Els llibres d’artista han sigut, durant molt de temps, desconeguts per a la majoria del públic, situant-se com a obres pràcticament exclusives dels col·leccionistes. Una cinquantena d’aquestes petites obres d’art –petites per dimensions, no per importància ni qualitat– es podran veure fins el proper 22 de maig al vestíbul de Consell General, gràcies a l’exposició Le livre pauvre que arriba al Principat en motiu dels actes organitzats al voltant del Dia de la Francofonia, celebrat el 20 de març. El projecte està organitzat per l’Aliança Andorrano-Francesa i el Consell General, i hi col·laboren el Govern d’Andorra i l’ambaixada francesa. L’entra és lliure i s’hi podrà accedir de les 9.00 a les 17.00 hores. 
 

L’impulsor del livre pauvre, Daniel Leuwers, va reconèixer entre riures que «de llibres pobres no tenen res, són molt rics»i va qualificar la denominació com a «provocativa». De fet, va afirmar que tampoc es poden considerar llibres, sinó «fulls de paper doblegats en dos, tres o quatre plecs». Professor emèrit de la Universitat de Tours, ha donat classes a la Sorbonne-Nouvelle, als Estats Units i a l’Àfrica, a més d’ocupar funcions de conseller cultural francès a Austràlia entre 1990 i 1993. La unió entre poesia i pintura el van dur a realitzar nombrosos llibres d’artistes fins a concebre l’any 2002 el concepte amb el qual es coneixen les obres de l’exposició. 
 

Leuwers va explicar que, tot i que a Andorra hi han arribat 50, la col·lecció té unes 2.000 peces en total. Parts de la col·lecció han viatjat a llocs com Itàlia, Rússia o els Estats Units. Entre ells s’hi troba l’obra d’una artista andorrana resident a França, Marie-Pierre Vidal i, de fet, aviat més creadors andorrans com Teresa Colom, Albert Villaró o Alfons Valdés s’endinsaran en el món del livre pauvre. 

 

Llibres d’artista / La idea del que és un llibre d’artista és senzilla: en un paper, sigui del tipus que sigui, un poeta hi escriu a mà un text que l’artista el farà servir com a pretext per a crear les seves il·lustracions, tot i que també pot ser a la inversa. Amb el temps els llibres d’artista han canviat d’estatus, tot i que la seva delicadesa fa que poder-los tocar segueixi estan reservat per molt pocs afortunats.
 

Leuwers va explicar que la majoria de textos són inèdits, creats expressament per a la col·lecció. A més, va destacar el fet de que s’escrigui a mà perquè «pot expressar secrets grafològics» dels artistes i del «moviment de la seva mà i la seva carícia».