El comú de la Massana va acordar per unanimitat que els terrenys oferts l’any 2009, els situats al costat de la Farga Rosell i que ja havien estat cedits a Govern, acullin el futur Arxiu Nacional. L’acord permet revocar la que havia estat segona ubicació pactada amb l’Executiu el passat 2011 a l’avinguda de Través. Aquesta desestimació evita la construcció d’edificacions altes al centre de la parròquia i, com va assenyalar el portaveu del grup opositor, Robert Albós, «evita un desastre urbanístic».

El cònsol major, David Baró, va senyalar que «es retorna a la situació anterior. La Massana continua apostant per aquesta infraestructura cultural a la parròquia però en el terreny inicialment previst que ja estava entregat al Govern d’Andorra»

Per la seva banda, Albós va destacar la importància de l’oposició en la resolució d’aquest tema: «No és qüestió de posar-nos medalles, però diria que nosaltres vam aixecar la llebre i vam evidenciar la problemàtica. Vam fer una recreació que va ajudar molt a fer que tothom veiés la magnitud de la tragèdia. Algunes de les al·legacions al pla d’urbanisme s’hi referien i eren bastant dures. La solució que s’ha trobat és la de recuperar el sentit comú i que la Massana pogués tornar a tenir la fisonomia que es mereix»

 

Acusacions de la minoria/ L’oposició es va mostrar especialment beligerant en el procés de revisió del pla d’urbanisme i es van posar de manifest les diferències de criteri respecte a la gestió de Ciutadans Compromesos. Albós va acusar a Baró i al seu equip de buscar rèdits electorals en les seves negociacions amb els privats i va assegurar que «les compensacions que els particulars reben són desmesurades i desproporcionades. Més enllà de l’edificabilitat es va compensar amb altres requisits com alçades o volumetries no habituals a la Massana». El portaveu de Moviment Massanenc es basa en l’alt percentatge d’estimació de les al·legacions presentades pels propietaris al Pla d’Ordenació i Urbanisme de la parròquia (POUP): de 67 al·legacions, se n’han estimat totalment o parcialment la gran majoria, 58, i se n’han desestimat només 9. 

El cònsol major va negar l’afirmació i va remarcar que la majoria d’aquestes accions eren «correctes des del punt de vista tècnic». Albós va sostenir en aquest punt que «hauria de prevaldre l’interès públic i no el privat. Cada vegada que l’administració comunal qualifica un espai com a equipament i negocia amb particulars, sempre acaba en convenis desequilibrats i en favor de l’interès privat. Potser electoralment és favorable». Baró va rebatre l’acusació i va afirmar que «curiosament estem fent una millora i una revisió d’un pla que va aprovar el mateix Albós en el seu moment». 

Ara, tal com marca la llei del sòl, ara s’obre un període de seixanta dies hàbils durant els quals queden suspeses les llicències d’obres majors, per evitar l’entrada de nous projectes fins a l’aprovació definitiva.

 

Agencia tributària comunal/ Finalment, el cònsol major va explicar, com a representant massanenc, l’adjudicació del projecte d’agència tributària comunal aprovada en la darrera reunió de cònsols. Es definirà l’estructura, el nou model i un estudi per dimensionar els recursos que caldran per tirar endavant el projecte. També, l’empresa que s’encarregui d’aquesta part haurà de supervisar als encarregats de quantificar econòmicament la posada en marxa i la implantació d’aquesta agència tributària comunal, que «haurà d’estar feta abans de final d’any. És un projecte de disseny global i que s’ha d’encarregar a experts».