Tretze integrants al primer equip nacional masculí i set al femení demostren la fantàstica salut que respira la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), que des que van acabar els Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 va muntar una estructura prou potent per fer reflotar la fins llavors nul·la feina amb la base. Any rere any s’haanat augmentant la xifra fins arribar en aquesta temporada 2014-2015 a la vintena. Cinc d’ells, debutants en el rànquing de la Federació Internacional d’Esquí (FIS).
 

El més sorprenent de tot és que tots ells, absolutament tots, han donat un pas endavant a nivell competitiu al llarg de la temporada. Des de la primera llista de l’any fins a la dotzena i última, publicada ahir, no només no hi ha cap resta de puntuació, sinó que cadascun d’ells ha millorat almenys en una disciplina,  I d’altres com Mimi Gutiérrez s’han mantingut, que també té tant, o fins i tot més mèrit, en tractar-se de puntuacions baixes, difícilment millorables.

És el cas de la disciplina de gegant per a la número u femenina. Va començar la temporada amb 27,25 punts i tot i donar prioritat absoluta a l’eslàlom, ha fet cinc proves de velocitat i ha sabut mantenir-se. De les 33 proves que Gutiérrez ha disputat al llarg d’aquest curs, 26 han estat en eslàlom, el seu fort, i els resultats no podien ser millors. Va rebaixar les pretensions, reduir les cites de Copes del Món (CM) –en va arribar a fer cinc– i fer més Copes d’Europa (CE) i FIS. El resultat ha estat exquisit: un  podi en CE, cinc FIS i un resultat històric per al Principat com és el vintè lloc a la CM de Zagreb. A més, de 20,73 punts que tenia ha baixat a 15,44. Si ja era difícil mantenir-se, ha aconseguit baixar encara més, tot i que ella mateixa tenia com a objectiu baixar de deu perquè això li permetria aconseguir dorsals més alts per evitar entrar en competició quan la pista està trencada i, per tant, tenir més opcions de deixar de ser la cua del gat en el gran circ mundialista.
 

Continuant amb la categoria femenina Carmina Pallàs i Sara Raméntol, totes dues nascudes l’any 1996 –19 anys–, han viscut la quarta temporada al rànquing FIS i de nou han millorat. La primera, en descens, eslàlom i supergegant amb el mèrit afegit d’haver estat mitja temporada de baixa en trencar-se el creuat d’un genoll; la segona, en descens i gegant. Per a Sissi Hinterreitner ha estat molt més fàcil donar passes endavant ja que porta dos anys puntuant a la FIS i ha millorat en quatre disciplines: descens, eslàlom, gegant i supergegant.
 

De la seva banda, Mariona Raméntol, Noemí Mora i Marta Ribó han entrat a mitja temporada en el rànquing FIS i totes tres han pogut superar-se en alguna disciplina. Ribó va estrenar puntuació en eslàlom amb 114,70 i ha acabat amb 92,05 i en gegant ha passat de 193,86 a 98,84; Raméntol ha passat dels 118,74 en eslàlom a 104,79 i en gegant de 138,76 a 67,84; Mora, que només ha competit en eslàlom i gegant, va estrenar-se amb 98,80 punts en la prova de velocitat i ha acabat amb 85,04.

 

OLIVERAS: SUPERA UN LUPUS I MILLORA

Aquest corredor mereix un monument. Marc Oliveras, el número u masculí i també el més veterà malgrat tenir tan sols 23 anys, va contraure lupus cap a l’agost. Va haver d’interrompre la pretemporada, encara sense haver disputat ni una prova, i retirar-se de l’alta competició sense una data límit. Ningú no l’esperava aquesta temporada però ell, a base de feina i fe, es va poder tornar a posar els esquís. Va reaparèixer el 6 de febrer en l’Universiada a Sierra Nevada i ha acabat fent 28 curses en uns dos mesos i mig. Però és que en aquesta primera cita, un supergegant, va fer un segon lloc i 19,26 punts que milloraven els que tenia anteriorment,de 22,17.

Val a destacar també Joan Verdú, també amb problemes de lesions, sobretot pel trencament del lligament lateral de la cama esquerra que es va fer a Itàlia dos dies abans de la reaparició d’Oliveras. Amb tot, el 27 de març –dos mesos després– va ser a la línia de sortida al Campionat d’Andorra d’eslàlom i l’endemà va ser campió en gegant i ha millorat tant en tècnica com en les curses de velocitat (eslàlom, gegant i supercombinada).

Àxel Esteve, de només 21 anys però amb cinc campanyes en el circuit FIS, també ha fet un gran paper amb rebaixa en eslàlom i gegant, als quals ronda els 25 punts, i en supergegant. També Arnau Puig, Courrieu i Salvadores han donat un pas endavant en aquestes tres disciplines, com també Albert Pérez, nascut al 1998, qui va debutar el 5 de desembre i ha anat clarament en progressió ascendent fins el punt de saltar dels 109,69 punts en dia de la seva estrena fins el 63,46.

 

SOLSONA REBAIXA EN QUATRE 

Robert Solsona és el que ha tingut progrés en més disciplines. Quatre, concretament, igual que Carmina Pallàs, però amb la diferència que ell ho ha fet tot i que ja manegava puntuacions molt més baixes i difícils de millorar. En descens, per exemple, tenia 87 punts i no li va costar baixar a 63,42. Una història ben diferent va ser en eslàlom, amb un salt qualitatiu de 42,40 a 33,47 en eslàlom, de 40,46 a 34,37 en gegant, i de 53,86 a 37,24 en el supergegant. El seu mèrit té, tenint en compte que la majoria d’esquiadors tendeixen a focalitzar els seus esforços en una disciplina i no en vàries. Igual que Esteve, destaca per la seva polivalència per a la velocitat i la tècnica.
 

Amb la publicació de la dotzena llista FIS, la FAE dóna per acabada definitivament la temporada per als esquiadors de l’equip nacional. Així ho anunciarà el pròxim dijous en roda de premsa el director tècnic, Carles Visa, que farà també un balanç general i de cada un dels vint corredors sobre l’evolució. Els resultats, al cap i a la fi, manen i objectivament el futur es veu amb optimisme.