Hi ha prioritats. Toni Martí vol assegurar-se poder donar llum verd dijous vinent, amb el màxim consens possible, una llei que permeti resoldre el conflicte arran de la intervenció de BPA per part de l’Institut Andorrà de Finances (INAF). I perquè això sigui una realitat la composició del seu nou Govern haurà d’esperar com a mínim una setmana més. Si l’escenari no canvia i se segueix el guió previst, Martí serà investit de nou cap de Govern després de la sessió d’investidura que tindrà lloc demà. I per tant, jurarà o prometrà el seu càrrec l’endemà dimecres al matí. Immediatament després es nomenarà un gabinet de crisi format per sis ministres de l’actual Govern que aprovarà aquella mateixa tarda en Consell de Ministres el projecte de llei que pretén assegurar una sortida a la crisi per la qual travessa Banca Privada d’Andorra. Una vegada es doni llum verd al nou text legislatiu, Martí se centrarà a partir d’aleshores en posar nom als seus ministres. Ara mateix els seus mals de cap es focalitzen en els ministeris de Salut i Educació. Eric Jover, si no hi ha cap altra alternativa, serà el titular d’Educació mentre que a Salut cada vegada s’esvaeix el nom de l’actual director del SAAS, Lluís Burgués. Aquesta setmana és crucial, tant a nivell legislatiu com econòmic. Salut i Funció Pública són dues de les carteres que Martí té encara per assignar. A la resta, la majoria seran repetidors, però a Martí el temps li corre en contra perquè necessita d’un equip fort i molt polític per encarar la superació de la crisi de BPA. Compta amb la gran majoria dels ministres de la seva primera legislatura. Està contents amb ells, i considera que han complert amb la feina encomanada.

Tot i això no té temps per acabar de definir el gabinet amb tranquil·litat. Salut li està portant molts mals de cap. Necessita un perfil que conegui el sistema sanitari públic i que estigui disposat a agafar una cartera ja de per si problemàtica i que haurà d’afrontar canvis traumàtics com la reforma de la CASS i segurament noves retallades per evitar l’enfonsament de la parapública, un punt que els experts no situen gaire lluny.

Funció Pública és un altre os. Deixarà de dependre de Jordi Cinca per convertir-se en un ministeri únic, i tampoc és fàcil encertar amb una persona que reuneixi les condicions necessàries per discutir amb els empleats de l’Administració. Ja se sap que l’anterior mandat va estar marcat per l’enfrontament constant dels funcionaris i el Govern per la reforma del pla de jubilacions, i el que queda ara per fer té un calat més profund i, evidentment, generarà més descontentament.
 

El líder taronja confia molt en les persones que l’han acompanyat els darrers quatre anys. Francesc Camp seguirà comandant la política turística, però està per veure si mantindrà la cartera de Medi Ambient. Xavier Espot ha demostrar en dos anys que ha fet molta feina, amb reformes que sempre havien quedat al calaix i que mai havien pogut passar pel tràmit legislatiu. Els cossos de seguretat sempre han estat una pedreta del ministre de torn i Espot n’ha sabut sortir airós.

 

Presidència / En els plans de Martí hi figura la intenció d’unir Benestar a Presidència, sota la batuta de Rosa Ferrer, que també assumiria el departament de Treball. Eric Jover serà una de les noves cares, al capdavant del Ministeri d’Educació. Cinca està abonat a Finances i el cap de Govern està molt satisfet de la seva feina, també com a portaveu. Alcobé segueix a Economia –queda per resoldre Territori–, Gilbert Saboya repeteix a Exteriors, Albert Esteve a Cultura, i Jordi Torres Falcó podria assumir Ordenament territorial.