PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Peñarroya afirma que el MoraBanc està pagant un peatge arbitral

Com a equip nou a l’ACB considera que els col·legiats no els respecten el suficient, sobretot davant els grans

Per JOAN JOSEP BLASCO

Joan Peñarroya es mira un partit des de la banqueta.
Joan Peñarroya es mira un partit des de la banqueta. | Martin imatge
Els nous han de pagar un peatge. «És la vida», com exposa l’entrenador del  BC MoraBanc Andorra, Joan Peñarroya. Els que arriben per primer cop a un lloc, s’han de fer respectar. Els exemples són nombrosos, des de laboralment, a esportivament. No només és un tema de demostrar la pròpia vàlua, que ja costa de per si. No es tracta de reverenciar ningú, sinó fer-se valer per competir amb la resta per jugar en igualtat de condicions. El tècnic valora que és una llei no escrita que existeix, igual que els clubs més poderosos són els més beneficiats pels àrbitres.

Es tracta del que es desenvolupa a la pista, però també del que succeeix a la banqueta. En el darrer quart del matx a Vitòria contra el Laboral Kutxa Baskònia, Peñarroya va ser expulsat per protestar. Una decisió que considera desproporcionada pels fets que es van produir. «És una situació en la que m’equivoco, però he vist molts partits d’ACB i per tan poc fer fora un entrenador no ho he vist mai», denuncia Peñarroya, afirmant que a la Lliga Endesa «soc nou i som l’Andorra», el que com qualsevol nouvingut significa, segons el tècnic, que el respecte arbitral cap a la seva persona i l’entitat és diferent respecte a bona part dels seus rivals. Sobretot si es fa una comparativa amb els equips punters.

És qüestió de temps. «Tot té el seu procés i hem d’aprendre. Hem d’assimilar depèn de quines coses i no podem pretendre que ens xiulin igual que ho faran als grans, perquè no és així», diu taxativament. És un assumpte que no alarma al club, perquè ja l’esperaven: «Això és normal. L’any passat quan estàvem a la LEB potser era al revés perquè érem un equip gran». Ser a l’ACB comporta ser mirat d’una altra manera, i a més un s’ha d’acostumar a la manera de xiular en la categoria.

Baix rendiment
Hi ha una sèrie de noms a la plantilla que van a la baixa. Mentre que els acabat d’arribar Luka Bogdanovic i Vojdan Stojanovski van a l’alça, altres estan passant per moments difícils. Dos d’ells són dues peces fonamentals de l’equip de la temporada passada, Marc Blanch i Jordi Trias. Aquesta campanya troben a faltar minuts. Fins i tot el gironí va rebre públicament un toc d’atenció per part del director general, Francesc Solana. A Vitòria, Blanch no va fer acte de presència a la pista, mentre que Trias només va jugar 2,15 minuts. «Són circumstàncies del partit», només comenta Peñarroya, sense voler donar explicacions de perquè juguen o no ho fan.

A un altre que també se li exigeix més és a Víctor Sada, que no acaba d’oferir la seva millor versió des de que va superar la lesió. Tot el contrari. «Li està costant trobar-se amb confiança dins el joc. Cada dia va una mica millor, però sí que tots tenim la sensació que està lluny de ser el Víctor Sada que creiem que pot oferir», i per poder-ho fer «necessita fer un bon partit que li aniria bé per anar cap amunt».

Qui encara no ha demostrat tampoc el seu millor rendiment al Principat és Nathan Jawai. Els problemes físics no l’estan deixant acabar de posar-se a to, perquè del Galatasaray arribava fora de forma. «No entrena amb la qualitat que hauria de fer. Cada setmana té alguna cosa que el priva d’entrenar al nivell que li aniria millor per agafar aquesta confiança i regularitat que necessita en el seu lloc», indica el tècnic, que considera que l’ideal seria que tingués «més d’una setmana de regularitat per també ell agafar sensacions i tenir més seguretat i confiança en el seu joc».

No descartar cap partit
Amb el calendari a la mà, és evident que la permanència passa per guanyar els partits que es disputen al poliesportiu d’Andorra. «Està clar que amb l’anàlisis és molt més fàcil pensar que és més factible guanyar a casa, i estadísticament també, que fer-ho a fora. I segurament els rivals que venen aquí a casa són més directes en la classificació que no pas els que tindrem fora. Però no anem a triar els partits que s’han de guanyar i els que no. Anem a triar que volem guanyar el següent partit».

Perquè es tracta de deixar enrera les darreres places. De distanciar-se per no haver de fer els deures a l’últim moment. En aquesta tasca hi estan involucrats uns quants: «Queden onze jornades i podem dir que ara estem en una lluita quatre equips per evitar quedar en aquestes dues últimes posicions. Però també penso que no seria d’estranyar que s’involucressin altres equips que en aquests moments sembla que estiguin més tranquils».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT