PUBLICITAT

Andorra la Vella

La intensa llum de Burgués

Després de treballar 30 anys a la Biblioteca Nacional, l’andorrana publica un llibre de relats curts on recull records de la seva malaltia

Per IMAR MARTÍNEZ

Pilar Burgués durant la presentació del llibre a l’Editorial Andorra.
Pilar Burgués durant la presentació del llibre a l’Editorial Andorra. | TONY LARA
Relats de no més de quatre pàgines, intensos, sincers, personals i profunds però sense caure en la metafísica. Frases curtes i concises. Llibre de records guardats en detalls. Detalls de 10 anys de lluita contra la diabetis i les seves seqüeles. L’andorrana Pilar Burgués ha recollit un total de 34 relats que comença a escriure el 2011 i que recorren els darrers 15 anys de la seva vida en «flaixos», on ha hagut de superar, entre d’altres, un trasplantament de ronyó i pàncrees i l’amputació dels dits dels dos peus, tot a conseqüència de la diabetis que li van diagnosticar als 13 anys. 
 
Molt lligada al món de la literatura, Burgués va treballar durant gairebé 30 anys a la Biblioteca Nacional d’Andorra i és l’esposa de l’escriptor, historiador i professor també andorrà Joan Peruga. El recull dels seus primers Flaixos publicat l’any 2012 a la revista Portella Andorra Lletres Arts van tenir molt bona acollida entre els lectors i la van animar a treure a la llum el recull personal de records que ara ha editat l’Editorial Andorra. 
 
És una història colpidora i l’autora explica les seves vivències sense embuts, reconeixent la duresa d’intentar escriure una carta de comiat al seu estimat abans del trasplantament o la realitat d’haver somiat estar passejant tranquil·lament per la natura i retrobar-se amb el seu pare i al llevar-se tornar a la crua realitat de dependre d’una cadira de rodes. 
 
Però Burgués hi afegeix l’humor, l’optimisme i la lluita que la van empènyer a tornar-se a aixecar, encara que fos acompanyada d’unes crosses. Sense oblidar la figura del seu pare i, sobretot, l’amor i recolzament incondicional del seu marit. 
 
Per decisió de Burugés, els textos del llibre Flaixos de llum blanca van acompanyats de les il·lustracions de Berta Oromí, amb una estreta relació també amb Andorra i els Pirineus per haver-se dedicat durant 30 anys a l’ensenyament en instituts del Principat, Puigcerdà i la Seu d’Urgell. La dent de lleó o pixallits és la planta que serveix a Oromí com a leitmotiv de totes les il·lustracions del llibre. «És una flor molt comú a Andorra que em porta molts bons records de la meva infantesa», va confessar Burugés, que va afegir que els dibuixos «plasmen els sentiments sense dramatisme».
 
L’escriptura com a teràpia
«Em saltaven les llàgrimes, em vaig fer farts de plorar i vaig decidir escriure més... M’alleujava explicar el que sentia, era la meva teràpia sense prescripció mèdica». Gràcies a la necessitat de Burgués de treure els fantasmes que li provocava la malaltia, va començar a escriure. Això sí, no per fer-ho públic, sinó per a ella mateixa. L’autor va evitar catalogar el llibre com a obra d’autoajuda, tot i que va reconèixer que «si a algú li serveix me’n alegraré molt» i va afegir que «qualsevol llibre et pot ajudar a superar moments difícils». Burgués, que segueix lluitant contra les seqüeles de la malaltia, no descarta publicar més relats. 

Flaixos de llum blanca és un recull de records que posa de relleu la importància de valorar els detalls. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT