SANT JULIÀ DE LÒRIA
Cuidar el sòl per salvar l’ecosistema
Aigua de Coco organitzada una jornada a Naturlandia per conscienciar sobre la cura de l’entorn natural
El sòl és la base de la vida. Sobre la superfície terrestre produïm aliments i és el sòl el que permet que la vegetació creixi, emmagatzema l’aigua, ens ajuda a l’adaptació en el canvi climàtic i alimenta la biodiversitat. Però, alerta: el sòl és un recurs no-renovable que està en perill per la contaminació, la desforestació, els incendis, el creixement dels nuclis urbans, el canvi climàtic... El 2015 és L’Any internacional dels sòls, declarat per Nacions Unides, i l’ONG Aigua de Coco ha volgut dedicar una jornada a conscienciar sobre la importància de preservar els sòls i els boscos per salvaguardar els ecosistemes.
La cita va ser ahir al matí a Naturlandia, a la cota 2000. Després de presentar els projectes mediambientals que l’ONG desenvolupa a Madagascar i Cambodja, sobretot de conscienciació i sensibilització mediambiental de la infància, el grup que es va reunir a la Rabassa va escoltar amb atenció les explicacions de Toni López, guia del parc que en coneix tots els secrets.
La passejada va començar pel parc d’animals, una zona del bosc en què s’han habilitat uns tancats per acollir espècies compatibles amb el clima pirinenc. L’ós Julio, que a peu dret mesura dos metres i mig i pesa uns 250 quilograms, té nou anys i conviu amb dues femelles, la Iaia, de 18 anys, i l’Enciam, d’uns 14 anys. Després de la hivernació ara ja surten a la recerca d’aliments (cada dia consumeixen uns 90 kg de fruita i verdura). Si hi ha sort, una o les dos femelles podrien quedar-se embarassades i la primavera que ve els cadells s’unirien a la tropa. Els óssos en captivitat poden viure fins a 40 anys.
També hi ha muflons, amb els quals conviu una cabra hispànica –del creuament de muflons en van sorgir les ovelles–; cèrvols, que aviat es traslladaran a una zona més plana del recinte –al mascle ja se li han caigut les banyes, com cada any–, i daines, amb les quals conviu un cabirol, el Pipo, i un parell de cèrvols d’origen japonès.
En un altre recinte, majestuós, s’hi està un preciós exemplar de linx boreal, que la canalla ha batejat Doraemon. En breu, el felí no estarà sol ja que conviurà amb dues femelles. Els altres reis del parc són els llops, avantpassats dels gossos: una parella de llops siberians o de la tundra. El mascle es diu Moreno i s’apropa sovint als humans, encuriosit; la femella, Lluna, es deixa veure poc. Al parc esperen que aviat es reprodueixin ja que el funcionament d’una manada de llops és tota una lliçó de jerarquia.
El parc ja ha preparat un recinte per acollir marmotes, les pròximes veïnes de Naturlandia. Tots els animals que viuen a la Rabassa han estat cedits d’excedents d’altres parcs –no es compren– i el menjar que se’ls proporciona prové d’acords amb supermercats de la parròquia i amb els caçadors i ramaders que donen les peces que no es poden vendre.
El guia s’ho coneix tot: aquí un niu de picot, aquí un pi negre centenari... I inicia el recorregut pel Camí dels Antics Oficis. Durant el trajecte reconeix les herbes remeieres, com el ginebró, que pot ser mascle o femella, el serpoll (una farigola de muntanya)...
L’expert també mostra les deformacions de molts arbres que acostumen a passar en els primers anys de creixement i que després donen peu a arbres amb formes retorçades, enroscades i d’allò més originals. Un gran exemplar d’arbre llop o arbre pare –un pi roig que amb les seves llavors ha originat el bosc del seu voltant–, marques de llamps en els troncs o les ferides que deixen en les escorces els picots (anellaments) o alguns fongs són d’altres detalls en què el grup aprèn a fixar-se.
Toni López explica que aquesta zona del bosc «es tematitzarà amb panells: bolets, plantes medicinals, prehistòria, papallones rei, geologia, etcètera». L’acció es realitza amb el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), un organisme de l’Institut d’Estudis Andorrans. El CENMA també col·labora amb Naturlandia per muntar una exposició de fòssils, majoritàriament del Pirineu, cedits per un veí lauredià.
El parc treballa paral·lelament en diversos projectes, com el de caixes niu. De moment se n’han col·locat tretze i s’espera a veure com reaccionaran els ocells. Les caixes niu estan pensades per acollir aus rapinyaires nocturnes. Cada caixa niu tindrà la seva fitxa explicativa perquè els passejants sàpiguin per a quin tipus d’aus estan pensades.
Durant la passejada, López també enumera els antics oficis de muntanya, la majoria dels quals ja s’han perdut: «pastor amb ramat; carboner; tirador amb cavall; caçador; trementinaire; contrabandista; carrabiner i traginer».
Finalment, el guia destaca la importància de «la fusta morta, que és la base del bosc, perquè hi viuen cucs i larves», la base de la cadena tròfica, i subratlla que «la primera capa del sòl, la capa orgànica, alimenta les plantes, i sense la capa vegetal es perden els boscos, que tarden centenars d’anys en recupera-se». Per això, com defensa Aigua de Coco, és indispensable una gestió correcta dels boscos.
L’activitat es va cloure amb una plantada de coníferes, com teixos i xiprers. Les representants d’Aigua de Coco van aprofitar el moment per sorprendre la cònsol major de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, també presidenta del consell d’administració de Camprabassa SA, amb un diploma que acredita Naturlandia com a «establiment col·laborador amb l’ONG». Amb orgull, el diploma ja llueix a l’Aula de Natura del parc, on la canalla aprèn i posa en pràctica el que ha après al bosc.
Aigua de Coco desenvolupa un projecte a Madagascar –finançat pel Govern– que consisteix en la recuperació del manglar, un arbre que ha estat talat massivament, i en la reforestació del bosc espinós. També s’educa en l’aprofitament sostenible de la fusta i es promou la producció de mel i melmelada. A Cambodja, l’ONG desenvolupa projectes d’educació ambiental i s’ensenya a treure profit dels horts. Tot, per salvaguardar els sòls.
La cita va ser ahir al matí a Naturlandia, a la cota 2000. Després de presentar els projectes mediambientals que l’ONG desenvolupa a Madagascar i Cambodja, sobretot de conscienciació i sensibilització mediambiental de la infància, el grup que es va reunir a la Rabassa va escoltar amb atenció les explicacions de Toni López, guia del parc que en coneix tots els secrets.
La passejada va començar pel parc d’animals, una zona del bosc en què s’han habilitat uns tancats per acollir espècies compatibles amb el clima pirinenc. L’ós Julio, que a peu dret mesura dos metres i mig i pesa uns 250 quilograms, té nou anys i conviu amb dues femelles, la Iaia, de 18 anys, i l’Enciam, d’uns 14 anys. Després de la hivernació ara ja surten a la recerca d’aliments (cada dia consumeixen uns 90 kg de fruita i verdura). Si hi ha sort, una o les dos femelles podrien quedar-se embarassades i la primavera que ve els cadells s’unirien a la tropa. Els óssos en captivitat poden viure fins a 40 anys.
També hi ha muflons, amb els quals conviu una cabra hispànica –del creuament de muflons en van sorgir les ovelles–; cèrvols, que aviat es traslladaran a una zona més plana del recinte –al mascle ja se li han caigut les banyes, com cada any–, i daines, amb les quals conviu un cabirol, el Pipo, i un parell de cèrvols d’origen japonès.
En un altre recinte, majestuós, s’hi està un preciós exemplar de linx boreal, que la canalla ha batejat Doraemon. En breu, el felí no estarà sol ja que conviurà amb dues femelles. Els altres reis del parc són els llops, avantpassats dels gossos: una parella de llops siberians o de la tundra. El mascle es diu Moreno i s’apropa sovint als humans, encuriosit; la femella, Lluna, es deixa veure poc. Al parc esperen que aviat es reprodueixin ja que el funcionament d’una manada de llops és tota una lliçó de jerarquia.
El parc ja ha preparat un recinte per acollir marmotes, les pròximes veïnes de Naturlandia. Tots els animals que viuen a la Rabassa han estat cedits d’excedents d’altres parcs –no es compren– i el menjar que se’ls proporciona prové d’acords amb supermercats de la parròquia i amb els caçadors i ramaders que donen les peces que no es poden vendre.
El guia s’ho coneix tot: aquí un niu de picot, aquí un pi negre centenari... I inicia el recorregut pel Camí dels Antics Oficis. Durant el trajecte reconeix les herbes remeieres, com el ginebró, que pot ser mascle o femella, el serpoll (una farigola de muntanya)...
L’expert també mostra les deformacions de molts arbres que acostumen a passar en els primers anys de creixement i que després donen peu a arbres amb formes retorçades, enroscades i d’allò més originals. Un gran exemplar d’arbre llop o arbre pare –un pi roig que amb les seves llavors ha originat el bosc del seu voltant–, marques de llamps en els troncs o les ferides que deixen en les escorces els picots (anellaments) o alguns fongs són d’altres detalls en què el grup aprèn a fixar-se.
Toni López explica que aquesta zona del bosc «es tematitzarà amb panells: bolets, plantes medicinals, prehistòria, papallones rei, geologia, etcètera». L’acció es realitza amb el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), un organisme de l’Institut d’Estudis Andorrans. El CENMA també col·labora amb Naturlandia per muntar una exposició de fòssils, majoritàriament del Pirineu, cedits per un veí lauredià.
El parc treballa paral·lelament en diversos projectes, com el de caixes niu. De moment se n’han col·locat tretze i s’espera a veure com reaccionaran els ocells. Les caixes niu estan pensades per acollir aus rapinyaires nocturnes. Cada caixa niu tindrà la seva fitxa explicativa perquè els passejants sàpiguin per a quin tipus d’aus estan pensades.
Durant la passejada, López també enumera els antics oficis de muntanya, la majoria dels quals ja s’han perdut: «pastor amb ramat; carboner; tirador amb cavall; caçador; trementinaire; contrabandista; carrabiner i traginer».
Finalment, el guia destaca la importància de «la fusta morta, que és la base del bosc, perquè hi viuen cucs i larves», la base de la cadena tròfica, i subratlla que «la primera capa del sòl, la capa orgànica, alimenta les plantes, i sense la capa vegetal es perden els boscos, que tarden centenars d’anys en recupera-se». Per això, com defensa Aigua de Coco, és indispensable una gestió correcta dels boscos.
L’activitat es va cloure amb una plantada de coníferes, com teixos i xiprers. Les representants d’Aigua de Coco van aprofitar el moment per sorprendre la cònsol major de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, també presidenta del consell d’administració de Camprabassa SA, amb un diploma que acredita Naturlandia com a «establiment col·laborador amb l’ONG». Amb orgull, el diploma ja llueix a l’Aula de Natura del parc, on la canalla aprèn i posa en pràctica el que ha après al bosc.
Aigua de Coco desenvolupa un projecte a Madagascar –finançat pel Govern– que consisteix en la recuperació del manglar, un arbre que ha estat talat massivament, i en la reforestació del bosc espinós. També s’educa en l’aprofitament sostenible de la fusta i es promou la producció de mel i melmelada. A Cambodja, l’ONG desenvolupa projectes d’educació ambiental i s’ensenya a treure profit dels horts. Tot, per salvaguardar els sòls.