La Seu d'Urgell
Espanya es planteja modificar el Trilateral per incloure els fronterers
La Delegada del Govern a Catalunya fa arribar la petició a la ministra d’Ocupació i Seguretat Social
La Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Llanos de Luna ha traslladat a la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, la seva demanda per tal de modificar el Conveni del Trilateral que l’any 2000 es va signar a Brusel·les entre el Regne d’Espanya, la República Francesa i el Principat d’Andorra. El document, que va entrar en vigor el juliol del 2003, fa referència a l’entrada, circulació, residència i establiment dels seus nacionals a Andorra. En concret, la petició demana que un nou redactat inclogui també als treballadors transfronterers amb la finalitat que «puguin accedir a un lloc de feina».
D’aquesta manera, la delegada de l’executiu espanyol respon a la carta que li va fer arribar l’Associació d’aturats de l’Alt Urgell i del Pirineu, en la qual li van exposar les dificultats que tenen les persones a l’atur, residents a zones properes al Principat, per aconseguir un permís de treball com a treballador fronterer. Llanos de Luna explica en la carta que després d’interessar-se per «la qüestió plantejada» ha fet arribar la petició al govern espanyol perquè valori la necessitat «d’impulsar la modificació del Conveni actual».
Durant les darreres setmanes l’entitat que aplega als desocupats d’aquell territori duu a terme diferents actuacions amb la línia d’aconseguir que els fronterers tinguin les mateixes oportunitats i facilitats per optar a una feina a l’igual que els residents al Principat.
Tot i les gestions realitzades des de l’Ajuntament de la Seu fonts consultades van explicar que el govern andorrà sempre ha considerat, des del minut zero, que el què es planteja és un tema entre estats i, per tant, qui ha de moure fitxa en aquest cas és l’executiu espanyol. Tot i així, el plenari del consistori de la capital alturgenllenc va aprovar dilluns passat per unanimitat una moció en la que es va donar suport a la demanda d’una major flexibilitat del mercat laboral per part de les autoritats andorranes.
Dies abans, a primers d’aquest mes, l’Associació d’aturats va entrevistar-se l’ambaixador espanyol, Manuel Montobbio, que també es va comprometre a traslladar a Madrid les seves inquietuds. A més va ser informat de la problemàtica del col·lectiu el mateix president Mariano Rajoy durant la seva visita el mes de gener passat a Andorra quan va signar el Conveni de No Doble Imposició, CDI. Preguntat sobre aquesta qüestió, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va evitar ahir pronunciar-se en relació al tema, tot assegurant que no «l’hi arribat cap notificació o petició formal» per part del govern espanyol.
El Trilateral / El Conveni entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República Francesa relatiu «a l’entrada, la circulació, el sojorn i l’establiment dels seus nacionals» estableix «una igualtat de tractament en matèria d’establiment», d’una banda per part d’Espanya i de França entre els nacionals andorrans i altres nacionals dels Estats membres de la Unió Europea i, d’altra banda per part d’Andorra entre nacionals espanyols, francesos i altres nacionals de qualsevol Estat.
El que ara és pretén canviar és justament el primer article del conveni que exclou de l’expressió «autorització d’immigració» el permís de treballador fronterer i «l’autorització de sojorn i treball temporal improrrogable».
Amb la legislació en mà, Andorra no està obligada a prioritzar laboralment a persones que viuen a l’altra banda de la frontera. No serà fàcil aconseguir l’acord entre els dos estats, tenint en compte els reiterats pronunciaments del cap de Govern en funcions, Toni Martí, en la línia d’establir com a prioritat la d’acabar primer amb la borsa d’atur existent al Principat. I és que en clau interna de país no s’entendria d’una altra manera.
Actualment a la Seu d’Urgell hi ha registrats a l’Oficina de Treball, 867 persones en condició de desocupats. A aquest percentatge cal afegir aquelles persones que no cobren cap tipus de prestació i aquelles que estan realitzant cursos de formació que no es comptabilitzen com aturats.
El conveni signat a primers d’any entre les patronals d’hostaleria de l’Alt Urgell i Andorra contempla la possibilitat que treballadors de banda i banda de la frontera hi puguin treballar com a temporers. La intenció és que a la temporada d’hivern tinguin accés al mercat laboral del Principat prioritàriament els desocupats de les comarques pirinenques mentre que a l’estiu puguin fer el mateix també els residents andorrans en el territori del sud.
Antecedents / L’actual conveni es remunta als anys 90 quan es va començar a redactar la Constitució del Principat d’Andorra. El context immediat de la política internacional del país es desenvolupava també en aquest període en l’entorn dels seus dos països veïns, Espanya i França, tots dos membres de la Unió Europea, «una estructura en evolució permanent».
Com un dels pilars de la construcció europea, l’assoliment de la lliure circulació de persones va constituir el cabal comunitari essencial regulat per normes comunes. Per tant, els convenis trilaterals «es proposaven atorgar seguretat jurídica, afavorint la cohesió social i facilitar la circulació de persones».
D’aquesta manera, la delegada de l’executiu espanyol respon a la carta que li va fer arribar l’Associació d’aturats de l’Alt Urgell i del Pirineu, en la qual li van exposar les dificultats que tenen les persones a l’atur, residents a zones properes al Principat, per aconseguir un permís de treball com a treballador fronterer. Llanos de Luna explica en la carta que després d’interessar-se per «la qüestió plantejada» ha fet arribar la petició al govern espanyol perquè valori la necessitat «d’impulsar la modificació del Conveni actual».
Durant les darreres setmanes l’entitat que aplega als desocupats d’aquell territori duu a terme diferents actuacions amb la línia d’aconseguir que els fronterers tinguin les mateixes oportunitats i facilitats per optar a una feina a l’igual que els residents al Principat.
Tot i les gestions realitzades des de l’Ajuntament de la Seu fonts consultades van explicar que el govern andorrà sempre ha considerat, des del minut zero, que el què es planteja és un tema entre estats i, per tant, qui ha de moure fitxa en aquest cas és l’executiu espanyol. Tot i així, el plenari del consistori de la capital alturgenllenc va aprovar dilluns passat per unanimitat una moció en la que es va donar suport a la demanda d’una major flexibilitat del mercat laboral per part de les autoritats andorranes.
Dies abans, a primers d’aquest mes, l’Associació d’aturats va entrevistar-se l’ambaixador espanyol, Manuel Montobbio, que també es va comprometre a traslladar a Madrid les seves inquietuds. A més va ser informat de la problemàtica del col·lectiu el mateix president Mariano Rajoy durant la seva visita el mes de gener passat a Andorra quan va signar el Conveni de No Doble Imposició, CDI. Preguntat sobre aquesta qüestió, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va evitar ahir pronunciar-se en relació al tema, tot assegurant que no «l’hi arribat cap notificació o petició formal» per part del govern espanyol.
El Trilateral / El Conveni entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República Francesa relatiu «a l’entrada, la circulació, el sojorn i l’establiment dels seus nacionals» estableix «una igualtat de tractament en matèria d’establiment», d’una banda per part d’Espanya i de França entre els nacionals andorrans i altres nacionals dels Estats membres de la Unió Europea i, d’altra banda per part d’Andorra entre nacionals espanyols, francesos i altres nacionals de qualsevol Estat.
El que ara és pretén canviar és justament el primer article del conveni que exclou de l’expressió «autorització d’immigració» el permís de treballador fronterer i «l’autorització de sojorn i treball temporal improrrogable».
Amb la legislació en mà, Andorra no està obligada a prioritzar laboralment a persones que viuen a l’altra banda de la frontera. No serà fàcil aconseguir l’acord entre els dos estats, tenint en compte els reiterats pronunciaments del cap de Govern en funcions, Toni Martí, en la línia d’establir com a prioritat la d’acabar primer amb la borsa d’atur existent al Principat. I és que en clau interna de país no s’entendria d’una altra manera.
Actualment a la Seu d’Urgell hi ha registrats a l’Oficina de Treball, 867 persones en condició de desocupats. A aquest percentatge cal afegir aquelles persones que no cobren cap tipus de prestació i aquelles que estan realitzant cursos de formació que no es comptabilitzen com aturats.
El conveni signat a primers d’any entre les patronals d’hostaleria de l’Alt Urgell i Andorra contempla la possibilitat que treballadors de banda i banda de la frontera hi puguin treballar com a temporers. La intenció és que a la temporada d’hivern tinguin accés al mercat laboral del Principat prioritàriament els desocupats de les comarques pirinenques mentre que a l’estiu puguin fer el mateix també els residents andorrans en el territori del sud.
Antecedents / L’actual conveni es remunta als anys 90 quan es va començar a redactar la Constitució del Principat d’Andorra. El context immediat de la política internacional del país es desenvolupava també en aquest període en l’entorn dels seus dos països veïns, Espanya i França, tots dos membres de la Unió Europea, «una estructura en evolució permanent».
Com un dels pilars de la construcció europea, l’assoliment de la lliure circulació de persones va constituir el cabal comunitari essencial regulat per normes comunes. Per tant, els convenis trilaterals «es proposaven atorgar seguretat jurídica, afavorint la cohesió social i facilitar la circulació de persones».