a la política de centreesquerra estan amb nosaltres.

 

–Segons la resta de formacions no teniu un posicionament clar sobre si cal fer un referèndum a la ciutadania sobre l’acord d’associació. Ho pot aclarir per als electors?

–Reconec, jo en primera persona, que potser no ho he explicat bé. El que nosaltres diem és que, abans de fer aquest referèndum, cal preparar un dossier de la Unió Europea amb tots els detalls del que suposa aquesta negociació. Ens sembla que plantejar ara un referèndum portaria un vot absolutament apriorístic, perquè falta la informació detallada de què hi podem guanyar i quin són els riscos. Pensem que aquest referèndum ha d’arribar en el moment en el que aquest dossier sigui conegut i que, per tant, els ciutadans vagin a votar amb les coses clares. 

 

–Comparat amb els tipus impositius de França i Espanya, l’IRPF andorrà és molt baix. Per què creieu que, tot i això, és injust?

–No volem augmentar la pressió sobre les classes mitjanes, al contrari. Proposem augmentar el mínim exempt dels 24.000 als 30.000 euros. Pensem que no té sentit carregar contra les classes mitjanes encara que sigui una quantitat petita. Els hi està traient capacitat de consum en l’economia interna perquè els diners que dediquen a pagar impostos els acaben retirant del conjunt del país. També és injust perquè hi ha una sèrie de mecanismes per a les persones que tenen més ingressos, que poden estructura figures com les sicav o els organismes d’inversió col·lectiva per a les quals l’impost de societats es paga en alguns casos al 2%, en d’altres a l’1,5% i fins i tot es pot arribar a pagar el 0%. Això ens sembla bé. El que reprovem és que quan es distribueixen dividends econòmics des d’aquestes figures a les persones que en són titulars, no paguen impost. És un tema de pura justícia que paguin igual que la resta. Hem de ser competitius respecte a la resta països, però també justos amb els treballadors de casa. 

 

–És el millor moment ara per derogar la Llei de contenció de la despesa pública?

–Cal tenir en compte que aquest any ha entrat en vigor l’IRPF i que, per tant, als treballadors públics se’ls hi està demanant un doble esforç de contenció. No esperarem, en cas de governar, ni al següent pressupost per derogar-la. 

–Andorra necessita l’obertura per avançar?

–El camí de l’obertura és un pas al qual no s’hi pot renunciar. Un model d’economia tancada i autàrquic és un model condemnat al fracàs. Andorra s’ha de centrar en el que és el comerç, el turisme i els petits empresaris. Les empreses del país no poden perdre competitivitat. L’obertura econòmica és un projecte en segon pla. És a dir, és una política que ha d’arribar amb el temps. És necessari l’acord, però no produeix un efectes immediats. Hi ha països que han fet la seva feina abans i ens porten avantatge. La confiança per rebre noves inversions requereix de temps i de que al Principat es vegi que tot això és efectiu. 

 

–La sanitat pública ha de ser deficitària per força?

–No entenc el concepte de dèficit sanitari. És veritat que històricament amb una estructura de població molt jove, la part de cotització de la CASS que finança la sanitat era superior a la despesa. A mesura que la corba de població es va normalitzant i hi ha més gent gran, la sanitat produeix un dèficit. Però si no fos per la sanitat, l’educació o la protecció social, podríem dir que les polítiques d’Estat no tindria sentit. Hi ha una sèrie de factors que suposen diners però que són l’eix troncal dels serveis cap a les persones. La sanitat s’ha de reorganitzar, el pla estratègic del 2008 i els plans posteriors són compartits possiblement per tots els grups polítics: la introducció del metge de referència, de la facturació per processos... El que ha faltat és la capacitat de tirar endavant totes aquestes mesures. Estem disposat a tirar endavant tots aquests projectes i que passin del paper a l’acció, i jo diria que la majoria del col·lectiu sanitari hi està d’acord. La sanitat costa diners i no serem nosaltres els qui retallarem números de visites o limitarem les visites a qualsevol professional si realment hi ha la necessitat de fer-ho.

 

–Creieu que és possible que les entitats bancàries acceptin una reducció de les comissions bancàries pels pagaments amb targetes als establiments? ?

–Ho creiem fermament perquè és el que s’està fent arreu. Ens hem inspirat en una directiva comunitària que es va aprovar a l’abril de l’any passat i que s’està implantant a tots els països. És un acord que arreu s’ha limitat per llei, és una pràctica habitual a tota la Unió Europea i, a més, té tot el sentit. Que ningú entengui que és anar contra els bancs, tot el contrari, però hem de protegir els petits comerciants especialment. Els hi estem retallant tant el marge que al final s’acabaran ofegant i acabarem perdent llocs de treball. Per nosaltres serà una de les primeres mesures que prendríem en cas que entrem a governar.

 

–Al vostre programa no teniu propostes sobre la doble nacionalitat.

–No portem cap proposta en concret sobre el tema perquè ens emmarquem en els acords que hem pres en els congressos del partit i aquesta és una qüestió que formalment no hem tractat ni hem debatut. Això sí, hi ha varis companys que s’han compromès a portar una ponència que tracti la doble nacionalitat passades les eleccions i serà un dels temes polítics importants que tindrem sobre la taula. 

–Des del punt de vista d’un socialdemòcrata, com s’analitza que un bisbe sigui un dels coprínceps d’Andorra?

–Pensem que el coprincipat és un sistema que ha portat molta estabilitat a Andorra i un equilibri amb els dos països amb els quals tenim més vinculació. Pensem que tot el pes històric i d’aportacions mereix ser molt ben considerat. Per tant, no tenim cap mena de voluntat rupturista amb aquest sistema.

 

–Pere López es compromet a fer públics els seus béns davant de notari abans i després de la pròxima legislatura ?

–Ho faré i, de fet, és un acord pres pel PS. Ja ho vaig fer quan vaig entrar de conseller de comú i de ministre i també en sortir. Tots els càrrecs electes ho farem.