La més que arrelada tradició d’oferir una rosa a la persona estimada amb motiu de la diada de Sant Jordi, no eximeix a aquell qui té el detall de dotar l’hàbit consuetudinari d’un punt d’originalitat. Enlloc ha quedat escrit que la rosa, un dels símbols per excel·lència del 23 d’abril, hagi d’ésser vermella. Els més romàntics pensaran que, efectivament, la llegenda ha de ser preservada i no hem de respondre a les imposicions del mercat. No obstant –i literalment parlant–, per a gustos, colors. L’ofrena no és avui dia ancorada a cap mena de limitació; per contra el ventall d’opcions és ben ample i pot adaptar-se a les característiques de l’homenatjat.

De totes mides i formes, colors i materials. De la vermella a la multicolor, passant per la més ampla gamma santmartinenca. I combinables entre elles: un dels petits rams més venuts ahir exalçava l’andorranitat amb un trinomi de colors que imitava la bandera, però també va tenir un èxit notable la parella de roses blaugrana.

Els floristes van esprémer el potencial de la rosa en totes les seves formes: si algú no en tenia prou amb l’espiga i l’embolcall, va poder optar per la peixera, el rellotge de sorra i fins i tot per l’ampolla, com tractant-se d’una peça de col·lecció. Petites pedres de colors, bambú, altres flors; detalls embellidors que mai no seran suficients com per equiparar l’amor que professem al destinatari, però que per la il·lusió que desperten són perfecte canalitzador de l’afecte que professem.

I, per aquells per als qui les flors no són fruit de la seva devoció, els de vena artística els tenien preparades alternatives. Fusta, ceràmica, llana, tela, metall. Cada paradeta mostrava el millor de la casa. I si la casa és fallera, què millor que una rosa feta de fusta natural, dotant de textura i olor de bosc el regal. I si la casa és castellera, què menys que emprar la seva més característica peça per, a força de traça, obsequiar la mestressa.

No va ser necessari tirar de butxaca per fer l’obsequi. I menys, en un món digital com és el nostre. Els darrers anys han proliferat i pres força imatges i emoticones virtuals per a la felicitació de la diada. Per als Castellers d’Andorra, un palet oriental (dels que s’empren per menjar) i un parell de bocins de tela van ser elements suficients per crear la seva pròpia rosa. Conte que ens podem aplicar.

L’oferta no va aturar-se aquí. Roses fetes amb ganxet, anells d’acer i roba multicolor amb una enorme rosa com a motiu estrella, suros coronats per la flor, espases de Sant Jordi envoltades de la rosa, posagots de ceràmica amb aquest mateix emblema... I també n’hi havia per als llaminers: roses de xocolata, de llaminadura i de nata.

No cal destinar una fortuna ni cenyir-se a la tradicionalitat o allò comercialitzat per tenir un detall en aquest dia assenyalat.