Andorra la Vella
Martí salva la majoria absoluta gràcies als 17 vots d’Ordino
Les reformes passen factura a Demòcrates per Andorra
Ahir la improvisada seu electoral de Demòcrates per Andorra va començar a animar-se a mesura que s’anaven coneixent els resultats ja que, en principi, les informacions que anaven arribant a través de les pantalles de la TV no eren massa esperançadores. Una vegada es confirmava la revalida de la majoria absoluta la sala d’un cèntric hotel de la capital, on es va desenvolupar la nit, s’omplia cada vegada més de militants i simpatitzants de DA. Entre els assistents la frase més repetida era que «s’havia patit molt» davant uns resultats molt ajustats. I com no, també s’esmentava continuament que els 17 vots d’Ordino «ens han salvat la majoria absoluta» i,en alguns casos, per una gran part dels presents, poder seguir vivint de la política.
La nit va tenir dos grans protagonistes que van acaparar els majors aplaudiments: el cap de cartell d’Ordino, Toni Fillet i el candidat a la reelecció, Toni Martí.
Fillet es va felicitar per la victòria, tot l’ajustat resultat, perquè «partíem en aquestes eleccions com a perdedors i mica en mica hem anat remuntat» fins aconseguir fer-se amb els dos escons territorials.
El mateix cap de Govern en funcions deia durant la seva intervenció que «els 17 vots de la parròquia d’Ordino valen a Demòcrates per Andorra un projecte de país». I és que aquest territori va aconseguir salvar els mobles per a la formació taronja. I més enllà el més comentat entre els assistents va ser que les reformes havien passat factura als demòcrates i la impossibilitat de fer-se amb una de les parròquies que, una vegada més, se’ls resisteix, la de Sant Julià de Lòria. El candidat territorial Gilbert Saboya, tot i la derrota, es va mostrar optimista i va indicar que «cal seguir en la línia de la perseverància i el treball» si es vol aconseguir algun dia la confiança majoritària dels lauredians.
Com no podia ser d’una altra manera, les cares d’alegria i les abraçades van ser els protagonistes en una nit que es va allargar fins passada la una de la matinada quan va aparèixer Martí, que pujava al faristol de l’escenari amb rostre cansat per aquests intensos dies de campanya. Avui, pràcticament sense descans, torna la feina de governar.