La igualtat de gènere, en un món en què la modernitat i l’avançament són plat de cada dia, és encara una qüestió de complexitat ingent, amb evidents escletxes difícilment comprensibles. Diversos estudis, realitzats a nivell internacional, evidencien la desigualtat existent, encara en l’actualitat, entre els salaris que homes i dones perceben pel desenvolupament d’una mateixa tasca professional: als països membres de l’Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (associació a la que pertany la Unió Europea), la diferència salarial està xifrada en un 35% de mitjana, en detriment de la dona. Tot i no aparèixer a l’anàlisi, Andorra no és una excepció. Des de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), s’assegura que «les dones perceben sous un 30% inferiors als dels homes».
 

De la conciliació entre la carrera professional i l’àmbit familiar segueixen desembocant conflictes de caràcter desigualitari. «Moltes usuaries denuncien que se’ls pregunti sobre la seva situació sentimental així com la intenció de formar una família a les entrevistes de feina», assegura Elvira Geli, vocal de l’ADA, «pregunta que no se’ls planteja als homes». Encaixar l’horari laboral amb l’atenció familiar ha estat sovint un mal de cap que, amb la crisi, s’ha vist agreujat. «La dona ha sortit perjudicada tant a nivell d’horaris com salarial», cobra menys a canvi de treballar més i en hores en què infants necessiten la seva atenció.
 

Com bé deia Geli, «queda molt a fer, però hi arribarem», molts fronts reivindicatius són oberts per assolir aquest comés. No obstant, són moltes les asprors que s’han de llimar. Exemple molt il·lustratiu d’això es donava ahir: la cursa celebrada amb motiu del Dia Mundial de la Dona, no permetia la participació del gènere masculí. És així com es lluita per la igualtat, no permetent la implicació de l’actor amb què justament s’ha de lluitar mà a mà i erigir-se com a part activa en el combatiment de la deficiència pel que fa a paritat entre sexes?