Les càries es troben entre el top cinc dels problemes bucodentals més freqüents en qualsevol franja d’edat. Una de les solucions a aquesta alteració és l’aplicació d’unes amalgames dentals que, entre els seus components, integra un material tòxic: el mercuri.
 

Ara fa poc més de tres mesos i, segons va informar un odontòleg amb consulta al Principat a EL PERIÒDIC, l’Agència Nacional de Seguretat del Medicament (ANMS) i dels problemes de la salut francesa, va transmetre a tots els professionals que exerceixen al país l’encarida recomanació de suprimir, de manera progressiva, l’aplicament d’aquestes amalgames d’entre les seves pràctiques. Una advertència recolzada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), constitució que, vistos «els efectes sanitaris de l’exposició al mercuri», subratlla la necessitat «d’eliminar progressivament l’ús de productes que continguin mercuri i implantar mètodes segurs de manipulació, ús i eliminació dels restants productes».

 

Reaccions de les parts/ La mesura recomanada pel departament de seguretat de la salut francès va despertar dues reaccions contraposades: la d’aquells que han optat per restringir la utilització d’aquestes amalgames i els que consideren que no hi ha cap estudi determinant amb què es demostri les conseqüències perjudicials per a la salut generades per aquest producte. També hi ha els que, davant la incertesa, van optar per erogar l’aplicació de la mescla en aquells casos en què sigui la millor de les opcions. 
 

Des del sector sanitari andorrà i, segons han certificat diversos especialistes de les dents, no s’ha emès cap comunicat, impulsat cap campanya de precaució ni transmès cap consell respecte del tema. 
 

El motiu de la irreverència respecte de la circular tramesa des de la institució gal·la que vetlla per la salut deu residir en la consideració que «cap investigació no ha mostrat categòricament l’efecte negatiu per a les persones d’aquestes amalgames», informen des del departament d’assessoria mèdica de la Caixa de la Seguretat Social (CASS). L’especialista plantejava com a exemple «la demostració efectiva de les conseqüències generades d’ingerir peixos i mariscos intoxicats pel metalmercuri resident en l’aire i les aigües i que, consegüentment, arriba al nostre cos quan ens n’alimentem».
 

L’assessor, especialitzat en odontologia, també matisava que «actualment les amalgames arriben a les consultes en forma de càpsula», cosa que redueix el risc d’intoxicació: «abans eren els mateixos dentistes els qui realitzaven la mescla del mercuri amb la resta de components, el que probablement sí potenciava el perill». No obstant això, el metge assegura que «els instruments han millorat, ara la proporció és la ideal, mesurada indsutrialment» i, per tant, «la toxicitat és altement improbable». Ho corrobora el fet que «mai no s’ha demostrat cap incidència en la salut de les persones per la utilització de les amalgames», ni dels que l’apliquen ni d’aquells a qui els hi és col·locada la matèria. El tècnic afegia que, «l’altra opció», l’empast blanc que, alhora és més estètic però perdura menys, «també conté un material tòxic anomenat Biphenol», del que també se n’elucubren els efectes perjudicials per a la salut. «I per contra no curar la dent sí que pot tenir conseqüències importants».
 

Malgrat la seguretat remesa des de la CASS en asseverar que «s’ha d’oblidar el soroll generat entorn dels empastaments platejats», varis odontòlegs confirmen restringir l’empra de les amalgames de plata a «casos específics», com són els infants: «són més inquiets i posar-los un empast blanc és menys segur perquè es trenca més ràpid i es triga més temps en adherir». 

 

Reembossament de la cass/ La indignació de part del conjunt d’odontòlegs prové de donar prevalença, des de la seguretat social andorrana, a l’aplicació d’aquestes amalgames tòxiques: «quan l’empast blanc és implantat en una dent posterior, la CASS roba als clients un 10% dels seus diners; si es posa el producte tòxic reembossa un 75% de l’import, mentre que si se’l posa blanc només retorna un 65%». Varis dentistes exigeixen l’actuació del ministeri de Salut per aclarir la situació, fins i tot reclamen dimissions al govern perquè «no només s’està perjudicant la salut dels pacients sinó que, a més, la CASS s’està quedant de l’ordre d’un 10 a un 13% dels diners dels pacients». La solució proposada passa per «dimissions i pagar a la gent el que li toca».