PUBLICITAT

Andorra la Vella

Un joc il·lusionant

El MoraBanc Andorra confirma contra l’Iberostar Tenerife un salt qualitatiu amb els nous fitxatges que convida a l’optimisme de cara a la recta final de la Lliga Endesa

Per IVÁN MOURE

Bogdanovic s'enlaira per tirar de tres en una acció d'atac del MoraBanc, dissabte contra el Tenerife al Poliesportiu.
Bogdanovic s'enlaira per tirar de tres en una acció d'atac del MoraBanc, dissabte contra el Tenerife al Poliesportiu. | A. Martín / ACB Photo
Les 3.817 persones que dissabte hi eren al Poliesportiu van poder gaudir d’un MoraBanc Andorra diferent, nou, que està demostrant estar a punt per encarar de la millor manera la recta final de la Lliga Endesa. La imatge que transmet l’equip de Joan Peñarroya està en línia ascendent. Aprèn de les pròpies errades i comença a trobar la manera de recuperar l’equilibri quan arriben els famosos baixons que li han fet perdre uns quants partits.

Fa dues setmanes, a Vitòria, el quadre andorrà estava 9 amunt al minut 19 i en l’últim abans del descans, precipitant-se en el tir, va permetre al Baskònia reduir la renda a 5. En la represa, un parcial de 12-0 –que es va completar a l’acabament del tercer quart en un 29-11– va ser la sentència. Ahir el MoraBanc vencia de 9 a 26 segons per al descans, Schreiner es va precipitar amb un tir forçat que no va tocar ni anella i el propi austríac va acabar cometent personal a Richotti a només un segon, regalant dos tirs lliures i deixant les coses en un 37-30. En el primer minut de la represa, un parcial de 0-5 deixava els andorrans en la boca de les tenebres però aquesta vegada no va topar amb la mateixa pedra, es va refer i va poder gaudir d’un altre final plàcid. Un defecte que no amaga el director esportiu, Francesc Solana: «Això abans ens passava en els inicis dels partits i ho hem canviat», va recordar ahir. «És cert que després de les mitges parts no acabem d’agafar-nos als partits però a casa ja hem après a recuperar-nos».

ELS BALCÀNICS, AL RESCAT
Els nous fitxatges tenen moltíssima culpa en el canvi de look del vestidor tricolor. Sobretot la dupla balcànica. Són dos matadors. Quan oloren la sang no tenen pietat. «Tenen personalitat», és el que destaca d’ells el director esportiu. Dissabte van anotar 17 dels 19 punts en el tercer quart, quan tothom ja començava a dubtar. Stojanovski, 7 punts; Bogdanovic, 10. Menció especial també mereix Green, cada dia més còmode a l’ACB, va augmentant el seu percentatge en triples –2 de 5 dissabte, 40% d’encert– i l’eficàcia en defensa. Sada ahir va tenir possiblement la millor actuació –12 punts, 7 rebots, 4 assistències– al MoraBanc i la resta aporta el seu gra de sorra perquè la maquinària agafi l’embranzida necessària per carburar. El joc col·lectiu, principalment contra els rivals directes, és el que realment comença a il·lusionar. «Aquesta vegada, tot i no estar molt encertats en el tir, hem sabut llegir bé el partit. Però des del salt inicial hem sigut un equip compacte, amb les idees clares i solidesa defensiva», va apuntar Solana.

I això que fins el descans no va haver-hi cap canell que ressaltés per sobre de la mitja. Dels 18 jugadors que van trepitjar el parquet en les primers vint minuts, només Lampropoulos i  Rost no van anotar. Beiran havia estrenat el lluminós però el MoraBanc, asfixiant i molest en defensa des de l’inici, va capgirar el marcador fins el 9-2 al minut 3 i d’aquesta renda va sobreviure la resta del partit.

En el segon quart els de Peñarroya van accelerar una marxa més però el Tenerife s’agafava a la pista de la mà de Sikma com podia per no perdre l’estel·la fins que va arribar el moment clau que comentàvem abans, amb un triple de Richotti al minut 21 –ja en la represa– que feia pujar l’alarmant 37-35.

Stojanovski i Bogdanovic van agafar el timó per combatre el recital anotador d’un inspiradíssim Saúl Blanco i va sortir victoriós d’aquella batalla per encarar el darrer periode amb un tranquil·litzador 56-46 i la sensació de què la victòria no s’escapava.

Semblava que estava tot dit quan Green va clavar el triple del 65-50 a 5 minuts per al final però de puntetes, el Tenerife es va posar a 9 a falta de 3 (67-58). És l’ACB. Ningú no es pot donar per mort. Dissabte els de Peñarroya així ho van entendre i van oferir dos minuts més de recital defensiu fins que Sada va matar el partit i es va poder veure un últim minut plàcid. Per segona vegada seguida. Per això Solana creu que el vestidor ha guanyat en «confiança i autoestima». «Amb Tenerife i Manresa hem recuperat la sensació de força que havíem perdut amb el Guipúscoa. És molt fàcil perdre-la i costa molt mantenir-la».
PUBLICITAT