Avui entra en vigor la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que precipitava la constitució del Consell General. Els mecanismes de la norma, que va ser publicada ahir al Butlletí Oficial i aprovada el darrer 2 d’abril, ja poden aplicar-se per acomplir la finalitat en què se sustenta la seva accelerada resolució: «Regular els processos de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, establir els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AEREB) i del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer». Aquesta llei amb què s’hauria de resoldre el cas BPA, no va estar exempta de polèmica en el transcurs de la seva redacció i no n’està lliure d’ençà la seva creació. 
 

Andorra ja compta amb el marc legal necessari per articular una solució per l’afer BPA, amb què també s’haurà de donar resposta als nombrosos afectats. 

Els objectius/ Amb la publicació de la regla es fan finalment efectives  «la continuïtat de les activitats, els serveis i les operacions la interrupció dels quals pugui pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica o del sistema financer», a més de «protegir els fons reemborsables i altres actius dels clients de les entitats bancàries» i «aprovar un crèdit extraordinari per finançar empreses i negocis», aspecte que més preocupava els usuaris de l’entitat i que, tot i haver estat anunciats pel Govern, ja consten sobre paper legal.
 

Una de les disposicions està en especial dedicada als treballadors, als que es reserva prioritàriament «una ocupació laboral» en cas que «es constitueixi el procés de resolució de BPA».
 

Les primeres línies del redactat destaquen que «els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues». Precisament aquesta part, la que major poder ostentava sobre l’entitat abans de la intervenció del 10 de març, és una de les principals opositores vers el text, que ja va advertir que demandaria alguns dels articles de la llei a mesura que es vagin executant per la seva inconstitucionalitat. Aspecte també denunciat pel conseller del grup mixt que s’oposava a l’aprovació de la llei el dia de la seva votació, Victor Naudi.