Escaldes-Engordany
308 embarassades volien donar sang de cordó durant el 2014
Una mostra procedent d’Andorra ja s’ha usat en un trasplantament
La sang del cordó umbilical pot salvar vides i cada vegada hi ha més dones embarassades sensibilitzades que accedeixen a donar en el moment del part la sang rica en cèl·lules mare, una extracció totalment indolora tant per a la mare com per al nadó i sense cap cost addicional. El nombre de dones inscrites al programa de donació d’unitats de sang de cordó umbilical ha augmentat un 13%: mentre l’any 2013 –el primer que es va aplicar el programa– es van oferir 238 dones gestants, l’any passat ho van fer 308.
Que s’inscrivissin 308 embarassades no es tradueix en 308 mostres enviades ja que és un procés complex i meticulosament controlat que obliga a descartar moltes de les mostres. També hi ha factors que n’impedeixen la recollida, com un part d’emergència (sempre es prioritza l’atenció a la mare i al fetus) o la contaminació de la sang durant el procés.
L’any passat van donar a llum 571 dones, de les quals 308 s’havien inscrit al programa. Finalment, es van materialitzar 252 extraccions de les quals només 126 van poder ser trameses al Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya. Finalment, en l’últim cribratge, tan sols 32 mostres van superar tots els tests de qualitat del BST i van passar a ser criopreservades (degudament congelades) i incloses en el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). El departament de Recursos Sanitaris del ministeri de Salut i Benestar va informar ahir que una donació procedent d’Andorra ja s’ha trasplantat a un pacient.
«A Andorra, la donació de sang de cordó no es pot decidir al moment del part ja que es considera una donació d’òrgans i ha de passar per la duana», aclareix la llevadora Lurdes Font, coordinadora del SAAS del programa de donació de cordó (juntament amb la llevadora Marta Solà i el ginecòleg Josep Vilanova). Per tant, la inscripció en el programa s’ha de fer mesos abans del part.
Les dones gestants reben informació en totes les etapes de l’embaràs i, de fet, ja n’hi ha moltes que ho demanen. Quan l’embarassada inicia les visites a la llevadora al Centre d’Atenció Primària, al quart trimestre de gestació, s’inicia el procés previ a l’extracció. «Primer es fa l’historial clínic de la dona, amb els seus antecedents mèdics i familiars, els viatges dels últims mesos, etcètera», explica Font. Les dades de les dones que són aptes per a la donació s’envien al ministeri de Sanitat espanyol que en donarà la conformitat.
La següent fase és en el moment de donar a llum. Si el part o cesària transcorre amb normalitat, s’extreu la mostra. Al laboratori de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell s’analitza la sang i si tot és correcte s’envia al BST. Allà tornen a revisar la mostra: com a mínim ha de pesar 110 grams, en comproven la cel·lularitat, comproven que no s’hagi contaminat... Les mostres excel·lents es crionitzen a l’espera de ser usades en un trasplantament i les descartades s’utilitzen per a la investigació.
L’extracció és molt senzilla: «quan neix el nadó es col·loca sobre la mare i sense esperar a que la dona expulsi la placenta, es talla el cordó umbilical arran del melic del recent nascut, es desinfecta el cordó i es realitza una punció a la vena del cordó. La sang que en surt es recull en una bossa, que és la mostra que s’envia», detalla Font.
Andorra es va adherir al Programa Concòrdia a finals del 2012, en què participen diverses comunitats autònomes espanyoles que no tenen banc de sang i de teixits propi. Les mostres que es recullen s’envien al BST de Catalunya. «Tenir un banc propi és molt complicat, l’única opció era aquesta», matisa la cap de l’àrea de Recursos Sanitaris, Cristina Vilanova. Primer va caldre que els governs d’Andorra i d’Espanya firmessin un acord i, després, ha calgut pactar convenis amb diverses entitats, com la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia.
Tant Vilanova com Font destaquen que el procés «paga la pena». De moment, una mostra ja ha servit per salvar una vida. La sang de cordó conté cèl·lules progenitores i actuen com la medul·la òssia.
Que s’inscrivissin 308 embarassades no es tradueix en 308 mostres enviades ja que és un procés complex i meticulosament controlat que obliga a descartar moltes de les mostres. També hi ha factors que n’impedeixen la recollida, com un part d’emergència (sempre es prioritza l’atenció a la mare i al fetus) o la contaminació de la sang durant el procés.
L’any passat van donar a llum 571 dones, de les quals 308 s’havien inscrit al programa. Finalment, es van materialitzar 252 extraccions de les quals només 126 van poder ser trameses al Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya. Finalment, en l’últim cribratge, tan sols 32 mostres van superar tots els tests de qualitat del BST i van passar a ser criopreservades (degudament congelades) i incloses en el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). El departament de Recursos Sanitaris del ministeri de Salut i Benestar va informar ahir que una donació procedent d’Andorra ja s’ha trasplantat a un pacient.
«A Andorra, la donació de sang de cordó no es pot decidir al moment del part ja que es considera una donació d’òrgans i ha de passar per la duana», aclareix la llevadora Lurdes Font, coordinadora del SAAS del programa de donació de cordó (juntament amb la llevadora Marta Solà i el ginecòleg Josep Vilanova). Per tant, la inscripció en el programa s’ha de fer mesos abans del part.
Les dones gestants reben informació en totes les etapes de l’embaràs i, de fet, ja n’hi ha moltes que ho demanen. Quan l’embarassada inicia les visites a la llevadora al Centre d’Atenció Primària, al quart trimestre de gestació, s’inicia el procés previ a l’extracció. «Primer es fa l’historial clínic de la dona, amb els seus antecedents mèdics i familiars, els viatges dels últims mesos, etcètera», explica Font. Les dades de les dones que són aptes per a la donació s’envien al ministeri de Sanitat espanyol que en donarà la conformitat.
La següent fase és en el moment de donar a llum. Si el part o cesària transcorre amb normalitat, s’extreu la mostra. Al laboratori de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell s’analitza la sang i si tot és correcte s’envia al BST. Allà tornen a revisar la mostra: com a mínim ha de pesar 110 grams, en comproven la cel·lularitat, comproven que no s’hagi contaminat... Les mostres excel·lents es crionitzen a l’espera de ser usades en un trasplantament i les descartades s’utilitzen per a la investigació.
L’extracció és molt senzilla: «quan neix el nadó es col·loca sobre la mare i sense esperar a que la dona expulsi la placenta, es talla el cordó umbilical arran del melic del recent nascut, es desinfecta el cordó i es realitza una punció a la vena del cordó. La sang que en surt es recull en una bossa, que és la mostra que s’envia», detalla Font.
Andorra es va adherir al Programa Concòrdia a finals del 2012, en què participen diverses comunitats autònomes espanyoles que no tenen banc de sang i de teixits propi. Les mostres que es recullen s’envien al BST de Catalunya. «Tenir un banc propi és molt complicat, l’única opció era aquesta», matisa la cap de l’àrea de Recursos Sanitaris, Cristina Vilanova. Primer va caldre que els governs d’Andorra i d’Espanya firmessin un acord i, després, ha calgut pactar convenis amb diverses entitats, com la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia.
Tant Vilanova com Font destaquen que el procés «paga la pena». De moment, una mostra ja ha servit per salvar una vida. La sang de cordó conté cèl·lules progenitores i actuen com la medul·la òssia.