L’Estadi Nacional havia estat una mena de fortí per a la tricolor en els dos primers partits oficials. Malgrat les derrotes davant Gal·les i Israel, Andorra va ser capaç de marcar en els dos partits –1-2 i 1-4, respectivament, els dos gols d’Ildefons Lima de penal– i va aconseguir fer patir de debò a tots dos combinats. Ahir, contra Bòsnia i Hercegovina, la història va ser ben diferent. Davant hi havia una selecció que l’estiu passat estava a Brasil lluitant per ser campiona del món però que en la fase classificatòria per l’Euro 2016 no portava ni una victòria. En una situació d’urgència com és aquesta va debutar al capdavant de la banqueta Mehmet Bazdarevic i Bòsnia no va concedir cap tipus de treva a una Andorra que va ser devorada sense pietat, les tres vegades amb la mateixa ecuació: Lulic assisteix, Dzeko finalitza. 0-3 i la lluita per ser a França l’estiu de l’any que ve ja és cosa de cinc. El pròxim partit tornarà a ser a l’Estadi Nacional, el 12 de juny davant Xipre. Sigui el rival que sigui, té molt en joc i es fa inevitable no patir. Com dissabte.

 

ONZE SORPRENENT
Koldo va presentar un onze inesperat, amb molta cara nova. Moisés, per exemple, tornava al lateral dret després de dos partits absent, Vales va ser la parella d’Ilde al centre de la defensa i en el doble pivot defensiu va ser Òscar, que ja està a una internacionalitat de ser centenari, el bomber juntament amb Marcio. La sorprenent línia de tres la van formar Ivan Lorenzo, Víctor Rodríguez i Ludo. Es va trobar a faltar l’experiència de Marc Pujol, ni convocat, i l’electricitat de Cristian, que va sortir en la segona part. I en punta, Sebas desbancava un Riera que havia estat titular en els anteriors set partits oficials.
 

La revolució, però, va trigar 13 minuts en deixar de ser una esperança. Lluic va rebre des de la dreta, la va cedir a Dzeko i el tanc del Manchester City, al balcó de l’àrea, disparava ras, potent i col·locat a l’esquerra de Ferran Pol.
 

Bòsnia tenia clar que l’average pot acabar sent decisiu en aquest grup i no va abaixar la guàrdia. Ni molt menys. Tenia Andorra tancada en el seu mig del camp, perseguint la pilota, basculant de banda a banda sense pausa, patint el pla A d’enviar pilotes altes a l’omnipresent Dzeko, que sempre guanyava la posició tot i els ajuts d’Oscar, Márcio, Marc Garcia o Moisés als centrals, les baixava totes, tenia continuament en escacs la defensa tricolor. o el B de buscar els doblatges dels carrilers per generar superioritats. El proveïa habitualment Pjanic, un altre super classe que no hi havia qui l’aturés alhora de construir el joc visitant, com va fer superada la mitja hora en una jugada que va acabar amb la pilota a peus d’Ibisevic en el cor de l’àrea, qui tot sol la va enviar al Pic del Carroi.

 

IBISEVIC PERDONA
Tornaria a tenir el gol a les seves botes el davanter de l’Stuttgart però de nou va evidenciar els problemes en l’olfacte de gol i, moltestat per Pol, no va arribar per dos dits per empényer a la xarxa en planxa una rematada de cap prèvia de Dzeko que plorant, va sortir fora llepant el pal.
 

Després d’aguantar en la primera part l’allau dels visitants, que van tenir una possessió superior al 80%, Andorra seguia viva perdent per la mínima. L’esforç físic per frenar les ofensives d’una Bòsnia amb gana de golejada havien estat enormes i en la represa, l’estrella del City, qui sinó, va signar la sentència als quatre minuts. Moments després d’una rematada de cap de l’ex del Sevilla Spahic que va treure Moisés a la línia de gol, Lulic va trenar una paret amb Pjanic que el lateral dret de l’Ordino no va poder seguir perquè va relliscar, amb carril lliure va arribar en paral·lel a la cal a dins de l’àrea i va regalar  el 0-2 a Dzeko, que només va haver de tocar-la a boca de canó, amb Pol totalment venut.

 

AMB CRISTIAN, LULIC SEGUEIX ASSISTINT
Casualitat o no, els dos gols havien estat per la banda de Moisés i Ludo i el menut migcampista de l’FC Andorra va ser substituït al minut 54 per Cristian. I vuit més tard arribaria el tercer gol amb la recepta de sempre: Lulic per l’esquerra va fer un moviment cap a l’interior, la va donar a Dzeko i de nou, la clavar lluny de l’abast de Pol.
 

La situació començava a ser preocupant perquè Andorra estava fosa físicament i feble de cap, però ara sí, Bòsnia es va tranquil·litzar. El miler d’aficionats que s’havien desplaçat a Andorra ja estava de festa al gol sud, cantant, ballant, alguns sense samarreta tot i que la temperatura rondava els zero graus i l’onze de Bazdarevic ja es veia satisfet amb el 0-3. Així Andorra va poder treure’s de sobre l’aclaparament d’estar tancat en les immediacions de la seva àrea i estirar les seves línies per pressionar més a dalt com també trenar alguna jugada aguantant més de tres passades sense perdre la pilota.  Eren, però, els minuts que li sobraven a Bòsnia perquè Andorra no va poder començar a jugar fins que el rival no li va permetre.

KOLDO ÁLVAREZ
«Abans de res volia agrair als meus jugadors el treball i l’esforç que han fet»