ANDORRA LA VELLA
Sis ramaders, cent pastors i 16.503 ovelles
Un document inèdit localitzat a l’Arxiu Nacional d’Andorra nomena més d’un centenar de noms dels habitants de 1719
«Francisco Pío de Saboya Moura, Corte Real y Montcada, marquès de Castelrodrigo i Governador i Capità General de l’exèrcit i principat de Catalunya, dóna llicència perquè diversos ramats andorrans, amb un total de setze mil cinc-cents tres caps, passin a hivernar als termes de Vinyols, Montblanc, Torroja, Bellpuig i els llocs de la senyoria de Poblet, fins a les muralles de Lleida». El capità general de Catalunya va autoritzar des de Solsona, el 16 de desembre de 1719, a sis ramats andorrans a pastar durant els mesos d’hivern en diverses poblacions catalanes, ja sota l’ocupació del rei Felip V. Amb aquest permís, un total de 16.503 ovelles van passar l’estació més crua en terres més templades. Gairebé un centenar de majorals i pastors van acompanyar els sis ramats.
Una còpia del document original –de fet, una transcripció de l’època feta a mà, en bon estat de conservació– es conserva a l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), però s’hi conservava inèdit. La troballa es va fer en el procés de recerca i estudi de documentació per fer el llibre de col·leccionista Andorra Aeterna, un volum ofert per La Biblioteca Impossible.
El contingut del paper l’han transcrit paleògrafs de la Universitat de Barcelona. La peculiaritat del document és que enumera el nom de les sis cases amb ramats de corders i els majorals i pastors que es van ocupar del bestiar i van dirigir la transhumància. El curiós de la paperassa és que els cognoms que hi surten continuen sent actuals, tres segles després: Mateu, Moles, Rossell, Fiter i Rossell, Torres, Areny... Paga la pena dedicar uns minuts a llegir la relació de noms de ramaders, majorals i pastors [a la peça adjunta, transcrits com consta al document original]. Tenint en compte que al segle XVIII a les Valls hi vivien unes 3.000 persones –o menys!–, els noms pertanyen als rebesavis dels andorrans d’avui.
L’encapçalment i els paràgrafs finals dels documents estan escrits en llatí i la resta en castellà –recordem que al regne espanyol governava el rei Borbó, el del Decret de Nova Planta–. El capità general va donar permís al pas del bestiar, però recordant als amos dels ramats que havien de pagar fiança «al Tinent General Don Diego Alarcón, Comandant General de Lleida, Balaguer i les seves fronteres».
La relació de ramats no especifica quants caps de bestiar pertanyien a cada propietari, però per la quantitat de majorals i pastors s’endevina que «el doctor Guillermo Areny i Guillen Areny Texedor» tenien el ramat més gran.
La llista de ramaders, pastors i majorals ens aporta un document excepcional sobre els cognoms d’un centenar de famílies andorranes de 1719.
‘ANDORRA AETERNA’ / El document de 1719 forma part de l’excepcional volum Andorra Aeterna, que recull més de mil anys d’història en quaranta documents cabdals: des de la Carta de Poblament atorgada pels emperadors Carlemany i Lluís el Piadós als andorrans l’any 805 fins al Tractat del Pont dels Escalls que va posar fi a la revolució de 1881. Andorra Aeterna conté facsímils dels quaranta documents més importants de l’evolució de les Valls d’Andorra durant més de de deu segles. El volum val 6.000 euros i ja se n’han venut més d’un centenar. La tirada és de 400 exemplars i els dos primers es van regalar als coprínceps.
Andorra Aeterna és un producte de La Biblioteca Impossible, engegada per l’emprenedor Miquel Huguet a través de Nous Recursos Group, empresa instal·lada a Andorra gràcies a l’obertura econòmica i que compta amb capital andorrà. El llibre històric és el resultat de més d’un any d’investigació i recerca i de feina dels historiadors Pere Canturri, Susanna Vela, Antoni Ubach i Joan Peruga. Entre els facsímils de la documentació s’hi inclouen els dos Pariatges, de 1278 i 1288; el Manual Digest (1748), d’Antoni Fiter i Rossell; el Politar andorrà (1763), d’Antoni Puig, i el decret de Napoleó I en què restableix el coprincipat, l’any 1806.
El volum de luxe s’ha treballat a mà, seguint les tècniques tradicionals medievals: coberta de pell de xai sobre taula de fusta i de pergamí per a l’enquadernació, i confecció i manipulació manual i envelliment artesà dels documents. Cada llibre suposa dos dies de feina manual.
Huguet va explicar ahir que entre els compradors de l’Andorra Aeterna també hi ha gent de Catalunya i de Madrid. L’empresari va anunciar que La Biblioteca Impossible prepara un segon projecte molt ambiciós. Mentre l’esperem, Huguet va avançar que per Sant Jordi exposarà al públic Andorra Aeterna al centre cultural La Llacuna i en mostrarà i n’explicarà el contingut. Aviat també s’editarà el llibre d’estudi dels documents. El llibre d’estudi, que es vendrà separadament dels facsímils, conté una reproducció impresa de tots els documents, la transcripció literal i una anàlisi raonada de la història dels andorrans des del segle IX argumentada per Joan Peruga.
MÉS INFORMACIÓ EN LA VERSIÓ PAPER
Una còpia del document original –de fet, una transcripció de l’època feta a mà, en bon estat de conservació– es conserva a l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), però s’hi conservava inèdit. La troballa es va fer en el procés de recerca i estudi de documentació per fer el llibre de col·leccionista Andorra Aeterna, un volum ofert per La Biblioteca Impossible.
El contingut del paper l’han transcrit paleògrafs de la Universitat de Barcelona. La peculiaritat del document és que enumera el nom de les sis cases amb ramats de corders i els majorals i pastors que es van ocupar del bestiar i van dirigir la transhumància. El curiós de la paperassa és que els cognoms que hi surten continuen sent actuals, tres segles després: Mateu, Moles, Rossell, Fiter i Rossell, Torres, Areny... Paga la pena dedicar uns minuts a llegir la relació de noms de ramaders, majorals i pastors [a la peça adjunta, transcrits com consta al document original]. Tenint en compte que al segle XVIII a les Valls hi vivien unes 3.000 persones –o menys!–, els noms pertanyen als rebesavis dels andorrans d’avui.
L’encapçalment i els paràgrafs finals dels documents estan escrits en llatí i la resta en castellà –recordem que al regne espanyol governava el rei Borbó, el del Decret de Nova Planta–. El capità general va donar permís al pas del bestiar, però recordant als amos dels ramats que havien de pagar fiança «al Tinent General Don Diego Alarcón, Comandant General de Lleida, Balaguer i les seves fronteres».
La relació de ramats no especifica quants caps de bestiar pertanyien a cada propietari, però per la quantitat de majorals i pastors s’endevina que «el doctor Guillermo Areny i Guillen Areny Texedor» tenien el ramat més gran.
La llista de ramaders, pastors i majorals ens aporta un document excepcional sobre els cognoms d’un centenar de famílies andorranes de 1719.
‘ANDORRA AETERNA’ / El document de 1719 forma part de l’excepcional volum Andorra Aeterna, que recull més de mil anys d’història en quaranta documents cabdals: des de la Carta de Poblament atorgada pels emperadors Carlemany i Lluís el Piadós als andorrans l’any 805 fins al Tractat del Pont dels Escalls que va posar fi a la revolució de 1881. Andorra Aeterna conté facsímils dels quaranta documents més importants de l’evolució de les Valls d’Andorra durant més de de deu segles. El volum val 6.000 euros i ja se n’han venut més d’un centenar. La tirada és de 400 exemplars i els dos primers es van regalar als coprínceps.
Andorra Aeterna és un producte de La Biblioteca Impossible, engegada per l’emprenedor Miquel Huguet a través de Nous Recursos Group, empresa instal·lada a Andorra gràcies a l’obertura econòmica i que compta amb capital andorrà. El llibre històric és el resultat de més d’un any d’investigació i recerca i de feina dels historiadors Pere Canturri, Susanna Vela, Antoni Ubach i Joan Peruga. Entre els facsímils de la documentació s’hi inclouen els dos Pariatges, de 1278 i 1288; el Manual Digest (1748), d’Antoni Fiter i Rossell; el Politar andorrà (1763), d’Antoni Puig, i el decret de Napoleó I en què restableix el coprincipat, l’any 1806.
El volum de luxe s’ha treballat a mà, seguint les tècniques tradicionals medievals: coberta de pell de xai sobre taula de fusta i de pergamí per a l’enquadernació, i confecció i manipulació manual i envelliment artesà dels documents. Cada llibre suposa dos dies de feina manual.
Huguet va explicar ahir que entre els compradors de l’Andorra Aeterna també hi ha gent de Catalunya i de Madrid. L’empresari va anunciar que La Biblioteca Impossible prepara un segon projecte molt ambiciós. Mentre l’esperem, Huguet va avançar que per Sant Jordi exposarà al públic Andorra Aeterna al centre cultural La Llacuna i en mostrarà i n’explicarà el contingut. Aviat també s’editarà el llibre d’estudi dels documents. El llibre d’estudi, que es vendrà separadament dels facsímils, conté una reproducció impresa de tots els documents, la transcripció literal i una anàlisi raonada de la història dels andorrans des del segle IX argumentada per Joan Peruga.
MÉS INFORMACIÓ EN LA VERSIÓ PAPER