El proper dimarts dia 21 la sala de la secció tercera de la Cort Europea dels Drets Humans d’Estrasburg té previst jutjar el cas del ginecòleg Gerard Gouarre Patte, un facultatiu al que la Justícia del Principat va condemnar l’any 2009 per abusos sexuals, concretament tres com a provats. 
 

Després d’exhaurir tots els procediments judicials possibles al país la sentència va ser ferma: cinc anys de presó i se li va prohibir tornar a exercir la professió de metge de per vida en considerar que «hi ha un risc altíssim de reincidència». En el seu moment significativament el Col·legi de Metges no va voler fer valoracions i es va adherir a la petició feta per la fiscal. 

Gouarre va decidir recórrer al Tribunal europeu al considerar que les mesures accessòries a les condemnes penals no poden superar la sanció principal. També va argumentar en les seves al·legacions que no havia tingut dret a un judici just i al dret al treball. 

Prèviament el 2010 el Tribunal Constitucional no va admetre a tràmit el recurs de súplica contra l’aute del mateix tribunal, en el que va desestimar el recurs d’empara sol·licitat per la representació processal del metge, i que feia referència a la inhabilitació professional dictada per la sentència. 
 

En concret va ser a l’agost del 2011 quan el ginecòleg va decidir portar la seva inhabilitació permanent a Estrasburg. En concret, la seva demanda es basa en dos articles de la convenció dels drets humans, al·legant que amb l’entrada en vigor del nou codi penal el 2005 es podria haver revisat aquesta darrera qüestió, fet que va ser desestimat tant pel Superior com pel Tribunal Constitucional. 

 

ANTECEDENTS/ Cal recordar que la primera sentència data del desembre del 1999. El Tribunal de Corts el va condemnar a 5 anys de presó, a més de prohibir-li de manera permanent l´exercici de la professió a Andorra per tres delictes d’abús sexual. Un vista oral que es va veure confirmada un any després desprès que es presentés la corresponent apel·lació. 

Mesos més tard la defensa va presentar un recurs de revisió tenint en compte les disposicions del codi penal del 2005 que indicaven que la durada de les penes accessòries no poden en cap cas ser superiors a la pena principal que en el seu cas va ser de 5 anys de presó.
 

El Tribunal Superior va desestimar aquell recurs tot al·legant que aquestes revisions es feien només en el cas de privació de llibertat. Gouarre va decidir presentar un recurs d’empara al Constitucional que també va ser desestimat al considerar que no tenia cap contingut constitucional.
 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (també denominat Tribunal d’Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans), és un òrgan judicial internacional amb seu a la ciutat d’Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstàncies, denúncies de violacions dels drets reconeguts a la Convenció Europea de Drets Humans.