PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Vives Fierro presenta les seves memòries a Sant Julià

El reconegut pintor català fa un repàs als seus 75 anys de vida

Per IMAR MARTÍNEZ

Fierro signant exemplars de les seves memòries, ahir.
Fierro signant exemplars de les seves memòries, ahir. | Comú de Sant Julià de Lòria
El Centre Cultural i de Congressos Lauredià va ser el lloc escollit pel pintor especialista en paisatges urbans Antoni Vives Fierro per presentar les seves memòries, que recullen episodis dels seus 75 anys de vida amb la pintura com a principal protagonista. Personalitat indiscutible de la creació plàstica catalana de les darreres èpoques amb reconeixements com la Creu de Sant Jordi que li va ser atorgada l’any 2003, Vives Fierro va decidir fa dos anys fer un recorregut per la seva trajectòria amb un to planer «com si es tractés d’una conversa amb amics». 
 
Vives Fierro, que va omplir la sala de la biblioteca del Centre Cultural, va explicar que «hauria de ser un llibre de memòries, però m’agrada més tractar-lo com un llibre de casualitats». Perquè, segons el pintor, les casualitats són el que el van portar a expressar el seu art i a ser qui és. Començant des de l’escola, on reconeix que «anava descobrint que la física i les matemàtiques no m’interessaven per res», fins el seu darrer viatge, a Cuba, gràcies a la seva afició pels cigars i catalogant l’Havana com un país i una gent «indescriptibles». Passant, com no podia ser d’una altra forma, per «un viatge casual» que el va portar a París a veure uns familiars i on va descobrir que volia ser pintor, i «una trucada casual d’una amiga que vivia a Londres» per participar en una trobada d’artistes llatins i que «va ser l’inici d’un periple que ja ha durat 40 anys». 
 
Això sí, sense oblidar mai la Barcelona natal que considera la seva «esposa», reconeixent que «cap ciutat del món té l’arquitectura i la varietat que té Barcelona». 
No hi podien faltar tampoc les excentricitats i anècdotes que viuen els artistes, però sempre tenint cura de les relacions amb els amics, les galeries i, sobretot, els clients. Vives Fierro confessa que, tot i el títol del llibre, odia l’olor de trementina que impregna el seu estudi. 
 
La relació amb Andorra va començar fa també uns 40 anys, amb la seva primera exposició al país. Durant la presentació de les seves memòries el pintor va afirmar que s’està treballant per fer-ne una properament al Principat amb els últims quadres que va fer al país «fa 5 o 6 anys». 
PUBLICITAT