PUBLICITAT

ANDORRA LA VELLA

Les relacions amb la Xina obren les portes als seus comerços

Els basars estrangers s’introdueixen cada cop més al Principat gràcies a les modificacions legals

Per ESTEFANIA GRACIA

Un dels establiments xinesos de productes diversos que cada cop s’estan introduint més en el mercat andorrà.
Un dels establiments xinesos de productes diversos que cada cop s’estan introduint més en el mercat andorrà. | TONY LARA
Fa més de quatre anys que Andorra s’esforça per intensificar les relacions amb la Xina, uns contactes que es van refermar quan el 25 de març de 2014 la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) va pactar un conveni amb la federació d’empresaris xinesos All China Federation of Industry and Commerce, amb 46.000 companyies afiliades de l’àrea de Pequín. L’objectiu de la CEA va ser incrementar la col·laboració entre els dos països i donar facilitats a les empreses andorranes que volguessin fer negocis amb la Xina i a l’inrevés. La sinèrgia es va veure beneficiada amb el procés d’obertura econòmica del Principat, aprovat el juliol del 2012, quan es van aixecar les limitacions de participació estrangera en les societats andorranes i es va facilitar la introducció d’empreses estrangeres.

Un dels sectors que ha començat a implantar-se amb més visibilitat ha estat el dels basars orientals, un negoci que està tenint molta acceptació entre la clientela. Aquest fet però, no afecta de manera positiva totes les parts ja que la percepció d’alguns dels comerciants arrelats que porten molts anys al Principat és que els petits negocis acabaran patint les conseqüències d’aquesta obertura i consolidació de les noves empreses estrangeres.

Amb tot, el vicepresident de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles, assegura que el comerç del Principat ha entrat en «una dinàmica en què els basars són un element més». Aquests tipus de comerços «s’han estès per tot arreu, sempre que hi hagi un lloc on col·locar-se s’hi posaran, i a cada ciutat hi han acabat fent el seu paper». Un clar exemple és la Seu d’Urgell, que tot i ser una població més aviat petita, comparada amb Andorra, ja hi ha una desena d’establiments xinesos, incloent-hi els basars, les botigues exclusives de roba i sabates i dos restaurants.

Miralles assegura, però, que aquesta nova introducció al mercat no ha de suposar un risc massa alt per als altres comerciants ja que «cadascú ha de buscar la seva oportunitat i el seu potencial. Cal distingir-se, donar a conèixer la marca i diferenciar el producte». D’aquesta manera, els establiments que porten temps a Andorra han de fer front al nou mercat, no només al xinès, i han de «refermar els clients i saber oferir la qualitat i producte adient, perquè si es pretén competir amb el mateix producte que, en aquest cas, el dels basars, serà difícil seguir al mercat», afirma el vicepresident. Miralles reitera que cada comerciant ha de trobar el seu espai i comenta, a més, que només aquells que estiguin preparats podran defensar-se i sobreviure als canvis del mercat.

Dificultats de l’obertura / D’altra banda, la propietària del basar xinès més gran d’Andorra la Vella, Su, nascuda a la Xina, comenta que no és gens fàcil formar part de l’obertura ja que, tot i que el basar fa només tres mesos que està obert, «feia dos anys que estàvem buscant local per poder obrir la botiga a Andorra. A més, fa un any i mig que vam demanar el permís i fa uns cinc mesos que ens l’han donat, així que hem estat més d’un any esperant els papers per poder obrir el local». En total, al basar treballen cinc noies, algunes d’elles residents a Andorra, a més de Su i la seva família.

La propietària també comenta que els preus de lloguer dels locals i els permisos i manteniment dels treballadors són molt més cars al Principat que a Espanya, o en el seu cas, que a la Seu. Su va estar 12 anys al capdavant de diversos basars xinesos propis que va muntar a la ciutat urgellenca. A més, destaca que gràcies a haver estat a la Seu, l’adaptació al Principat no ha estat especialment complicada, «pel que fa al tracte amb la gent i el dia a dia amb els d’aquí, no tenim cap problema, per això ens agradaria quedar-nos més temps i poder ampliar el negoci amb altres establiments».

Clientela dels basars / Su afirma que molts dels seus clients són estrangers que vénen de pas, «ens ve gent francesa, anglesa, russos, i també molts espanyols». Comenta que molts d’aquests vénen buscant coses concretes, com tabac o perfums. I els que «fan una compra gran, sovint agafen també una maleta per poder-hi posar tots els productes que han comprat». La propietària afegeix que quasi cada dia han de proveir de nou diverses prestatgeries del local: «La veritat és que hem tingut una acollida molt bona, i ha funcionat molt el boca a boca, dels amics o d’aquells que s’han anat dient l’un a l’altre que vinguessin al nou basar perquè està molt bé». Su comenta que els clients andorrans vénen a l’establiment pels «baixos preus i la gran diversitat de productes, a més de la bona qualitat».

Miralles discrepa i argumenta que moltes vegades, si «compares els productes dels basars, no són tan barats. La relació qualitat preu no és tan bona com ens pensem». A més, afirma que els comerciants del Principat ajusten cada cop més els preus per poder competir en el mercat, per tant, «podem trobar productes de bona qualitat a gairebé el mateix preu que d’altres de no tan bona».

*MÉS INFORMACIÓ A LA VERSIÓ PAPER

Comenta aquest article

PUBLICITAT