Escaldes-Engordany
Explicacions: es busca restablir la feina amb els corresponsals
Una reunió amb els treballadors intenta tranquil·litzar-los
La incertesa es mesura pels fets, pel dia a dia del que li passa a cadascú, i el que envolta aquests dies a BPA no és precisament la calma. Hi ha intranquil·litat perquè a més els rumors i les mitges veritats es disparen sempre que hi ha manca d’informació. Potser per això, ahir a la tarda alguns dels directius del banc es van reunir amb els treballadors per exposar-los la situació i, principalment, per transmetre’ls que no s’acaba el món, tot i que ho sembli, tot i que els clients treguin més diners dels habituals, i tot i que el banc no tingui accés als corresponsals, que són els que fan que el banc operi internacionalment i pels que es treballa per recuperar.
A la tarda tots els treballadors van acudir a la central per assistir a una xerrada-explicació que, si bé va acabar per ser una mica més del mateix, el que sí intentava era deixar veure que l’entitat bancària no navega a la deriva, sinó que es continua treballant, sota la tutela de nous noms –Carles Salvadó, Santiago Guillén i Joan Quera, nomenats per la INAF administradors provisionals mancomunats–, però en previsió de mantenir el vaixell.
El dia, però, va començar amb el rumor estès, però no confirmat per ningú, que Crèdit Andorrà es fusionaria amb BPA. Va ser una notícia del periòdic El Confidencial que, de moment, queda així. Això va fer saltar les primeres alarmes, i fins i tot els treballadors –alguns, no tots– van acabar signant un document en què es convocaven eleccions per nomenar delegats del personal del banc, emparant-se en la llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de relacions laborals, per poder defensar els interessos del col·lectiu de treballadors davant de la ‘nova etapa’. La proposta era similar al procediment del mateix banc per establir els representants que gestionen la comissió del pla de jubilació dins de BPA, però establint aquesta primera forma d’actuar de manera excepcional per la situació que es viu. Així mateix, en aquest document es deixava clar que no es duria a terme l’acció si no era signat pel 85-90% dels empleats.
Tot això en una jornada frenètica, en què el volum de treball però és molt baix dins de l’entitat, i en el que, a més, s’afirmava que les targetes de BPA no podien fer pagaments fora d’Andorra. Alguns clients, però, desmentien aquestes informacions. I és que ja se sap, que de moment hi ha molt de soroll i només una cosa certa: que el que envolta el banc és tot un dubte.
A la tarda tots els treballadors van acudir a la central per assistir a una xerrada-explicació que, si bé va acabar per ser una mica més del mateix, el que sí intentava era deixar veure que l’entitat bancària no navega a la deriva, sinó que es continua treballant, sota la tutela de nous noms –Carles Salvadó, Santiago Guillén i Joan Quera, nomenats per la INAF administradors provisionals mancomunats–, però en previsió de mantenir el vaixell.
El dia, però, va començar amb el rumor estès, però no confirmat per ningú, que Crèdit Andorrà es fusionaria amb BPA. Va ser una notícia del periòdic El Confidencial que, de moment, queda així. Això va fer saltar les primeres alarmes, i fins i tot els treballadors –alguns, no tots– van acabar signant un document en què es convocaven eleccions per nomenar delegats del personal del banc, emparant-se en la llei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de relacions laborals, per poder defensar els interessos del col·lectiu de treballadors davant de la ‘nova etapa’. La proposta era similar al procediment del mateix banc per establir els representants que gestionen la comissió del pla de jubilació dins de BPA, però establint aquesta primera forma d’actuar de manera excepcional per la situació que es viu. Així mateix, en aquest document es deixava clar que no es duria a terme l’acció si no era signat pel 85-90% dels empleats.
Tot això en una jornada frenètica, en què el volum de treball però és molt baix dins de l’entitat, i en el que, a més, s’afirmava que les targetes de BPA no podien fer pagaments fora d’Andorra. Alguns clients, però, desmentien aquestes informacions. I és que ja se sap, que de moment hi ha molt de soroll i només una cosa certa: que el que envolta el banc és tot un dubte.