Andorra la Vella
Marató legislativa per aprovar la llei ‘ad hoc’ de BPA el proper dijous
Les converses per cedir consellers van continuar ahir
La política i l’economia van sempre agafades de la mà, i més en aquest cas, quan les decisions s’han de prendre de formà àgil per calmar els mercats i intentar superar el tràngol. La crisi de BPA ha agafat al Govern en funcions i al país sense Consell General, el que suposa un greu impediment, tot i que l’Executiu hi ha treballat des del primer moment i serà un Govern ja nomenat qui tramiti la llei a la Sindicatura.
No hi cap precedent a Andorra i els nous consellers generals han d’aprovar una llei a mida per a l’entitat bancària. Hi ha moltes possibilitats, però l’esborrany de llei per liquidar l’entitat ja està enllestit i s’ha lliurat una copia als representants dels futurs grups parlamentaris. La base és la llei europea ja existent que regula les liquidacions i reestructuracions d’entitats bancàries. Aquest, posaria la base per fer una liquidació ràpida de BPA, dividint els actius dolents i els bons que pugui tenir l’entitat per vendre’ls posteriorment.
Aquí és on hi entra la tasca parlamentària. Ahir va tenir lloc una reunió crucial per mirar d’avançar la investidura de Toni Martí perquè la llei pugui ser aprovada. Serà dijous. La situació extrema s’ho val, però el reglament és clar pel que fa a la constitució dels grups parlamentaris i la sessió d’investidura. L’agenda és la següent: a les 17.30 de dilluns acaba el termini per presentar els grups, els reglaments interns i els candidats a cap de Govern. Acte seguit s’hi reunirà la Junta de Presidents que convocarà la sessió d’investidura per a l’endemà. El mateix dimarts a la tarda els grups podran fer els seus discursos en una altra sessió. Dimecres al matí Martí serà elegit cap de Govern i tot just després acudirà a l’edifici administratiu per nomenar els seus ministres. Tot seguit la llei ad hoc entrarà a tràmit amb caràcter d’extrema urgència, i el dijous serà votada. Tota una marató i ahir es va aconseguir el consens.
No va passar el mateix amb la possibilitat que el PS i SDP puguin tenir grup parlamentari propi. Engreixaran el grup mixt si res canvia a darrera hora.
El Reglament no deixa cap escletxa per al dubte: «Durant els primers cinc dies hàbils després de la constitució del Consell General, un mínim de quatre Consellers Generals poden constituir un Grup Parlamentari, mitjançant una declaració signada pels seus membres amb indicació del nom del Grup Parlamentari, que serà traslladada al Síndic General.
conseller fix / El matís, molt transcendent, és que un cop constituït el grup parlamentari és possible mantenir-lo al llarg de la legislatura només amb tres consellers generals. El PS i SDP necessiten el préstec tres consellers –un el primer i dos el segon–, però en el cas del partit de Víctor Naudi una d’aquestes cessions hauria de ser permanent. Ni DA ni Ld’A s’hi han posat d’acord, i tos dos acusen l’altre d’haver-se desentès.
Des de DA ho van relatar ahir amb el reglament a la mà. Si acaben perdent un conseller en benefici d’SDP «perdríem la majoria i la presidència de la Junta de Presidents», un sacrifici que el grup majoritari no està disposat a fer.
Segons els liberals, en canvi, les cessions han de ser proporcionals segons el nombre de consellers, i per això defensen que sigui DA qui faci un sacrifici més gran. Un conseller electe ho apunta d’aquesta manera: «Nosaltres hem expressat una bona voluntat i la nostra predisposició.
Un esborrany que està a punt però que encara serà objecte de retocs
El projecte de llei no està encara acabat. Els partits tenen una primera proposta però s’han d’introduir canvis. L’informatiu d’ATV va donar ahir alguns detalls. La llei ha de permetre amb caràcter urgent, adoptar mesures que evitin la caiguda d’una entitat bancaria ja sigui per motius de solvència o d’altres, com en el cas de BPA. L’esborrany té diversos pilars, segons la televisió pública. El primer és garantir la continuïtat de l’activitat de l’entitat i protegir els dipòsits i actius del clients en cas de problemes, mirant que l’impacte sobre les arques públiques sigui el mínim. També es destaca que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues i els creditors les assumiran després que els accionistes. Un altre pilar el constitueix el procés de regulació de la reestructuració d’un banc que tot i trobar-se en dificultats pot ser viable i, si no és així, el procés de resolució o liquidació. El sistema dissenyat atribueix a una agència estatal à l’autoritat en cas de reestructuració o liquidació.
No hi cap precedent a Andorra i els nous consellers generals han d’aprovar una llei a mida per a l’entitat bancària. Hi ha moltes possibilitats, però l’esborrany de llei per liquidar l’entitat ja està enllestit i s’ha lliurat una copia als representants dels futurs grups parlamentaris. La base és la llei europea ja existent que regula les liquidacions i reestructuracions d’entitats bancàries. Aquest, posaria la base per fer una liquidació ràpida de BPA, dividint els actius dolents i els bons que pugui tenir l’entitat per vendre’ls posteriorment.
Aquí és on hi entra la tasca parlamentària. Ahir va tenir lloc una reunió crucial per mirar d’avançar la investidura de Toni Martí perquè la llei pugui ser aprovada. Serà dijous. La situació extrema s’ho val, però el reglament és clar pel que fa a la constitució dels grups parlamentaris i la sessió d’investidura. L’agenda és la següent: a les 17.30 de dilluns acaba el termini per presentar els grups, els reglaments interns i els candidats a cap de Govern. Acte seguit s’hi reunirà la Junta de Presidents que convocarà la sessió d’investidura per a l’endemà. El mateix dimarts a la tarda els grups podran fer els seus discursos en una altra sessió. Dimecres al matí Martí serà elegit cap de Govern i tot just després acudirà a l’edifici administratiu per nomenar els seus ministres. Tot seguit la llei ad hoc entrarà a tràmit amb caràcter d’extrema urgència, i el dijous serà votada. Tota una marató i ahir es va aconseguir el consens.
No va passar el mateix amb la possibilitat que el PS i SDP puguin tenir grup parlamentari propi. Engreixaran el grup mixt si res canvia a darrera hora.
El Reglament no deixa cap escletxa per al dubte: «Durant els primers cinc dies hàbils després de la constitució del Consell General, un mínim de quatre Consellers Generals poden constituir un Grup Parlamentari, mitjançant una declaració signada pels seus membres amb indicació del nom del Grup Parlamentari, que serà traslladada al Síndic General.
conseller fix / El matís, molt transcendent, és que un cop constituït el grup parlamentari és possible mantenir-lo al llarg de la legislatura només amb tres consellers generals. El PS i SDP necessiten el préstec tres consellers –un el primer i dos el segon–, però en el cas del partit de Víctor Naudi una d’aquestes cessions hauria de ser permanent. Ni DA ni Ld’A s’hi han posat d’acord, i tos dos acusen l’altre d’haver-se desentès.
Des de DA ho van relatar ahir amb el reglament a la mà. Si acaben perdent un conseller en benefici d’SDP «perdríem la majoria i la presidència de la Junta de Presidents», un sacrifici que el grup majoritari no està disposat a fer.
Segons els liberals, en canvi, les cessions han de ser proporcionals segons el nombre de consellers, i per això defensen que sigui DA qui faci un sacrifici més gran. Un conseller electe ho apunta d’aquesta manera: «Nosaltres hem expressat una bona voluntat i la nostra predisposició.
Un esborrany que està a punt però que encara serà objecte de retocs
El projecte de llei no està encara acabat. Els partits tenen una primera proposta però s’han d’introduir canvis. L’informatiu d’ATV va donar ahir alguns detalls. La llei ha de permetre amb caràcter urgent, adoptar mesures que evitin la caiguda d’una entitat bancaria ja sigui per motius de solvència o d’altres, com en el cas de BPA. L’esborrany té diversos pilars, segons la televisió pública. El primer és garantir la continuïtat de l’activitat de l’entitat i protegir els dipòsits i actius del clients en cas de problemes, mirant que l’impacte sobre les arques públiques sigui el mínim. També es destaca que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues i els creditors les assumiran després que els accionistes. Un altre pilar el constitueix el procés de regulació de la reestructuració d’un banc que tot i trobar-se en dificultats pot ser viable i, si no és així, el procés de resolució o liquidació. El sistema dissenyat atribueix a una agència estatal à l’autoritat en cas de reestructuració o liquidació.